Paco Candel, la veu dels més necessitats

Son molts els homes i les dones que ens han deixat. Dones i homes singulars, compromeses amb els seus conciutadans, mitjançant la seva solidaritat, la seva lluita cap als més necessitats, la veu del proletariat, dels pobres, dels immigrants, … la veu de Paco Candel que avui, als seus 82 anys, ens ha deixat. Ens ha deixat amb un llegat del que ens sentim orgullosos, i amb un compromís amb les persones immigrades que es va materialitzar mitjançant la Fundació Francisco Candel.

“Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre
i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva
sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa
m’ha fet conèixer, d’alguna manera, totes les oscil·lacions d’un
estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar
absolutament de tot, he passat a ser propietari d’un pis i titular
d’una llibreta en una Caixa d’Estalvis;
en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç
més que d’aconseguir la misèria de l’electrodomèstic”.

La nova pobresa (Francisco Candel, 1988)