Crisis hídrica: RESPONSABILITAT DE TOTS
Dijous, 27 Març, 2008 per Josep Antoni Moreno
Cal demanar responsabilitats. Sí, però a tots i a cadascú la que li correspon.Per començar, a una CiU que durant 23 anys de govern va estar incapaç de fer cap inversió hídrica, sobretot, per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quina credibilitat té CiU quan, a més, van ser ells qui, juntament amb el PP, defensaven el transvasament de l’Ebre? Els que ara defensen el transvasament del Roine, quina credibilitat mereixen? I en canvi, quina gran responsabilitat tenen davant aquesta crisi hídrica! Sobretot, a més, i no menys important, perquè van ser ells que van treure el tema enmig de la campanya electoral per simple aprofitament electoralista. Així de simple!
Per un altra banda, la conselleria de MAH ha de recuperar la credibilitat davant el “desgavell” dels primers dies, avivat per una CiU en busca de rèdits electorals i per uns socis de govern que, lamentablement, poc o no res van ajudar a clarificar la qüestió. Uns socis de govern, no ho oblidem, que són tant o més responsables, doncs aquesta és o serà una decisió de govern o no serà.
A més a més, no és de rebut, sinó totalment intolerable, que ara polítics tant del PSC com d’ERC amaguin la ma i facin crítica d’aquesta possibilitat quant ells són tant responsables com la resta del govern. O és que hem de recordar que precisament en plena campanya electoral vaig estar l’únic candidat que va criticar la implantació de nous camps de golf, sobretot davant l’evidència del canvi climàtic i de la sequera a que ara ens enfrontem? Em vaig quedar tot sol, tota la resta (CiU, PSC, ERC i PP) van defensar a ultrança els camps de golf com a fonts de riquesa turística!
És aquest govern l’únic que ha donat passos endavant per una nova cultura de l’aigua (sobretot per la conselleria de MAH), en estalvi, eficiència i, sobretot, amb inversions per evitar el més aviat possible tenir que recórrer a decisions extremes per extrema necessitat. I que ara, amb molt de pesar, ha de prendre una decisió que és una possibilitat, que és reversible i que assegura el cabal ecològic del Segre. Una possibilitat, potser no la millor de totes, però si la més ràpida fins que entri en funcionament la nova dessalinitzadora del Prat.
Si us plau, de responsabilitat tenim tots plegats. El que cada dia és més evident és que també necessitem una nova cultura urbanística que faci més sostenibles les nostres ciutats. Així com un nou desenvolupament territorial que permeti reequilibrar el territori.
Si us plau, prou de demagògies i més valentia. Estem on estem i tenim la realitat que tenim: una sequera extrema que amenaça amb deixar sense aigua de boca milions de persones. Què hem de fer? Demagògia? Electoralisme? Enfrontar mig país amb l’altre? O ser solidaris?
Pensem-hi!
Reversible? Qui voleu que s’ho cregui això?
Què heu de fer? Podrieu començar per una moratòria urbanística a tota la conca del Llobregat, per exemple.
Com a mínim aquest és el compromís: reversible, fins que entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat i únicament si és necessari. I el complirem!
Què fem? Dessalinitzadores, recuperació d’aqüífers, gestionar la demanda i no la oferta, portar aigua amb vaixells… Oposar-nos als camps de golf i noves pistes d’esqui, a noves urbanitzacions, … qui les aprova? Qui les promou i defensa? Doncs són majoritaris, lamentablement…
I sí, lluitem per una moratòria urbanística a la conca del Llobregat i al Pirineu en general!
Ho reconec. El tema de l’aigua no és el meu fort. Dit això, la que està organitzant el conseller Baltasar amb el projecte del trasllat d’aigua del Segre, amb formes i maneres del tot impresentables, em preocupa de manera doble.
El primer motiu de preocupació és que no em sembla massa adient de cara al que anomenem “nova cultura de l’aigua” que es proposin actuacions que reincideixen en el que, en ocasió del desviament de l’Ebre, eren motiu de queixa justificada per part de sectors amplis de la població, de les institucions, de la pagesia i de les plataformes ciutadanes. La sequera és evident, les solucions del tot complexes.
Les evidències i les solucions requereixen molta capacitat de diàleg, de comunicació multidireccional i de relació constant amb els sectors que poden aportar les seves consideracions (des del món acadèmic i tècnic fins als àmbits diversos de la producció agrícola, passant per les entitats i grups que s’estan pronunciant aquests dies). Baltasar incomunica. Ho dic clarament, en matèria mediambiental i d’habitatge, enyoro Salvador Milà. En Milà molestava a tot l’establishment econòmic i fàctic (bon senyal) i Maragall, sensible a aquests prohoms, el va treure del govern. Baltasar incomunica. La seva fotografia amb l’empresari constructor Reyna, va ser una errada nefasta en la culminació d’una llei d’habitatge bastant positiva en la qual hi intervenien sectors amb més dret a la fotogènia política (sindicats, per exemple) que no pas aquest home de negocis. Amb l’aigua, que no és el meu fort, tornem-hi amb les males maneres. No ho dic jo. Ho diuen els companys i companyes d’ICV de Lleida amb veus més autoritzades (i enteses) que la meva, com ara el diputat infatigable i heroic Francesc Pané.
La feina bruta del tripartit passarà factura electoral a ICV-EUIA (aquesta és la meva segona preocupació, segona i secundària). Que no pateixi Montilla, el PSC és una màquina electoral que es creix davant de les adversitats (mireu el tsunami de les legislatives, envoltat de crisis d’infrastructures). Que no pateixi ERC. Prou en tenen, aquests darrers, amb resoldre la seva divisió amb un salt mortal sense compromisos en direcció al 2014, l’any de la proclamació de la república independent de Catalunya.
Avui no tocaré l’altra pota del pastís de govern d’ICV-EUIA, doncs, com em passa amb l’aigua, de policíes, lladres i serenos, no en soc expert (ni ganes).
La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d’una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua.
Aquestes dues preocupacions, per ordre, em suggereixen que no és feina dels militants d’ICV haver de fer o haver de defensar la feina mal feta del conseller de torn. Tenim agendes socials molt properes per atendre. Ho fem de manera altruïsta.
Eii, avui he vist q sorties al Pais!!
Ben fet, no afluixis, canyaencara qu siguin del matex partit, les idees estan per sobre dels carnets!
Em sento enganyat. Com a votant d´ICV i com a ciutadà. Com surti una sola gota d´aigua del Segre el meu vot ja l´heu vist. No em serveixen ara atacs i retrets a CIU. Cadascú ha d´acceptar les seues responsabilitats. El sr. Baltasar menteix. Diu captació a un transvasament (encara que sigui temporal), i ho diu després de les eleccions generals. No parla amb el territori, prefereix viure a la seua torre d´ivori. I ara cerca el suport del Montilla i companyia. Però que es creu aquest senyor. És on és pels vots de la gent, no pel Montilla. Els partits grans es poden permetre errors. Poden passar del 40% al 35%. IC-Verds no. A Lleida el diputat es pot perdre en un tres i no res. I el mateix a Tarragona i Girona. Les darreres eleccions foren un clar avís.
Si tanta sequera hi ha, on són els talls unes hores al dia com fan en molts pobles d´aquest país?. Arriba ara l´emergència, just després de les eleccions? Què han fet fins avui. Perquè ara justament diuen que posen multes. Tot plegat fa molta pudor. No seria millor que l´ecologia en aquest país la fessin els ecologistes de debò, com passa a la resta d´Europa, i no una colla de comunistes decadents que només serveixen per pactar amb el PSC per fer veure que han guanyat quan en el fons sempre són al cinquè lloc?
No crec en els compromisos dels que menteixen una vegada. És molt clar, als de Barcelona, no els pot faltar ni una hora l´aigua de l´aixeta. Si això passa, hi ha emergència nacional. Deu ser que els de fora de BCN no som de la nació o som de raça inferior. El PP volia destruir el delta, vosaltres, a més del delta, tota la conca del Segre, prou malmesa per unes aportacions hídriques més que insuficients. Ara ja sabem com actueu. El poble us jutjarà. Fa una hora era en una oficina de la caixa i la gent treia foc pels queixals, no contra el PSC, sinò contra el Montilla. Jo haig preferit, per vergonya, tancar la boca.
perdoneu el lapsus, volia dir contra Iniciativa. Com dic, de tota aquesta història qui en pagarà els plats trencats serà IC-Verds, no el PSC, que per altra banda pot permetre´s el luxe de perdre uns quants milers de vots. A Lleida, amb l´afluència de vots que va rebre a les últimes eleccions generals d´ERC i que no li van servir per aconseguir el tercer diputat, no els cal patir gens perquè tenen un gran marge.
estic espantat amb el que pugui passar a ICV en el futur, ens ho estem carregant amb això del Segre. Una llàstima.
Àngel, gràcies pel teu gran comentari. És una molt bona aportació. En quant a la teva última reflexió, jo també estic bastant espantat, encara que sembla que, com a mínim, el Govern farà de Govern i nosaltres haurem de gestionar aquesta problemàtica, des d’ICV, de la millor manera possible.
Si Arqueòleg, al País, a El Periódico, a L’Avui, Vilaweb, … em faré famós com a dissident!
Francesc, agraeixo molt les teves reflexions, però governar comporta aquestes problemàtiques. Personalment crec, i així ho demanaré, que s’ha d’obrir ja un debat sobre el nostre creixement com a país i abordar d’una vegada per totes el necessari reequilibri territorial de Catalunya, més sostenible i més lògic.
Malauradament, ara ens trobem en una situació d’emergència (espero que les pluges puguin solucionar-ho) en la que més de cinc milions de catalans i catalanes es poden quedar sense aigua de boca. La situació bé de lluny i no es va fer res per poder-hi fer front. Ara s’estan fent dessalinitzadores per poder afrontar situacions com aquestes, però fins que no entri en funcionament la del Prat em de buscar solucions entre tots. En tot cas, això no treu que en un principi s’havia d’actuar amb més tacte. Ara toca recobrar la credibilitat. Però no es pot negar que una cosa és una captació o transvasament temporal, com la que podria suposar la del Segre, i un altra les que proposa CiU i el PP que són estructurals i no que ajuden a fomentar una nova cultura de l’aigua a més de no representar solucions a curt termini. El governar comporta aquestes coses… Personalment ja sabeu que penso… Lluitarem perquè si arriba, aquesta sigui la última opció, sigui totalment reversible i temporal. En tot cas, si alguna cosa té ICV és que som els menys responsables d’aquesta situació provocada per polítiques de creixement insostenible afavorides tant per la dreta com pel propi PSC.
Però com ben be dius, ICV no es pot permetre tenir cap error. Coses de la política…
Finalment, moltes gràcies per les teves reflexions i espero que puguem recobrar la teva confiança amb actuacions més encertades.
Em sento enganyat per IC. Jo no vaig votar a les autonòmiques al Sr. Pané per que fessin un trasvassament i a més camuflant-ho amb un altre nom. Us recordo que tots els càrrec electes teniu un compromís amb el territori. Al sr. Baltasar no li deveu res, només exigir-li la dimissió. Us ha passat la mà per la cara. Ha passat del territori, humiliant les comarques de Ponent. Sembla que només vulgui parlar amb CIU i amb Madrid. On primer hauria de vindre és a Lleida i disculpar-se perquè les coses així no es poden fer. El riu segre està ferit. On són les restriccions d´aigua a Barcelona? Us informo que a les municipals vaig deixar de votar IC, des de fa 2 legistatures, perquè no estava d´acord amb el pacte IC-PSC a perpetuïtat. Només sóc un simpatitzant, però sóc lliure i voto segons els meus interessos.
Ok! Precisament avui està a Lleida amb reunions amb alcaldes, Diputació, regants de l’Urgell i del Canal Segarra-Garrigues, i amb l’organització d’ICV a Lleida. Avui li farem arribar les nostres demandes, l’escoltarem i prendrem, tots plegats, la decisió més adient.
Per un altra banda, les restriccions d’aigua a Barcelona fa temps que s’han pres, ara fins i tot amb multes.
Es pot no estar d’acord amb les formes. Pot no agradar la proposta de portar aigua del Segre a Barcelona, de forma puntual i temporal. Però no es pot negar que precisament des d’aquesta conselleria s’estan fent les inversions i infraestructures que fa anys s’haguessin tingut que fer.
T’agraeixo de nou la teva participació. Ja ha quedat prou clara la teva posició. Gràcies!
Hola Josep Antoni.
Deu ni do la que s’ha muntat amb això del tema del aigua. M’han agradat molt les teves reflexions d’aquest dies i gràcies per la recomanació del meu article.
Et cedeixo el Premi Dardo 2008. Al meu bloc hi ha més informació sobre el tema. Com a prestació per guanyar-lo cal fer un llistat de 15 blocs als qui els hi donaries el premi, és una mica pesat i entenc que no segueixis la cadena, però jo te’l concedeixo perquè crec que la teva valentia i claretat d’aquest dies, així com les teves reflexions al llarg d’aquestes setmanes et fan mereixedor del guardó.
Una abraçada i a continuar fent notes o gotes des de l’ecosocialisme.
Hola Josep Antoni, records des de Ponts.
El tema recuperació d’aqüífers està molt bé, i realment hi crec, però no veig cap progrés en aquesta direcció. Cada cop son més pobles de la demarcació de Lleida que han de beure aigua de canal (ho sigui del riu) perquè resulta que els seus aqüífers estant contaminats per nitrats. No cal que et digui ni noms de pobles ni noms de rius que segur que ja saps. Algunes de les valls fluvials que desemboquen al Segre no només continuen contaminades sinó que a+ a+ augmenta la pressió de la industria agropecuària sobre elles, també ara sota el govern tripartit.
L’altre dia varem anar d’excursió al naixement d’un d’aquest rius, prop de Cervera, i el tuf a purins de poc ens tomba.
Com ho farem per recuperar els aqüífers contaminats per nitrats? És possible? Podrem descontaminar els afluents del Segre? Podeu fer-hi alguna cosa des de ICV? A veure si ens dones algun exemple concret que apunti cap aquesta direcció!
Ara una mica de crítica negativa:
Quan el govern tripartit hagi fet el transvasament del Segre, des de la capçalera del riu, ens haureu d’explicar molt bé el perquè d’aquest mamotetro de 400 hectòmetres que s’ha construït a la vall del Segre (pantà de rialb) si ara resulta que l’aigua s’agafa directament des de la capçalera (home, és més neta.).
També ens haureu d’explicar, com es pot subvencionar nous regadius intensius, allunyats de les zones fluvials, i a l’hora descontaminar aqüífers.
I es que resulta que tinc la sensació de que visc en un país de putxinel·lis: Si fa falta electricitat, doncs pengem uns cables i l’agafem de França, guaita que fàcil.
I si fa falta aigua l’agafem del Ter, i si ja no en podem agafar més, doncs l’agafem de la Cerdanya, és clar, don sinó?
I com la portem? Doncs amb un tub passant pel túnel del Cadí… només faltava això, quan m’ho van dir pensava que era broma!
Tinc la sensació de que les persones que s’han pensat això, no s’han exprimit gaire la calaixera… no tens aquesta sensació?
Bé, a part de la crítica, ànims,
entenc que és difícil governar sent minoria al govern,
així que felicitats pels teus posicionaments, i canya!
Salut,
Marc
(Ja ens diràs algun exemple concret que apunti cap a la descontaminació d’aqüífers a Lleida, ara ja fa uns anys que ICV és al govern i ja comença a ser hora de demanar resultats. )
Uff! Carles, qui t’ho mereixes ets tu. I sí, realment estic molt ocupat però ho faré a partir de demà. M’agrada aquest repte. Moltes gràcies. Demà et contesto amb més temps.
Homeeeeee! Marc! quina alegria trobar-te per aquí… Ara estic finalitzant un treball que tinc que lliurar avui mateix. Demà et contesto a les teves preguntes. Moltes gràcies pels teus ànims i la teva participació! Demà et contesto!
et felicito per la recepció del teu blog, per el fet ser d’ICV i de ser-ho a les Terres de Lleida i per tot el que ens cau, arreu, a ICV.
Necessitem un doble procés de canvi: canviar les relacions govern-partit i canviar les relacions direcció-partit. Materials urgents de cara a la nostra assemblea nacional de la tardor. Ara estem en crisi. No cal dissimular-ho. L’impacte “Baltasar” allunya ICV del seu entorn i desmotiva la militància. És un problema polític derivat d’un doble problema polític general (el tripartit no admet el factor diferenciat d’ICV ni nosaltres el marquem com caldria) i el partit no obté una centralitat de funcions i una metodologia de treball de lluita i de govern, de producció política, d’organització, etc…
Ho tenim magre, hem de fer un esforç, noves cares, nous misatges, modulació general del projecte…entre tots.
salut i visita el meu blog…en va ple del tema.