ELS 400€ DE ZAPATERO

1euro_2007.jpgAhir ja vaig criticar la mesura electoralista, vergonyosa i enganyosa al no tractar-se, de cap manera, d’una mesura ni progressiva, ni progressista. Més típica dels governs de la dreta i de propostes de PP o CiU, que lluny de criticar la proposta pel que suposa, la critiquen per oportunista.

En tot cas, congratular-nos de que la mesura anunciada unilateralment per Zapatero ha indignat als sindicats majoritaris que coincideixen, com ICV, en que aquesta és una mesura imprudent, que no té progressivitat i que són una falta de respecte.

El mateix Joan Herrera la qualifica de “propina per als rics i almoina per als pobres“. També ahir mateix, vaig fer unes declaracions en que carregava contra la mesura al considerar-la que era el preu de la renúncia del PSOE a la despesa social, en un intent d’esgarrapar vots a la dreta, i que en cap cas, afavoreixen a les rendes més baixes.

Aquests 5.400 milions d’euros que suposaria aquesta proposta, es podrien destinar a:

1.- Escoles Bressol

  • Els 5.400 milions d’euros permetrien la creació de 500.000 noves places d’escola de 0 a 3 anys, de cobertura pública.
  • El Consell Europeu va establir una fita mínima d’un 33% d’infants menors de 3 anys escolaritzats abans del 2010. Catalunya té una cobertura del 31%, però només el 42% de les places són públiques.
  • Espanya té una cobertura del 16.3%, i el més greu és que hi ha comunitats autònomes amb una presència quasi bé nul·la del sector públic (La Rioja, Astúries, Castella – La Manxa, Andalusia i Extremadura).

2.- Pensions No Contributives

  • Incrementar els actuals 312 euros fins a 550€ suposa un cost d’uns 1.550M€. Així quedaria per sobre de l’índex de suficiència i per sota del SMI.

3.- Llei de Dependència

  • El pressupost per a la llei de la dependència a l’any 2008 és de 871 milions d’euros. És a dir el compromís del xec de 400€, té un cost 6,2 vegades més elevat.
  • En Caldera es va comprometre a que l’any 2015 el pressupost per a la dependència assolís l’1% del PIB. És a dir uns 11.000 milions d’€ en valors actuals. És a dir, si els 5.400 milons d’€ que Zapatero destina al xec, es destinessin a la llei de la dependència, aconseguiríem situar el pressupost a la meitat de l’objectiu i avançar el seu compliment.
  • Aquest compromís de l’1% el va fer seu el ministre Caldera assegurant, a més que amb això es crearien 500.000 llocs de treball.
4.- Places de residència per gent gran
  • Els 5.400 milions d’euros son equivalents al cost anual de 265.000 places residencials per a gent gran.

Anuncis

REBAIXES FISCALS I COMPRA DE VOTS

rajoy_campanya.jpgNo tenen prou. No tenen prou en jugar amb els sentiments o les penúries de milers i milers de ciutadans i ciutadanes que dificilment arriben a final de mes. La política econòmica i fiscal del govern del PSOE ha seguit una línia de continuïtat en relació a la política dels governs del PP i, en conseqüència, l’Estat del Benestar no ha avançat tant com caldria, i el criteri de progressivitat imprescindible per a millorar l’equilibri i la cohesió social s’anat afeblint considerablement.

Les successives reformes fiscals del PP i PSOE han anat reduint la progressivitat de l’IRPF, fins al punt d’establir un tractament diferenciat i privilegiat per a les rendes obtingudes de les millores patrimonials (plusvàlues) respecte a la resta de rendes. De forma paral·lela s’han incrementat altres figures impositives indirectes, sobre el consum. Tot plegat, ha donat com a resultat un model impositiu cada cop menys progressiu, que beneficia les rendes més altes.

La reforma del govern de Rodríguez Zapatero, ha seguit retallant la tarifa de l’IRPF, disminuint el tipus marginal màxim, reduint el nombre de trams i ampliant les seves quanties. La pèrdua d’ingressos fiscals derivada d’aquesta reforma és d’uns 7.000 milions d’euros anuals. Xifra a la que cal sumar els altres 7.000 milions d’euros anuals perduts amb l’anterior reforma del PP.

Les seves consqüències són que la nostra pressió fiscal segueix sent 6 punts inferior a la mitjana europea, i que el creixement econòmic no hagi anat acompanyat d’una millora en la distribució de la riquesa, doncs els salaris reals han disminuït un 4% els darrers 10 anys, amb un 19,8% de la població espanyola que es troba sota el llindar de la probresa.

I mentrestant, a que juguen els grans responsables d’aquesta situació? Els culpables de que més de la meitat dels assalariats del sector privat tinguin un salari inferior als 1.000 euros nets als mes? Els culpables de que l’endeutament familiar hagi crescut i continui creixent de forma implacable? Doncs molt fàcil: a la cursa de compra de vots amb més rebaixes fiscals. Tant Rajoy com Zapatero, els culpables d’aquesta “Espanya va bien”, han entrat en un cursa perillosa on els rics paguen menys i els que s’han d’estrenyer el cinturó són els de sempre, els assalariats, els treballadors a nòmina, els pensionistes, les families endeutades, … a qui ara volen comprar amb 400 euros de devolució independentment del sou de la seva nòmina. Aquesta és la progessivitat que defensen tant PP com PSOE, com la del xec nadó de 2.500 euros, que cobre igualment el fill de Botín que el d’un barri popular. Aquestes són les polítiques fiscals que defensen i pacten PSOE i CiU.

Que no ens enganyin, és impossible baixar impostos i millorar els drets socials. Ho diu el mateix Joaquín Almunia, otrora candidat del PSOE a la Moncloa, la reducció d’ingressos a les arques de l’estat acabaria repercutint a les polítiques socials.

El que cal, és una política fiscal que incrementi la progressivitat. Que els més rics paguin més impostos. No ens cal cap almoïna. 

SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS DE PRIMAYOR

Avui ha estat una nova jornada de lluita per als treballadors i treballadores de l’escorxador Primayor de Mollerussa en defensa de la seva incerta situació laboral. Una situació que ja és més que insostenible, per a ells i les seves famílies, que veuen passar els dies sense que es trobi una sortida a la empresa i als seus llocs de treball.

Per això, lamentar una vegada més les molt desafortunades declaracions del Conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, totalment faltes de sensibilitat vers els treballadors i treballadores de l’escorxador Primayor de Mollerussa, al criticar la manca de col·laboració del comitè d’empresa i dels treballadors. És una greu errada no voler entendre la greu situació d’aquests treballadors, on a més de portar des del més d’octubre de l’any passat sense cobrar, s’hi afegeix la incertesa del seu futur professional, fet que els porta a una situació de desesperació totalment comprensible.

Per això, crec que seria convenient que el conseller rectifiqués i demanés disculpes a uns treballadors i treballadores que no se’ls pot culpabilitzar de la greu situació que viu tant l’empresa com ells mateixos i les seves famílies, doncs no és pot carregar contra el més debils d’aquest conflicte.

Igualment, no s’ha d’oblidar que aquest és un conflicte social que pot perjudicar tant als treballadors com al futur de l’econòmia de Mollerussa i Lleida. La pèrdua d’aquesta empresa i dels llocs de treball representaria un fracàs de tots, sobretot del món polític.

PLA FERROVIARI CATALUNYA 2014

herreralleida080116.jpgAhir, 16 de gener, vam presentar la proposta d’ICV per al futur del transport públic a Catalunya a curt i mig termini. Un pla nacional, no només metropolità, que és una aporta per la mobilitat sostenible, viable econòmicament, que ajuda a lluitar i combatre els efectes del canvi climàtic i que respon a les necessitats quotidianes de la majoria dels ciutadans de Catalunya i, molt concretament de les nostres comarques lleidatanes, que pateixen una greu falta d’inversions en unes línies ferroviàries cada vegada més deteriorades i amb una greu manca de capacitat, freqüència i servei.

S’ha de recordar que fa molt de temps que ICV pretén que un país realment modern, com ha d’ésser Catalunya, disposi d’un bon servei de xarxa del tren convecional, és a dir, de rodalies i regionals, del tren de la majoria.

En aquest sentit, insistir que ICV ha fet d’aquesta demanda una aposta històrica, amb reiterades peticions per a obtenir inversions en la línia Lleida-Manresa (Mercè Rivadulla com a diputada al Congrés), per a augmentar freqüències a la línia Lleida-La Pobla (Francesc Pané, actualment com a diputat al Parlament) i tota ICV en general sempre al costat i recolzant les demandes dels sindicats CCOO i UGT, … Una aposta històrica de fa molt de temps, conseqüent i, s’ha de dir, molt en solitari, encara que ara que s’apropen les eleccions veien com partits que mai han cregut ni han treballat per fer de les rodalies i els regionals un servei de rodalies per tota Catalunya, s’apunten ara per aprofitar electoralment tot l’enrenou que vam patir per les obres de l’AVE a rodalies. Quina credibilitat tenen aquells que ara defensen el que anteriorment havien negat? ICV sempre vam defensar que abans de desenvolupar el projecte de l’AVE, s’havia d’invertir en el ferrocarril convencional i… ens vam quedar sols! Almenys políticament. Quina credibilitat tenen, més enllà del 9 de març?

RODALIES DE CATALUNYA: UN NOU INCOMPLIMENT DE ZP

Cada vegada està més clar que no podem deixar que ZP i el PSOE tinguin les mans lliures, doncs a la mínima ens trobem amb un nou menyspreu o nou incompliment com el que ha escenificat a la reunió de la Comissió Bilateral entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat pel traspàs de competències en Rodalies i Regionals RENFE.

Amb aquest nou incompliment, el PSOE posa de relleu la seva falta de sensibilitat per corregir la descapitalització de RENFE en Rodalies i Regionals, doncs el servei que es presta actualment és deficient, sobretot perque pràcticament no s’han fet inversions en la seva millora, de manera que, sobretot les comarques lleidatanes, continuaran patin la falta d’inversions en unes línies ferroviàries cada vegada més deteriorades, amb una greu manca de capacitat, freqüència i servei, com son la manca de serveis d’algunes estacions, sobretot de la línia Lleida-Valls-St. Vicenç de Calders-Barcelona, del servei de la línia Lleida-Manresa, així com de la capacitat de la línia Lleida-Valls-Tarragona.

Aquesta actitud menyspreadora fa més necessària que mai la forta presència al Govern de l’estat de la força catalanista i d’esquerres que representa ICV, que garanteix, a la vegada, l’exigència del desplegament de l’Estatut perque es facin efectives transferències cabdals per Catalunya i Lleida com és la gestió de les Rodalies i els Regionals de RENFE, per donar el màxim impuls al transport públic ferroviàri que ens permeti donar un major servei a la ciutadania de manera que puguem aconseguir vertebrar el nostre territori i lluitar, a la vegada, contra el canvi climàtic, els accidents, la contaminació i la congestió viària dels nostres pobles i ciutats, així com per no deixar lliure les mans d’un PSOE que cada vegada més (recordant anteriors governs del PSOE) s’atança a les polítiques de dretes, exercint un centralisme que nega els drets dels pobles que, com el de Catalunya, volen decidir sobre el seu futur, sobretot mijtaçant una eina democràtica com és el nou Estatut.

En aquest sentit, a ICV fem nostres les demandes de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP) per defensar, entre d’altres, que cap comarca amb més de 5.000 habitants es quedi sense estació ferroviària a menys d’un quilometre de la ciutat més poblada.

Cal recordar que fa molt de temps que ICV defensa que un país realment modern ha de dispossar d’un bon servei de xarxa de Rodalies i Regionals, el transport de la majoria, que per si mateixes transporten més de 133 milions de viatgers cada any front a uns pocs milions a l’alta velocitat. Així, entre les estacions AVE de Lleida i Camp de Tarragona, només es transporten poc més d’1 milió de viatgers anuals. En canvi, en els darrers anys, l’AVE ha rebut el 97% de la inversió ferroviària mentre que el tren convencional només ha rebut el 3%. Aquest és el model de país que volem? A ICV es clar que no!