Això ens agradaria saber a molts espectadors que estupefactes vam assistir a aquesta sortida de to del nostre imposat monarca. Si no teniem prou amb les seves polèmiques visites a Ceuta i Melilla, ara carrega contra uns presidents elegits democràticament pel seu poble, ens agradi o no ens agradi. Crec que no som qui per jutjar les seves democràcies. Molt poca cosa podem exportar respecte a la nostra tant defensada, per alguns, i vergonyosa, per altres, transició. En tot cas, hauríem d’aprendre molt de la transició Argentina, i reconeixer i acceptar els nostres errors. Que el monarca faci callar a un president electe és un acte vergonyòs, més propi d’una xiquillada que del “representant” d’un estat. Al seu càrrec no consta aquest tipus d’intervencions, més pròpies d’uns caps d’estat escollits democràticament que no del de la figura d’un monarca més pròpia del segle XVI.
Josep Antoni,
plenament d’acord. En aquest, com en tants d’altres casos i situacions, sembla que hi ha una línia força gruixuda que separa la opinió púlbica catalana de la de la resta de l’Estat Espanyol. Excepte Vanguadias i Periódicos és clar. Salut!.
http://jordiverdura.wordpress.com/
Tal qual! I cada vegada més. Lo fotut de tot això és que els grans partits polítics espanyols utilitzen Catalunya com a laboratori per a guanyar vots. Molt trist! Sobretot perque, des del meu punt de vista, bipolaritzen les idees en política tant fora com dintre Catalunya, en un tema que necessita ser discutit per tota i entre tota la societat catalana. Salut i república!
En el fons, tot és una qüestió de saber estar.
Ho sento però no estic d’acord amb tu. Abans de res vull aclarir que no són un fan de la casa reial, però en aquell moment el rei feia de “representant” de l’estat espanyol i davant d’una quantitat d’insults a un expresident (escollit democràticament i amb MAJORIA ABSOLUTA, encara que no ens agradi) la única postura acceptable és la de de demanar un mínim de respecte a l’hora d’exposar una opinió.
Com que l’inpresentable de Chavez no hi havia manera que es entrés en raó i no es deixés portar pel seu sentiment personal, el rei no va tenir més opció que demostrar la seva postura de la millor manera: va demostrar a tota la sessió Iberoamericana que ja n’estava tip de tantes faltes de respecte.
Per cert, tots aquest que us feu dir d’esquerres i que defenseu al senyor Chavez, jo us demano que llegiu una miqueta el que ha fet i fa al seu país: cops d’estat, repressió del manifestants, anul·lació dels partits de l’oposició…Vaja, que aquest no és el més idoni per parlar de feixisme!
Salut
http://xfabrega.wordpress.com
I estic d’acord, en part, amb tú Xavier. Però una cosa és la defensa que fa, i ha de fer, el president i un altra, molt diferent, és la que fa, fora de to i, el que és mes greu, fora de lloc, el monarca espanyol. Aquest no és el seu paper, i hauria de saber guardar les formes, tal i com si va fer ZP. Una cosa és criticar el que creiem, o crec, que va ser una xiquillada que pot comportar problemes ben greus cap a la diplomàcia a una regió que “anomenem” hispanoamerica o llatinoamerica (per alguna raó que també comporta, per tant, alguna obligació o deute històric), i un altra defensar a un Chavez que ja coneixem per les seves accions. Però tampoc oblidem que no som ningú per donar lliçons. Fins fa poc les donàvem amb garrotades i ens creiem (o alguns creien) que érem un model a seguir. En tot cas, prediquem amb l’exemple i contribuïm a millorar la vida de les persones d’aquell continent al que tant deguem. Això no és fa amb el comerç d’armes ni amb la implantació de multinacionals (suposadament espanyoles) que contribueixen a crear més morts i a espoliar uns Països que difícilment podran dir no. Aquest és el nostre gran deute. I per tant, davant una falta de respecte, crec que el millor es practicar amb l’exemple.
Salut i gràcies per contribuir!