Ahir, 16 de gener, vam presentar la proposta d’ICV per al futur del transport públic a Catalunya a curt i mig termini. Un pla nacional, no només metropolità, que és una aporta per la mobilitat sostenible, viable econòmicament, que ajuda a lluitar i combatre els efectes del canvi climàtic i que respon a les necessitats quotidianes de la majoria dels ciutadans de Catalunya i, molt concretament de les nostres comarques lleidatanes, que pateixen una greu falta d’inversions en unes línies ferroviàries cada vegada més deteriorades i amb una greu manca de capacitat, freqüència i servei.
S’ha de recordar que fa molt de temps que ICV pretén que un país realment modern, com ha d’ésser Catalunya, disposi d’un bon servei de xarxa del tren convecional, és a dir, de rodalies i regionals, del tren de la majoria.
En aquest sentit, insistir que ICV ha fet d’aquesta demanda una aposta històrica, amb reiterades peticions per a obtenir inversions en la línia Lleida-Manresa (Mercè Rivadulla com a diputada al Congrés), per a augmentar freqüències a la línia Lleida-La Pobla (Francesc Pané, actualment com a diputat al Parlament) i tota ICV en general sempre al costat i recolzant les demandes dels sindicats CCOO i UGT, … Una aposta històrica de fa molt de temps, conseqüent i, s’ha de dir, molt en solitari, encara que ara que s’apropen les eleccions veien com partits que mai han cregut ni han treballat per fer de les rodalies i els regionals un servei de rodalies per tota Catalunya, s’apunten ara per aprofitar electoralment tot l’enrenou que vam patir per les obres de l’AVE a rodalies. Quina credibilitat tenen aquells que ara defensen el que anteriorment havien negat? ICV sempre vam defensar que abans de desenvolupar el projecte de l’AVE, s’havia d’invertir en el ferrocarril convencional i… ens vam quedar sols! Almenys políticament. Quina credibilitat tenen, més enllà del 9 de març?
