Jordi Guillot, secretari general d’ICV, ha fet aquestes declaracions després que ahir el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat es reunissin per acordar portar aigua de l’Ebre per abastar l’àrea metropolitana de Barcelona davant de la situació excepcional de sequera.
Pel que fa a la reunió d’ahir, Guillot ha valorat positivament les exigències que va posar sobre la taula el Govern de la Generalitat i el Departament de Medi Ambient al Govern de l’Estat per tal de condicionar la proposta de transvasar aigua de l’Ebre. “La concreció del cabal del riu, la doble autorització per part dels dos governs per poder utilitzar l’aigua provinent de l’Ebre, o la proposta de modernització dels regadius del Delta de l’Ebre són condicions necessàries per garantir que aquest transvasament és temporal”, ha sentenciat Guillot alhora que ha destacat que “seguim insistint que calen mesures com el desmuntatge d’una part de la canonada que evidenciïn la temporalitat i la reversibilitat del projecte”.
En aquest sentit Guillot ha volgut destacar que “el mini-transvasament de l’Ebre només ha estat motivat per la sequera severa que pateix Catalunya i que posa en risc l’abastament d’aigua de boca a Barcelona i l’àrea metropolitana a partir de l’octubre i fins que entrin en funcionament la dessalinitzadora del El Prat”.
El secretari general ha volgut deixar molt clar que “són mesures que no posen en risc el cabal del riu Ebre ja que estem parlant dels excedents d’aigua i la compra de drets”. “Una mesura com aquesta és del tot temporal i només està justificada per una situació d’emergència, no es pot entendre com un gir de les polítiques del Govern com a transvasistes”, ha remarcat. .
Per tot això, Guillot ha afirmar que “si el dia després de resolta l’emergència es segueix portant aigua cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana, ICV marxarà del Govern ja que mai avalarem polítiques transvasistes”.
Finalment, per Guillot, “la resolució d’aquesta crisis pot representar un punt de partida per la creació del banc d’aigües de Catalunya i avançar en la nova cultura de l’aigua” i ha demanat al Govern “un major esforç en les polítiques territorials així com el restabliment de les compensacions necessàries a l’esforç que estan fent davant d’aquesta crisi amb la situació excepcionalitat que duu es terme des de fa molts anys la conca de Ter”.
em preocupa aquesta deriva de fluctuacions que és el que està emetent la direcció nacional d’ICV. Em preocupa molt. Es va començar el serial de la sequera fent coses inusuals i de metodologia zero (ocultisme, improvisació, semantica), ara perdem la línia i ens fiquem en un carreró sense sortida darrera del que acorden zp+montilla. No pot ser. ICV va pujar per molts temes: no a la guerra, no a la mat, no als transvassaments, no al 4 cinturó, no a bracons…de tots aquests “no” , el primer es una medalla per ZP, la resta tard o d’hora van caient per la banda negativa.
el nostre electorat no està per ensurts, ens castiga i deixa de votar o tria entre original (PSC) i còpia (nosaltres).
Anem a l’extraparlamentarisme…
una petita esperança…un canvi de dirigents, un retorn al punt de partida i una inevitable sortida d’aquest govern.
Pinten bastos i seguim fent declaracions de cara a la galeria, S’ha de canviar. Avui els d’ICV de l’Ebre ja han dit PROU!
SALVEM ICV!
SALVEM ELS NOSTRES COMPROMISOS!
David, crec que a ICV l’ha tocat rebre molt en solitari, sobretot al principi, tot l’enrenou per les mesures que es proposaven per fer front al problema excepcional de la sequera. El govern espanyol ho sabia i va mentir (per això Cristina Narbona ha sortit del govern…), alguns dirigents del govern també van fer de les seves, quan aquesta decisió en tot cas era i es del govern en ple… L’opció del Segre no ens agradava gens als de Lleida, i així la vam condicionar a que fos la última opció possible, amb una comissió de seguiment, temporal i reversible, respectant sempre el cabal ecològic. Aquesta era la opció del govern de la generalitat que el govern de l’estat (ZP) no ha volgut respectar simplement perquè aposta clarament (nomenament de Gorbacho -antiMontilla i pro SocioVergencia-), presa en consideració del transvasament del Roine, clicades d’ull continuament a CiU enfront al PSC, distribució de carteres ministerials (al PSC cap de rellevancia), nomenament de la Meleni (Magadalena Alvarez), … etc, etc.
La opció de l’Ebre és la opció del govern de Madrid (de ZP) que té molts dubtes de poder arribar a bon port, doncs la reducció de les obres de 21 mesos a únicament 4 mesos (!) planteja molts problemes que podrien fer que aquesta infraestructura no pogués arribar a temps. A més a més, endarrereix altres obres, com el necessari i molt retardat Canal Segarra-Garrigues… En tot cas, des de la Conselleria i des d’ICV s’ha aconseguit condicionar aquesta opció per fer-la puntual i reversible, i si no fos així, doncs congruentment, abandonar el govern.
Sota tota aquesta mareja de despropòsits, no és pot obviar que és ara quan des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge s’està fent més per la nova cultura de l’aigua que mai abans. Així ho reconeix el mateix Narcis Prat i la fundació per una nova cultura de l’aigua. És l’aposta per les dessalinitzadores, per la reutilització fins i tot, per l’estalvi.
En fi, tot el que hi ha darrera aquests despropòsits, és una clara opció per la sociovergencia en la que ICV és el principal escull a batre, doncs principalment ICV al govern és qui garanteix ara per ara la continuitat del govern de la generalitat. Aquesta és la realitat soterrada per la qual tenim tants problemes, a part d’alguns errors que com a partit em de solucionar, està clar. Però no es pot obviar que aquesta és la aposta molt clara per part del PSOE, de ZP, de Gorbacho, de certs sectors minoritaris del PSC, de CiU, etc, etc.
Salut company!