Avui, Dia Internacional contra la Homofòbia i la Transfòbia, podem dir que ens trobem davant una aparent “normalització” del fet LGTB per les lleis aprovades, però malauradament, la LGTBfòbia encara continua ben latent i en alguns ambients, fins i tot, en augment.
Malauradament, es constaten pocs avenços en el camp de l’educació, on la qüestió LGTB encara no forma part dels currículums ni tampoc dels elements a incloure en accions de prevenció. És així com continua un alt índex de suïcidis de joves LGTB, donada la manca de polítiques preventives en el camp de l’educació i del treball social.
És evident que encara queda un important camí a recórrer, començant per l’eradicació de la LGTBfòbia, treballant en el camp de l’educació per aconseguir la igualtat social, considerant els drets LGTB com a drets humans a l’hora de dissenyar la política internacional i, sobretot, amb la promoció d’una llei integral contra la LGTBfòbia, amb incidència en els àmbits educatiu, laboral i sanitari. Però també, sense oblidar la necessitat de l’aprovació d’una llei de violència en el si de les parelles homosexuals, la promoció de mesures positives per la integració social i laboral dels i les transsexuals, així com campanyes per combatre el rebuig i la discriminació.
Únicament donant passos en aquesta direcció, podrem aconseguir una societat oberta, participativa i respectuosa amb les diferències de cada persona.
* Per cert, l’amic Carles Sampietro, em recorda que, certament, avui també és el Dia Internacional d’Internet, i el Dia Internacional del Reciclatge. Sobre aquest últim us recomano el seu interessant post.




Avui es cel·lebren els Dies Mundials de Internet, del Reciclatge i contra l’homofòbia i transfòbia.
Tant de bo l’espai internauta serveixi per reciclar la nostra societat per transformar-la en un món d’aceptació al col·lectiu LGTB
Gràcies pel comentari.
Completament d’acord, de momen, desastre i més desaste auspicia al poble palestí, sota el beneplàcit i complacitat del quartet internacional.-
Jordi
T’he deixat un meme en el meu blog.
Vas veure el Pedro Arrojo a la manifestació antitransvasista d´Amposta? Deia que amb les darreres pluges i la conseqüent pujada del nivell dels embassaments i l´aigua que encara s´espera que hi arribi durant els propers dies, la interconnexió (eufemisme per transvasament) no té cap sentit. El senyor Baltasar cada cop fa més el ridícol, i el Montilla no el farà marxar. Ho faria si fos del PSC, però ja li va bé tindre un conseller així d´IC. És la garantia que IC no pujarà més i perdrà vots, entre els quals el meu. Sí, el meu, perquè entre altres coses ideològiques que cal revisar (món del treball, enfocament de la emigració, paper dels funcionaris en la nostra societat, paper de l´escola,…), la desaparició d´aquest senyor és fonamental per a que jo pugui votar IC en el futur. Per altra banda, no és normal que la barra i incompetència d´un personatge com aquest arrossegui a IC cap a una crisi de conseqüències imprevisibles.
Gràcies a tots!
Francesc, ho vaig veure, així com el nou informe de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua que també diu el mateix. La veritat, s’ha gestionat molt malament. Estic d’acord amb tú,… tot arribarà, estic segur.
Salut!
Absolutament d’acord en la continuació de la lluita contra la homofòbia! encara queda molt camí per recorrer, encara que hem avançat moltisism!
Aquest matí, a la feina, ha trucat una dona en nom d´Endesa, que com un disc ratllat m´ha demanat que verifiqués les dades de l´empresa perquè segons m´ha dit el 2.009 comença la liberalització elèctrica i m´oferiran un 2% de descompte. No em crec res de ningú. Però no escric això per queixar-me de les pràctiques publicitàries envers els ciutadans, sinó per protestar contra la liberalització. El que ens espera!. Ja ho hem vist amb el telèfon. Jo, que a casa tinc el telèfon de tota la vida, no he tingut cap rebaixa perceptible, mentre que els grans consumidors poden pressionar per que se´ls facin rebaixes amenaçant d´anar a la competència. De la benzina, més val que no en parlem. Cap rebaixa, tot el contrari. Preu lliure no vol dir més barat. Ara toca la llum. Avui, la benzina no es pot considerar un producte de luxe, però l´electricitat encara és més bàsica. Quina rebaixa faran a la jubilada que viu en un pis gran i gèlid per escalfar-se a l´hivern? Cap ni una. I després diran que hem d´estalviar pel medi ambient. Però, quina incongruència! Si una empresa ven mongetes, no dirà a la gent que mengi faves. L´empresa privada el que vol és el màxim benefici, i això vol dir consum. Mai estalvi ni racionalitat. Aquests dies sentim tronar sobre la pujada del 13% de la factura. Indignant! Ara bé, el PSOE és culpable, però Iniciativa també, perquè quan es van plantejar les privatitzacions dels serveis públics (de vegades mal anomenades empreses públiques, perquè no són públiques, sinó estatals= el poble no les sent com a seves (i a més: Publicus ve de Populus)), Iniciativa va dir que no, com sempre fa. La maleïda cultura del no que no porta enlloc. Certa esquerra va semblar defensar més els privilegis (reals o aparents) dels funcionaris que hi treballaven que de la societat en el seu conjunt. A l´Europa de l´est tot es va privatitzar i el poble no es va rebel·lar fou senzillament perquè no veien les empreses com a seves. Aquí, tot i que molt indirectament, cada quatre anys, podem incidir en polítiques diferents, no hi va haver massa veus en contra, i les que hi va haver, no van proposar res a canvi. Molta gent es van empassar mentides com que podríem triar o seria tot més barat. Jo no puc triar, perquè entre CEPSA, REPSOL o PETRONOR tot és capital i més capital. A més no sabem qui hi ha al darrere de CEPSA, per exemple. És per això, que tan com va fer el Camats un dia en una reunió, cal proposar l´autogestió dels serveis públics com a objectiu prioritari d´Iniciativa. I què vol dir això? En cap cas vol dir que hi haurà en aquestes empreses funcionaris amb treball perpetu. Vol dir només que la propietat és del poble. El món laboral és un altre tema. Les millores laborals res tenen a veure amb això. Tots en som accionistes. I tots decidim cada quatre anys qui governa l´empresa. Diferents grups de gent presenten candidatures. IC-Verds en pot presentar, etc… Això valdria per entitats com Correus, l´aigua (separada per conques, evidentment), electricitat, trens, etc… En el cas de Correus o Telèfons, hi podria haver igualment empreses privades, però els petits consumidors sempre tindríem la nostra i cada quatre anys podríem votar quina política volem. És més, davant del capitalisme sense fronteres ni sentiments, podríem jugar fort dient que aquestes empreses serien no només catalanes, sinó dels catalans. D´això se´n pot dir socialisme autogestionari, equivalent a capitalisme popular. Però atenció, tots seríem accionistes de les empreses públiques, amb la mateixa força i els mateixos drets. Res a veure amb les polítiques de la “Tàtxer”, on els uns tenen accions i els altres no en poden adquirir perquè són pobres. I entre els que en tenen, no en tots tenen el mateix nombre.
Bé, ja veus que jo crec en les propostes, no en les cadires. A la tardor hi haurà un congrés, oi?. Davant de la secta dels comunistes sovietòlegs fracassats amb mentalitat de funcionaris, tipus Rivadulla, o dels happy flowers que viuen molt feliços però que confonen l´esquerra amb una ONG, tipus Herrera-Romeva crec que cal una tercera via que porti Iniciativa a ser no una sucursal psociata, sinó a proposar nous models i a connectar amb el poble. Que s´acabi el poltronisme i comenci el debat de les idees!
Apunta’t a la Lleidasfera!!
http://blocs.mesvilaweb.cat/lleidasfera