Dia de Palestina
Dijous, 15 Maig, 2008 per Josep Antoni Moreno
Avui, 15 de maig de 2008, es recorda amb tristor el 60è anniversari de la Nakba o la commemoració del desplaçament de milers de palestins del que ara és l’estat d’Israel. Fins el 15 de maig de 1948, 380.000 palestins es van convertir en refugiats. Avui fa 60 anys, David Ben Gurion va proclamar la independència d’Israel. Hores després, els estats àrabs de l’entorn van envair-lo: començava una guerra que acabaria amb la victòria israeliana i l’inici de la neteja ètnica contra més de 700.000 palestins (la Nakba, «la catàstrofe» en àrab). Per a Israel avui és la celebració de la seva independència, per als palestins el rècord trist de la Nakba, per als bloguers, el Dia de Palestina.
Pero para mí la Nabka es más que huir de la tierra natal y perder la propia identidad. Es no tener ni un solo recuerdo de la tierra que un día fue la de mis abuelos y de mis padres. Es no tener nada que contar a mis hijos, como el sabor de los frutos de mi tierra, el olor de su arena, las historias y las experiencias con mi pueblo.
Najwa Sheikh* (extracte de l’article “Mi Nakba” publicat a rebelion.org).
* Najwa Sheikh Ahmed és una palestina refugiada que viu al campament de Nueirat amb el seu home i els seus tres fills.
Més informació:
- “Cartas desde Gaza …mi vida bajo asedio“. Article de Najwa Sheikh publicat a UNRWA.
- Amb Palestina al cor
la follia que practica Baltasar no té límits i està posant ICV en un seriós problema. No rectifica la seva mala manera de portar les coses. Acceptada l’excepcionalitat de la sequera, ICV ara ha desmentit a Baltasar davant les seves declaracions “piscineres”. ICV ha dit publicament que s’han de mantenir mesures de restricció (i en concret amb el tema de l’aigua de les piscines i similars) i Baltasar a la seva bola amb declaracions increïbles. El diari EL PUNT anuncia amb noms i congnoms les baixes de regidors d’ICV de les Terres de l’Ebre. És un deproposit total. Baltasar és un elefant dins d’una “cacharreria” i no pot continuar més.
Ahir per la nit em vaig posar a redactar una entrada sobre el Premi Goldenbird que em vas donar per tal de seguir la cadena i com que se’m va fer tard, me’n vaig anar a dormir sense escriure res sobre el Bloggers Unite For Human Rights ni sobre el Blog About Palestine Day.
Al veure’t aquest migdia que havies complert amb les dues iniciatives m’he dit que havia d’acompanyar-te en aquesta lluita pacífica en defensa dels drets humans.
Així m’agrada, al peu del canó!!
passem dies fotuts a ICV i ens anirà bé una sobredosi de revolta del 68 per oxigenar els nostres valors.
salut i força!
Bones, tens el premi brillante weblog al Sàharaponent.
Salut!
Àngel, tens tota la raó. Ara ja des d’Arrojo al mateix Joan Herrera!
Carles, gràcies al teu enllaç, les visites s’han incrementat molt considerablement! Gràcies de nou, ets un crack!
Antònia, és tot un honor rebre-ho de tú. Gràcies! Proximament faré les meves nominacions…
Mentre uns celebrave la maduresa del seu Estat, ahir nens, es manifestaven pels carrers de Cisjordània per recordar el nakba i sobretot amb una cara d’incògnicta perquè no saben que serà del seu futur.
Salut