Jiménez Villarejo: “Diez razones para votar a Joan Herrera”

Votar a Joan Herrera es hacerlo por todas las candidaturas de ICV-EUiA en Catalunya

images.jpeg

Ante el panorama de una campaña electoral con mas espectáculo que ideología y una excesiva demagogia, centrada en “a ver quien da mas”, resu lta indispensable apoyar a quienes ofrecen una autentica polític a de izquierdas, acreditada en la anterior legislatura, para construir una sociedad mas igualitaria y mas justa frente a los poderosos. La coalición que encabeza J. Herrera ya ha contribuido decisivamente en el proceso de construccion del Estado del Bienestar y, ahora, debe ser apoyada para aumentar el peso de la izquierda en el futuro Gobierno de España. Hay muchas razones para prestarle el apoyo que necesitan, para votarles. Hay muchas razones, entre las que están las siguientes:

1.- Es la única formación política que plantea “una reforma fiscal para mejorar la la progresividad y la equidad del sistema fiscal”, es decir, un sistema de impuestos capaz de generar mas riqueza para realizar una mas justa redistribución de la misma entre las clases mas desfavorecidas. Es la única propuesta admisible cuando se sabe que el 86% de las grandes fortunas españolas, con un patrimonio superior a las 10 millones de euros, no declara el Impuesto sobre el Patrimonio. O cuando se sabe, lo saben el PP y el PSOE, que en los últimos diez años muchas empresas españolas han deslocalizado capitales hacia paraísos fiscales, europeos y en las Islas Caiman, por mas de 6.000 millones de euros. J. Herrera solo plantea que el Gobierno practique la política del Gobierno aleman que ha decidido “apretar los tornillos” a los paraísos fiscales europeos para contener el fraude de las grandes fortunas de aquel pais. Sobre todo, en un pais como el nuestro donde el fraude fiscal representa el 23% del PIB.

2.- J. Herrera, en el Grupo Parlamentario de IU-ICV, ha actuado eficazmente para garantizar la transparencia de los partidos políticos en su sistema de financiacion. La Ley de Financiación le debe mucho a esta coalición política. Para suprimir las donaciones anónimas, fuente de sumisión de los partidos a los poderes fácticos. Para aumentar la transparencia en la relacion de los partidos con las entidades de crédito. Particularmente, ante operaciones financieras irregulares, como la condonacion de intereses -una forma encubierta de donación prohibida-, condonacion de la que se han beneficiado indebidamente el PSC -siete millones de euros- y Esquerra -dos millones setecientos mil-.

3.- Como asimismo defendió, contra el criterio del PP y del PSOE, que, como viene exigiendo el Consejo de Europa, las formas mas graves de financiación irregular de los partidos se consideren delictivas como factor de prevencion y de represion de la utilización de la politica como medio de enriquecimiento personal o de los propios partidos.

4.- En aras de una efectiva ética en la actividad pública, la coalición ha defendido y exigido, aunque sin éxito por falta de apoyos parlamentarios, que los Altos Cargos de la Administración Central desde que cesen en sus cargos dejen de percibir el 80% de sus anteriores retribuciones, que además son compatibles con las que perciban en cualquier actividad privada o pública posterior. El pago de dichas retribuciones representó al erario público, cuando cesó el Gobierno del PP, un coste de 2.940.341 euros. Una verdadera inmoralidad contra la que levantó la voz J. Herrera y su Grupo.
5.- J. Herrera y la coalición que encabeza es un ejemplo de actividad política entendida como servicio a los intereses generales. Por ello, cuando se descubrió el mayor fraude fiscal de nuestra historia, el atribuido al B. de Santander por un importe aproximado de 84 millones de euros, ejerció la acción popular y acusó a E. Botin. Solo el concierto de fiscales y tribunales, con una posición tan infundada como improcedente, ha hecho posible lo insólito, que ni siquiera se celebre el juicio contra los acusados que, por tanto, no han quedado exculpados.
6.- Ante la corrupción urbanística, expresada de forma palmaria en el Informe del Parlamento europeo sobre el “enladrillado” del litoral mediterráneo, J. Herrera reclamó en el Congreso de Diputados (5-5-2006), reformas legales sobre la planificación urbanística, mayor control ciudadano sobre dicha actividad pública, garantías de sostenibilidad en el desarrollo urbano y respuestas eficaces ante las demandas y necesidades de los ciudadanos. Así consiguió importantes avances en la Ley del Suelo y en actualización y modernización del regimen de incompatibilidades de Alcades y Concejales, asi como en lo relativo al control sobre sus bienes. Hizo frente de forma abierta y eficaz al “urbanismo basura” para contener y evitar la colusión de concejales e intereses inmobiliarios.

7.- Coherentemente con su firme posición contra la corrupción, ha planteado en el Congreso la aplicación inmediata de la Convención de NNUU contra la corrupción (2003), proponiendo reformas para hacer mas eficaz la lucha contra esa amenaza para la democracia, tanto en la investigación criminal como en la sanción de conductas que ya los Gobiernos anteriores debían haber llevado a cabo, como considerar delictivo el “enriquecimiento ilícito” de los servidores públicos. Ademas de ampliar los plazos para declarar prescritos esta clase de delitos, los de corrupción y fraude fiscal, para evitar situaciones como la Sentencia del Tribunal Consticional sobre los “Albertos” dejando sin efecto la condena penal que le habia sido impuesta, que solo puede incrementar aún mas la desconfianza respecto de los tribunales y la desmoralización cívica.

8.- Como aplicación de una política fundada la igualdad ante la ley y la no-discriminación, la coalición que representa J. Herrera ha procurado constantemente ante el Gobierno, mediante constantes Preguntas e Interpelaciones, garantizar los derechos de los inmigrantes contra cualquier forma de discriminación y de xenofobia, ha exigido politicas presididas por el principio de igualdad de trato, particularmente en las relaciones laborales, ha denunciado las expulsiones en frontera sin ninguna formalidad, ha denunciado las condiciones y la propia existencia de los Centros de Internamientos de Extranjeros y, entre otras muchas iniciativas, ha reclamado el derecho al voto de los mismos, como en otros paises europeos. Ha sido un ejemplo de politica de respeto y de integración hacia quienes ya representan el 10,3 % de los cotizantes a la Seguridad Social.

9.- J. Herrera ha denunciado vigorosamente los Acuerdos con el Vaticano exigiendo que el Gobierno supere sus complacencias con la Jerarquía católica para construir un Estado laico. El Acuerdo vigente de 1976 afirma que el Estado español reconoce (haciendo referencia a la Ley franquista de libertad religiosa de 1967, derogada en 1980) que “debe haber normas adecuadas al hecho de que la mayoría del pueblo español profesa la religión católica”, afirmación radicalmente incompatible con el planteamiento constitucional. Y los Acuerdos de 1979 sobre enseñanza se firmaron cuando la Constitución acababa de entrar en vigor, pero se negociaron bajo la presión de una jerarquía ávida de conservar sus privilegios antes de que aquella fuera aprobada. La Jerarquía está violando sistemáticamente la Ley de libertad religiosa en cuanto presiona y coacciona a colectivos sociales a los que no admite en la plenitud de sus derechos.

10.- Finalmente, hay otra buena razón para votar ICV-EUiA, el papel que ha jugado en la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica. Sencillamente, sin dicha coalición hoy no habría Ley o sería manifiestamente inaceptable. Gracias a J. Herrera, la Ley condena el franquismo, lo declara ilegal e ilegítimo y, por tanto, causante de gravisimas violaciones de los derechos humanos, declara que sus Tribunales, procesos y condenas eran contrarios a los principios de un juicio justo y asi, sucesivamente, hasta constituir la herramienta legal que cierra el proceso de la transición, consuma la ruptura y abre nuevas perspectivas a todos los ciudadanos y organizaciones cívicas para reclamar derechos, acceder a los archivos y, sobre todo, investigar el destino de los represaliados desaparecidos.

Son algunas razones y sólidas para no abstenerse y, sobre todo, para votar a una fuerza de izquierda transformadora y radical, ICV-EUiA.

Carlos Jiménez Villarejo

ICV-EUiA: el vot útil de l’esquerra catalanista. De Lleida per a Lleida.

passatge.gif

El dia 9 de març no ens juguem si guanyen uns o tornen uns altres, com si d’un dolent llargmetratge de serie B es tractés. Ens juguem si apostem per reduir les desigualtats socials o si aquestes s’incrementen com ha passat durant els anteriors 15 anys de creixement econòmic amb els govern del PP i del PSOE que no han destinat aquest creixement a lluitar contra el risc de pobresa, millorar els salaris i augmentar l’estat de benestar en consonància amb la resta de la Unió Europea.

En aquestes eleccions ens juguem si volem el desenvolupament de polítiques socials, com l’increment de les pensions mínimes i el salari mínim interprofessional a 1000€, en consonància amb la UE, o que els més rics continuen enriquint-se mentre la resta de les famílies tenen dificultats per arribar a final de mes.

Ens juguem si volem ampliar llibertats com el dret de les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb el dret per l’avortament lliure i gratuït, el dret a morir dignament i el dret a vots dels immigrants o, pel contrari, si únicament anem deixant el temps sota les pressions de la dreta del PP i de la jeràrquica eclesiàstica.

Ens juguem, també a Lleida, si apostem per l’esquerra catalanista útil de debò o, pel contrari, escollim amb por, com a mal menor. Per barrar el pas a la dreta de CiU i PP s’han de desenvolupar polítiques d’esquerres. Per aconseguir el dret a decidir dels catalans i les catalanes, s’ha d’apostar pel dret a l’autodeterminació. Les altres “esquerres” o estan invisibles a Madrid o s’han instal·lat a la contra de tot i per tot. La seva utilitat ha estat, també per Lleida, totalment nul·la.

El que ens juguem el dia 9 de març a Lleida és si apostem per una força catalanista i d’esquerres de debò amb plantejaments valents per la nostre territori, amb solucions justes per als lleidatans i lleidatanes o, pel contrari, si ens deixem embogir per la por i els cants de sirena d’un PSC (que pacta les polítiques econòmiques amb la dreta de CiU per fer les polítiques de la dreta de Rajoy o Aznar) i una ERC (que és diu lliberal i s’ha instal·lat al centre polític -segons el propi Ausàs-) que no representen aquest vot útil de l’esquerra catalanista i, en conseqüència, perdem l’oportunitat de tenir una veu catalanista i progressista de debò de Lleida per a Lleida.

Cal trencar tòpics i lluitar contra els discursos racistes i xenòfobs

solucions-justes-logiques-v.gifUna pregunta que sempre surt als debats o entrevistes en el que portem de campanya, és “el problema” de la immigració. Una preocupació dels ciutadans, però una opinió negativa no contra les persones migrades sinó en contra de com el Govern està gestionant la immigració.
Per tant, cal trencar tòpics, visibilitzar les persones migrades en tots els àmbits, combatre el racisme i fomentar la interculturalitat. I cal una modificació radical de l’actual Llei d’Estrangeria, aprovada ja per l’anterior govern del PP, que ha fracassat tant en la gestió de fluxos d’entrada irregulars, amb les crisis humanitàries dels cayucos, i dels fluxos legals, per fer d’aquesta una veritable política d’inclusió social de la immigració.
Qui no vulgui veure aquesta realitat, la d’un fenomen migratori que és un dels elements fonamentals de la identitat de Catalunya, i qui no ho tingui en compte no sap en quin país viu i no està capacitat per Governar aquest país divers i plural.

“Piques”, abscències, trobades, actes, …

Primer dia de campanya: A primera hora debat a Radio Lleida – SER, bastant mogudet amb pique (que no Piqué) entre el Sr. Llorenç i la pròpia Mercè March, moderadora del debat. Dues hores més tard: un altre debat a Onda Cero, però aquesta vegada no acudeix la cap de llista de PSC, Sra. Tere Cunillera, amb l’excusa de “tinc que fer campanya” (?!)…

A dinar i a tornar de visita al barri obrer i immigrant dels Magraners de Lleida, amb contacte molt càlid de la seva gent, i on he volgut deixar clar que amb major influència d’ICV-EUiA, modificarem radicalmet l’actual Llei d’estrangeria, substituint els seus aspectes repressius i de control policíac per una veritable política d’inclusió social de la immigració”.

El segueix una entrevista i cap a Anglesola, a celebrar un acte obert amb l’assistència de molt més d’un centenar de persones… El que semblava un primer dia de desgast, ha finalitzat amb una bocanada d’Il·lusió, força i solidesa per fer encara més possible que desprès del dia 9 de març ICV tingui més influència al govern de l’estat.

I ara us deixo amb la resta dels vídeos de campanya:

Espot electoral: “Què menja un mileurista?”

Espot electoral:” Què fem amb el canvi climàtic?”

COMENÇA LA CAMPANYA

Aquesta campanya “oficialment” comença avui, aquesta nit. A partir d’ara, durant 15 dies frenètics els diferents partits intentarem “convencer” amb les nostres propostes (així ho espero) a la participació el proper 9 de març. Doncs ens hi juguem molt. I no és fàcil, doncs menys del 60% de l’electorat ha declarat la seva intenció d’anar ha votar segons l’última enquesta del CEO. Es destacable d’aquesta enquesta, que els nostres votants (els d’ICV-EUiA) són els menys “desvinculats insatisfets” i el més participatius. Crec que cada vegada queda més clar que no es pot aturar a la dreta copiant ni els valors ni les propostes de la dreta i que ICV-EUiA som l’esquerra que atura a la dreta del PP i a CiU, garantint polítiques d’esquerres, catalanistes i ecologistes.

Per un altra banda, també volia destacar que el passat 15 de febrer vam poder gaudir de la visita del nostre eurodiputat d’ICV i del grup Els Verds, Raül Romeva, amb qui vam tenir diverses reunions amb associacions i ONG’s, visites i actes. El mateix ho explica millor que ningú al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81448. Gràcies Raül!

Finalment, us deixo, com avançament, al que és un dels tres vídeos que ICV-EUiA hem preparat per les properes eleccions generals. Així, el vídeo sota el títol “Les dones no tenen temps” està ja disponible al web de Joan Herrera (http://www.joanherrera.cat/multimedia/video-destacat) i al seu canal Youtube (http://es.youtube.com/watch?v=m6dnFBENb_8). Els altres dos vídeos titulats “Com menja un mileurista?” i “Què fem amb el canvi climàtic” es podran veure a partir de demà a la xarxa.

Els tres espots són de 30 segons cadascun ja que enguany s’insereixen dins de la publicitat i no com fins ara que estaven en blocs electorals específics.

Apa, fins demà! (per cert, aviat tindré les respostes a l’enquesta 2.0. Ànims per anar a votar!)

Entrevista 2.0

glamboy69-32.jpgGràcies a Roger, més conegut com Arqueòleg glamurós, a través del seu bloc “Reflexions d’un arqueòleg glamurós… & co. La ploma més àcida de la xarxa” tindré l’oportunitat (i l’obligació!) a contestar les preguntes que a través del seu bloc i en aquest post, s’estan recollint des de la xarxa. Pel que ja he pogut comprovar, tindré molta feina en anar contestant a les preguntes que per ara ja s’han formulat, encara que estic (com no) encantat amb la proposta i a l’oportunitat que representa poder fer una “entrevista” oberta a la participació de la ciutadania des de la xarxa.
Agrair l’oportunitat que em brinda Roger i animar-vos a participar d’aquesta iniciativa.

l’InterCanVi, diari de les propostes que convertim en realitat

lintercanvi.jpgEn aquest dies de precampanya, estem distribuint una simulació del diari del futur: “l’InterCanVi“, el diari de les idees dels ciutadans que ICV-EUiA convertim en realitat. Un viatge al futur, on aquelles coses per les quals estem lluitant ara s’han convertit en realitat. Aquestes IDEES, les deixem anar, en un avió de paper, les fem volar cap a aquest futur pel que estem treballant, el futur de tots els ciutadans. No deixa de ser, una invitació a recollir les idees dels ciutadans (com ja vam fer al procés obert “Idees clares, justes i valentes”, que han esdevingut les “Solucions justes, lògiques i valentes“, de les quals les “30 propostes per avançar” són això, un avançament.

Amb “notícies” com “ICV-EUiA aconsegueix el dret a decidir per Catalunya dins l’estat federal plurinacional a partir de la sobirania com a nació“, “Es declara el territori espanyol lliure de transgènics“, “Entra en funcionament el pla ferroviari 2014“, “Normalització als hospitals públics als pocs dies d’aplicar-se la nova llei que despenalitza l’avortament” i “entra en vigor la reducció de la temporalitat i la millora dels salaris. S’augmenta el salari mínim fins a 1.000 euros“, aquest diari l’estem fent arribar a la majoria de la població de les comarques lleidatanes durant aquests dies i fins el principi de campanya on ja contarem amb la segona part de la que oportunament us informarem. En tot cas, en aquest enllaç us podeu descarregar el disseny, encara que no fa justícia a la seva mida, doncs fa 58 x 41 cm.

La cacerolada al PP avui és tant important i necessària com ho era el 2004

no-a-la-guerra.jpgEl 15 de febrer del 2003, ahír van fer 5 anys, molts varem assistir a la manifestació contra la guerra d’Iraq. Una manifestació d’abast mundial, la més gran que mai s’ha produït. A l’any següent, la mobilització es va traslladar a les urnes demostrant que el canvi era possible. La gent, amb el vot d’esquerres, va aturar la dreta del PP, una dreta que ens havia portat a la guerra.

I ara al 2008, aquesta dreta torna a presentar-se a les eleccions amb el mateix discurs: el discurs de la por, la confrontació, l’odi i l’engany. Amb les mateixes polítiques: aquelles que afavoreixen uns pocs i perjudiquen la majoria, les que criminalitzen a les dones que volen exercir el dret a disposar amb llibertat del propi cos, les que obliguen els immigrants a firmar un contracte discriminatori. I amb els mateixos polítics: Acebes, Zaplana, Rajoy, Esperanza Aguirre,… alguns a l’ombra com Aznar, encara disposats a continuar manipulant i mentint.

Si al 2004, els resultats electorals van acabar amb tot allò que ens havia dut a Iraq, en una aposta pel canvi, ara, volem continuar avançant. Al llarg de la legislatura, Zapatero ha moderat el to i ha anat diluint la il·lusió inicial de les esquerres i del catalanisme. S’ha traslladat progressivament al centre i ha abandonat els seus compromisos amb la gent progressista que li va donar suport. El PP no ha canviat però el PSOE i Zapatero sí que han anat canviant. Per fer fora la dreta i per garantir un canvi d’esquerres, és necessari mantenir la mateixa mobilització de fa quatre anys. Cal mantenir viva l’empenta de l’esquerra del 2004. Hem de transformar la desafecció en acció, i no en passivitat. Un dels principals perills de les properes eleccions generals és l’augment de l’abstenció, que pot afectar especialment a l’electorat d’esquerres. Tenim molt a perdre i molt a guanyar si el govern resultant del 9 de març no suposa un aprofundiment en la política progressista i ecologista.

Existeix encara una opció il·lusionant d’esquerres: ICV-EUiA. Les expectatives de la gent d’esquerres poden frustrar-se de dues maneres: amb un triomf del PP, però també amb un gir cap a la dreta del govern del PSOE, doncs Zapatero ja ha expressat la seva voluntat de pactar amb CiU. És per això que a Zapatero no se li pot donar un xec en blanc. No si volem un govern que faci polítiques d’esquerres i de progrés.

Cal deixar clar al PSOE que pretendre aturar el PP pactant amb CiU és una contradicció. Pactar amb Duran Lleida en política social, econòmica i ecològica, no és gaire diferent a pactar amb el PP. Amb la major influència d’ICV-EUiA evitarem que Duran condicioni el Govern de l’Estat. Doncs el millor revulsiu contra la dreta (PP i CiU) i tot el que representa, són les polítiques socials, progressites i d’esquerres que ICV-EUiA no dubtem a defensar, també en aquells temes més polèmics o políticament incorrectes, doncs nosaltres no canviem drets per vots. Tenim un projecte ambiciós i alhora viable, amb propostes innovadores però realitzables. I perquè garantim governs d’esquerres, sense flirtejar amb la dreta, i sense amagar que volem governs d’esquerres dels que únicament ICV-EUiA en som la garantia. Ho hem estat a Catalunya i ho continuem sent a Espanya.

OBJECTIU inDISCRET: les “perles” dels altres candidats…(i 4)

fotojabondia.jpgEl passat dilluns es va publicar al diari gratuït Bon Dia, la primera de les cinc entrevistes als candidats i candidates a les generals del proper 9 de març. Aquesta primera va ser la em van fer com a candidat per ICV-EUiA, i en aquest enllaç podeu trobar l’entrevista sencera. Crec que és una molt bona oportunitat per poder expressar el que pensem cadascú i, a la vegada, donar a conèixer les nostre principals propostes.

En tot cas, volia aprofitar l’ocasió per fer una mena de “joc de paraules” donat que hi ha una pregunta igual per a tots se’ns demana que definim a la resta de candidats. A continuació figurarà la meva resposta i a continuació la de la resta de candidats segons es vagin publicant. Vosaltres mateixos. En tot cas, deixeu-me dir que em sento com peix a l’aigua… ja endevinareu el perquè.

foto-portada-entrevista-bon-dia.jpg

Podria definir de forma breu els altres principals candidats a aconseguir l’escó?
Tere Cunillera: no representa el PSC, sinó el PSOE, per tant, a Catalunya hi tenim molt a perdre; Conxita Tarruella: no representa CiU, sinó Unió, i és molt a la dreta; Jordi Ausàs: se situa al centre i han d’anar més a l’esquerra, i José Ignacio Llorens, és l’antítesi del que representa ICV.

fotollorens.jpg Com definiria de forma breu els altres caps de llista per Lleida?
Tere Cunillera: és una hooligan del ZP, ella mateix diu que no és una diputada del Govern. Jo sí que ho vaig ser. Conxita Tarruella: no la veig arrossegant el segon diputat de CiU. Per cert, es presenta per Lleida? És que sols veig banderoles del Duran… Jordi Ausàs: per què vol anar a Madrid? Josep Antoni Moreno: no el conec. L’únic Moreno que conec és el José Luis Moreno.

(sense comentaris)

ausas.jpgCom definiria de forma breu els altres caps de llista que encapçalen les candidatures per Lleida?
José Ignacio Llorens: forma part del passat i defensa els interessos que ens en són contraris, com a país i com a societat. En poques paraules, són els interessos antagònics del que necessitat Catalunya. Tere Cunillera: també forma part del passat i és invisible al Congrés dels Diputats quan toca defensar els interessos de Lleida i del país. Conxita Tarruella: bona coneixedora de la realitat social de Lleida i implantada en el seu teixit associatiu. Josep Antoni Moreno: No el conec.

(Per exemple, el defensa l’aeròdrom d’Alfés en contra del PEIN de la timoneda -i del que al seu dia va dir ERC-, com PSC, CiU i PP. Jo defenso la timoneda d’Alfés, com espai natural reconegut al PEIN)

tarruella.jpgDefineixi de manera breu els altres caps de llista al Congrés que es presenten per Lleida.
Tere Cunillera: bona política amb molta experiència, però que no ha aportat res per Catalunya, sobretot quan s’ha dedicat a defensar Magdalena Álvarez, una de les ministres que ens ha portat el caos a tot el país. José Ignacio Llorens: és una persona molt visceral en la política que la viu molt, però que representa un partit que en els últims anys sols ha estimulat l’odi cap als catalans i això costa molt d’oblidar. Representa l’ala dura i anticatalanista del PP. Jordi Ausàs: hem estat companys al Parlament. Els caps de setmana carrega contra els socialistes i entre setmana els defensa. Té les mans lligades amb Madrid. Josep Antoni Moreno: l’he vist 1 o 2 cops. No el conec.

(Em va conèixer a un primer debat organitzat per una parroquia on ella defensava l’actual llei sobre l’avortament i jo, en solitari, la seva despenalització com a dret de les dones a decidir lliurement)

cunillera.jpgDefineixi breument els altres candidats per Lleida.
José Ignacio Llorens: representant molt clar i nítid de la dreta espanyola. Jordi Ausàs: alcalde de la Seu, malgrat no haver guanyat, i diputat al Parlament. No li conec la seva tasca. Conxita Tarruella: recuperada per la vida política, tot i que en el seu dia va dir que la deixava. Espero que amb aquest incentiu li valgui la pena per ser diputada. Josep Antoni Moreno: suposo que és una aposta de futur d’ICV i, en aquest sentit, li desitjo bona sort. No el conec gaire.

(La vaig conèixer quan, formant part del MOC, cercava informació sobre la postura dels partits respecte a l’objecció de consciència. Per cert, la llei insuficient i justificant el militarisme)