RAJOY ADMET LA SEVA EQUIVOCACIÓ

Llegeixo a Telenoticies.cat que finalment Rajoy admet que es va equivocar al qüestionar el canvi climàtic. Sembla que finalment, els seus assessors l’han degut d’estirar de les orelles per qüestionar una evidència que ja ningú, en plenes facultats, s’atreveix a possar en qüestió. Encara que potser sí el seu cosí…

Convenció Catalana del Canvi Climàtic

En tot cas, molt recomanable per a tots dos la inscripció a les sessions que realitza sobre el tema la Convenció Catalana del Canvi Climàtic. I totalment gratuït i per anar fent boca, els hi deixem amb la Guia de l’alumne sobre el Canvi Climàtic: Guia didàctica sobre el Canvi Climàtic.

EL CINISME FERROVIARI DEL PP

Amb el desgavell que estem visquent aquesta setmana (i el que ens espera) amb els problemes de les obres de l’AVE, únicament ens faltava sentir parlar al Sr. Daniel Sirera, president del PP català, referint-se a aquest desastre com quelcom aliè a l’anterior govern del Sr. Aznar.

En tot cas, Sirera sembla voler amagar, o fer-nos oblidar, que els governs del PP no van invertir en el servei de Rodalies, però si que van fer una gran aposta per l’AVE per sobre de la resta de serveis ferroviaris. Fins i tot, van inaugurar l’arribada del AVE fins a Saragossa amb tots els problemes d’esvorancs que van sorgir també per les presses. La història, en tot cas, es torna a repetir…

RAJOY, UN INDOCUMENTAT EN QÜESTIONAR EL CANVI CLIMÀTIC

És increíble la poca serietat que demostra el president del PP, Mariano Rajoy en qüestions mediambientalists que, en aquest darrer cas, s’atreveix a qüestionar el canvi climàtic posant-se al mateix nivell que George Bush, que el nega per la seva submissió als interessos de les petrolieres.

És curiós que Rajoy, que s’omple la boca amb el seu amor a Espanya i fa crides al patriotisme, negui el canvi climàtic que segons els experts repercutirà molt negativament en la Península Ibèrica amb sequeres perllongades, desertificació i augment del nivell del mar.

El canvi climàtic, lamentablement, és una obvietat certificada per milers de científics que treballen per a l’ONU mentre que els negacionistes responen a interessos de poderosos lobbies com el de les petrolieres.

Es fácil constatar que Espanya té dos problemes: els que accepten el canvi climàtic però no estan fent pràcticament gens per evitar-lo a Espanya, com el PSOE, i els que ara directament neguen el canvi climàtic i que per tant mai faran res per aturar-lo.

LA LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA (punt de partida, no d’arribada)

herrerarecurs.jpgCom totes les lleis que no s’aproven de manera unànime, la Llei de la Memòria Històrica serà rebutjada per alguns per innecessària i per uns altres per insuficient. Estarem amatents a les seves explicacions.

ICV ha impulsat fermament aquesta Llei i, malgrat no abastar tot allò que preteníem, dona suport al text que finalment serà aprovat per diverses raons entre les que la necessitat de desbloquejar la tramitació parlamentaria del projecte apareix com estratègicament essencial ja que l’alternativa en que ens situaven les posicions maximalistes era la de no tenir cap llei. Cap llei que finalment condemni el franquisme i deixant, doncs i ves a saber per quant temps, tancada la porta a la nul·litat dels judicis de la dictadura.

Per a ICV aquesta llei és un punt de partida, no un punt d’arribada. Un punt de partida des del que exigir al govern de l’estat que comenci a fer els deures democràtics d’un país que ha sofert anys i anys de dictadura i repressió.

A banda dels no menys importants aspectes com la ja esmentada condemna expressa al franquisme o com la supressió a la referència als “dos bàndols” o com l’impuls a les polítiques de foment de la memòria històrica (que possibilitarà l’accés als expedients i documents, la localització i identificació de les víctimes, els drets a pensions de persones que fins ara n’estaven privades, etc…) o, també, com l’obligació de la retirada de tots els símbols franquistes…, a banda de tot això, vull fer esment especial al caràcter jurídic de la llei pel que fa a l’objecte d’aconseguir la nul·litat de les sentencies de la repressió franquista.

Continua llegint

DE XECS I AUTOVIES

Tucídides ja va comprendre al seu temps que la democràcia únicament subsisteix si els dirigents que el poble a escollit no deixen de calcular i reflexionar les seves decisions. Potser és per aquest motiu que ens trobem davant un projecte de Pressupostos generals de l’Estat per al 2008, que consolida una política de xecs (abans ja proposada per CiU i criticada pel mateix PSC) enlloc d’eixamplar els drets socials amb més inversió.

Unes inversions, per un altra banda, que es destinen bàsicament a incrementar unes infraestructures al servei del transport privat, i d’un model de transport depenent dels combustibles fòssils, enlloc de fomentar una veritable mobilitat sostenible adreçada a reduir les emissions dels gasos hivernacle, i al foment d’una gestió del transport de mercaderies i de persones de forma sostenible enfront a les altres grans infraestructures.

Aquestes polítiques evidencien que els socialistes estan més preocupats per les rendibilitats electorals que per transformar i donar respostes als grans reptes de la societat actual. En aquest sentit, no és d’estranyar que confonguin mobilitat sostenible amb l’estimulació de la màxima mobilitat, amb més autovies i pàrquings al centre de la nostra ciutat, obviant que el transport és una de les principals fonts de contaminació atmosfèrica, de sinistralitat i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic. Tots aquests impactes, per cert, amb uns elevadíssims costos econòmics, socials, sanitaris i ambientals.

En fi, Tucídides ja va carregar contra els demagogs que s’emparaven en la democràcia per a no conduir l’acció política segons les regles d’una reflexió rigorosa.

Presentació

josepantonimoreno.jpgEs hora de presentar-me: Soc Josep Antoni Moreno. Vaig nàixer l’estiu de 1965 a Lleida. Em vaig criar al barri obrer d’Els Magraners. Visco i treballo a Lleida, la meva ciutat.

M’agrada estudiar, quan puc. Així, vaig finalitzar els estudis de Tècnic Industrial en Electrònica, de Graduat social i la diplomatura en Humanitats. Actualment estic de ple als estudis de Llicenciatura en Humanitats, compaginant-los amb la meva feina com assessor d’ICV-EA-EPM, empleat públic de la Seguretat Social en excedència, i la criança de les meves dues filles.

Entre els anys 1993 i 2003 vaig representar la Federació de Serveis i Administracions Públiques de CCOO, desenvolupant diversos càrrecs. El 2000 ho vaig fer com a secretari general de la Federació de Serveis i Administracions Públiques de CCOO a Lleida. Entre els anys 1999 i 2003 vaig estar Conseller de l’Institut Muncipal de Treball de Lleida. I entre els anys 2003 i 2004 Conseller de l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris de Lleida. Des de l’any 2000 soc membre de l’executiva d’ICV Terres de Lleida i membre del seu Consell Polític Intercomarcal i de la seva Secretaria Política. El 2002 vaig estar escollit Responsible d’Extensió Territorial d’ICV Terres de Lleida. I entre els anys 2003 i 2007 vaig desenvolupar el càrrec d’assessor del grup polític d’ICV-EA-EPM a la Diputació de Lleida.

Actualment, des del juliol de 2007, estic desenvolupant el càrrec de Secretari d’Acció Política i Extensió Territorial d’ICV a les Terres de Lleida.

Com podeu suposar, estic afiliat a CCOO i ICV, així com a diverses associacions i ONG’s dedicades a la mobilitat, l’ecologisme, el desenvolupament i els drets humans.

M’agrada la música, diferent, profunda, de diversos estils, i el cinema, sobretot l’europeu. Llegir, el muntanyisme, … i la fotografia, que m’emociona i que representa una gran part de la meva vida. I per cert, la política, és clar! Aquesta política contracorrent, que fuig de les velles receptes de sempre, basades en un concepte clàssic de fer política i de model de societat. Una política innovadora, atrevida i plena d’ambició, però també de realisme.

Crec que un altra manera de fer és possible, i que un nou model de societat també ho pot ser. Per això em presento com a cap de llista a les properes eleccions generals del 9 de març per la candidatura ICV-EUiA a la circumscripció de Lleida.

Crec que és necessari recuperar la il·lussió de milers de ciutadans i ciutadanes que es trobem decepcionats amb les velles polítiques de sempre, difícils de diferenciar entre dreta i esquerra, amb un altra manera diferent de fer política, on l’economia estigui al servei de les persones, amb propostes clares i valentes contra el canvi climàtic, amb una aposta ferma per un federalisme plurinacional, amb el dret a decidir. Una força, la d’ICV-EUiA, que no canvia drets per vots:

  • No renunciarem a la defensa del dret de vot dels immigrants.
  • No renunciarem a reivindicar i garantir el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
  • No direm que baixar impostos és d’esquerres a canvi d’un grapat de vots.
  • No donarem xecs a canvi de drets.
  • No farem la vista grossa davant els privilegis de l’església.

Doncs ens creiem les nostres idees i propostes, justes, lògiques i valentes. Doncs tenim uns valors que no volem canviar ni negociar. Per això no canviarem drets per vots.