Per un Estat aconfessional i laic

Avui (31 de gener) ha estat un dia estrany. Per una banda, em trobo amb la declaració de la Conferència Espiscopal Espanyola fent política, tal qual partit polític, però assenyalan amb la mà dreta al PP i, per tant, sense presentar-se “directament” a les eleccions del proper 9 de març. I per un altra, fa unes poques hores participava a una taula rodona convocada per la parroquia de Sant Ignaci de Loiola de Lleida, que tenen com a objectiu atendre les necessitats individuals de persones amb problemàtica d’exclusió social i promoure la seva integració social, on els partits em presentat les nostres propostes de política social. I encara que no és gens habitual trobar-se amb aquest tipus d’iniciatives, el que voldria destacar és la sintonia que he trobat per part del públic que ha assistit, sobretot, pel fet que nosaltres no canviem drets per vots i, per tant, hem defensat en tot moment, les nostres solucions per la cohesió social amb més despesa pública. Així, temes com la integració dels immigrants, la lluita contra la probresa o el dret a les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos (Interrupció Voluntaria de l’Embaràs) han estat defensats amb contundència.

Volia destacar-ho avui, quan ens trobem amb unes declaracions de la jeràrquia esclesiàstica més conservadora, que fa necessari recordar, més que mai, figures com la d’Alfonso Comín, que des de la fe cristiana va defensar la legitimitat de l’opció política d’esquerres, i va convertir la seva fe en pedagogia antidogmàtica. Avui necessitem més que mai aquesta pedagogia del cristianisme progressista. Davant uns bisbes fonamentalistes que deixen molt clar que votar Rajoy és votar Rouco Varela. Que votar CiU i Duran és votar a favor de l’Església catalana més conservadora (l’única diferència amb l’Espanyola és que parlen català, però pensen el mateix sobre el paper de les dones a la societat, l’avortament, els matrimonis homosexuals, l’eutanàsia o l’escola).

Finalment, avui, crec ha quedat molt clar el que ens separa entre els partits, i en definitiva on és cadascú. No pot quedar el menor dubte que amb els vots que rebem a ICV-EUiA evitarem que Duran condicioni el Govern de l’Estat, donat que Duran representa el NO als matrimonis homosexuals, el NO a l’avortament, el NO a la separació Estat-Església, el NO a la redistribució de la riquesa, el NO a més despesa social.

Avui, més que mai, necessitem el suport de qui vol un Estat laic, així com la dels cristians progressistes, decebuts amb la feblesa de Zapatero davant la Conferència Episcopal.

Cal posar fi als privilegis i luxes de la jerarquia de l’Església catòlica per avançar cap a un Estat laic.