Tucídides ja va comprendre al seu temps que la democràcia únicament subsisteix si els dirigents que el poble a escollit no deixen de calcular i reflexionar les seves decisions. Potser és per aquest motiu que ens trobem davant un projecte de Pressupostos generals de l’Estat per al 2008, que consolida una política de xecs (abans ja proposada per CiU i criticada pel mateix PSC) enlloc d’eixamplar els drets socials amb més inversió.
Unes inversions, per un altra banda, que es destinen bàsicament a incrementar unes infraestructures al servei del transport privat, i d’un model de transport depenent dels combustibles fòssils, enlloc de fomentar una veritable mobilitat sostenible adreçada a reduir les emissions dels gasos hivernacle, i al foment d’una gestió del transport de mercaderies i de persones de forma sostenible enfront a les altres grans infraestructures.
Aquestes polítiques evidencien que els socialistes estan més preocupats per les rendibilitats electorals que per transformar i donar respostes als grans reptes de la societat actual. En aquest sentit, no és d’estranyar que confonguin mobilitat sostenible amb l’estimulació de la màxima mobilitat, amb més autovies i pàrquings al centre de la nostra ciutat, obviant que el transport és una de les principals fonts de contaminació atmosfèrica, de sinistralitat i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic. Tots aquests impactes, per cert, amb uns elevadíssims costos econòmics, socials, sanitaris i ambientals.
En fi, Tucídides ja va carregar contra els demagogs que s’emparaven en la democràcia per a no conduir l’acció política segons les regles d’una reflexió rigorosa.
