La ministra de Foment Magdalena Àlvarez continua sense assumir cap responsabilitat, encara que hagi quedat en entredit per la gran majoria de la ciutadania catalana i per la majoria dels grups parlamentaris al “salvar-se”, únicament i escassament per tres vots, de la votació sobre la seva petició de dimissió que va formular Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) al Congrés de Diputats. D’aquesta votació ens quedem amb una imatge i una pressa de posicions incoherents, de mercadeig, doncs al PSOE es van sumar els partits nacionalistes PNB i BNG. Aquesta situació és molt greu, sobretot per Catalunya, però també per la seva credibilitat com a partits nacionalistes, a més a més socis de CiU (Galeuscat), que han salvat la cara de la ministra de Foment Magdalena Àlvarez en la moció de reprovació per a demanar la reorientació de la política de Foment, la dimissió de la pròpia ministra i la ampliació de les mesures compensatòries als usuaris, ignorant el dret a decidir dels parlaments autonòmics. Està clar que per aquests partits, la seva solidaritat amb Catalunya s’acaba en allò que únicament els interessa a ells. Però a més, també queda en entredit el paper de CiU, que no ha fet els seus deures com a soci d’aquests partits nacionalistes per portar una posició comuna. Potser per què ja els hi està bé aquesta aposta per un model d’infraestructures que té més en compte un AVE a 300 km/h, per una minoria, que el tren convencional que dona servei a la majoria.
No podem oblidar que aquest model d’inversions en infraestructures és una herència dels governs de PP i de CiU. Un model que ha destinat el 97% de les inversions en el AVE per un 3% en trens convencionals, sense cap kilòmetre nou de Rodalies en 30 anys. L’esforç a rodalies a estat pràcticament nul. És hora de canviar de model. És hora de decidir sobre les nostres infraestructures. És hora de defensar el tren de tothom, el de la majoria, amb Rodalies també a Tarragona, Lleida i Girona.
Ens veiem aquest dissabte 1 de novembre!
