Crisis hídrica: RESPONSABILITAT DE TOTS

rec_per_inundacio.jpgCal demanar responsabilitats. Sí, però a tots i a cadascú la que li correspon.
 
Per començar, a una CiU que durant 23 anys de govern va estar incapaç de fer cap inversió hídrica, sobretot, per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quina credibilitat té CiU quan, a més, van ser ells qui, juntament amb el PP, defensaven el transvasament de l’Ebre? Els que ara defensen el transvasament del Roine, quina credibilitat mereixen? I en canvi, quina gran responsabilitat tenen davant aquesta crisi hídrica! Sobretot, a més, i no menys important, perquè van ser ells que van treure el tema enmig de la campanya electoral per simple aprofitament electoralista. Així de simple!
 
Per un altra banda, la conselleria de MAH ha de recuperar la credibilitat davant el “desgavell” dels primers dies, avivat per una CiU en busca de rèdits electorals i per uns socis de govern que, lamentablement, poc o no res van ajudar a clarificar la qüestió. Uns socis de govern, no ho oblidem, que són tant o més responsables, doncs aquesta és o serà una decisió de govern o no serà.
 
A més a més, no és de rebut, sinó totalment intolerable, que ara polítics tant del PSC com d’ERC amaguin la ma i facin crítica d’aquesta possibilitat quant ells són tant responsables com la resta del govern. O és que hem de recordar que precisament en plena campanya electoral vaig estar l’únic candidat que va criticar la implantació de nous camps de golf, sobretot davant l’evidència del canvi climàtic i de la sequera a que ara ens enfrontem? Em vaig quedar tot sol, tota la resta (CiU, PSC, ERC i PP) van defensar a ultrança els camps de golf com a fonts de riquesa turística!
 
És aquest govern l’únic que ha donat passos endavant per una nova cultura de l’aigua (sobretot per la conselleria de MAH), en estalvi, eficiència i, sobretot, amb inversions per evitar el més aviat possible tenir que recórrer a decisions extremes per extrema necessitat. I que ara, amb molt de pesar, ha de prendre una decisió que és una possibilitat, que és reversible i que assegura el cabal ecològic del Segre. Una possibilitat, potser no la millor de totes, però si la més ràpida fins que entri en funcionament la nova dessalinitzadora del Prat.
 
Si us plau, de responsabilitat tenim tots plegats. El que cada dia és més evident és que també necessitem una nova cultura urbanística que faci més sostenibles les nostres ciutats. Així com un nou desenvolupament territorial que permeti reequilibrar el territori.

Si us plau, prou de demagògies i més valentia. Estem on estem i tenim la realitat que tenim: una sequera extrema que amenaça amb deixar sense aigua de boca milions de persones. Què hem de fer? Demagògia? Electoralisme? Enfrontar mig país amb l’altre? O ser solidaris?

Pensem-hi!

Anuncis

Davant el transvasament: compromís per Lleida

aigua.jpgIncreïble! Que sí, que no, … Ara resulta que tot era veritat…

Personalment ni comparteixo, ni recolzo el que es pretén fer, de la manera que es vol fer. No pot ser. Lleida necessita el seu moment. Catalunya s’ha de reequilibrar.

Després de desenes de desmentiments, veritats a mitges i conats de confusió (El Periódico)”, com molts, em sento enganyat i, per tant, el meu compromís serà la lluita per evitar-ho o, com a mínim, fer-ho, veritablement, reversible i amb data de caducitat clara i concreta. Tal i com el mateixconseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha assegurat que la possible captació d’aigua del riu Segre per l’àrea metropolitana de Barcelona només es farà de forma temporal i amb condicions (diari Avui)”. És més, la captació d’aigua del Segre per a Barcelona serà, segons el titular de Medi Ambient, “temporal” i es desmuntarà “tan bon punt acabi la situació d’excepcionalitat a la conca del Ter-Llobregat o quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat, previsiblement la primavera del 2009” (El Periódico). Per tant, a complir! I davant el possible transvasament del Segre, negociació amb el territori, com ja expressava el Manifest de Vallbona i, posteriorment, el Compromís per Lleida. Ara toca recuperar credibilitat, obrir debat i prendre mesures sobre el creixement insostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en aquest sentit, reequilibrar el territori. 

Finalment, de nou, dos pots interessants sobre el tema (tots dos reflexen l’entrevista a Ramon Folch): el primer, de nou, de Raül Romeva, “Més sobre l’aigua: Ramon Folch també dóna pistes importants (entrevista a El Punt, 23 de març de 2008)“, i de Jordi Solé, “La demagògia de l’aigua“.

L’AIGUA DEL SEGRE: entre el desequilibri territorial i la necessitat

pmitjana_11.jpgJa a l’últim dia de campanya electoral, CiU va aprofitar per “denunciar” un suposat transvasament del riu Segre cap a Barcelona. Una CiU que al seu moment va recolzar el transvasament de l’Ebre, com ara ho fa del Roine. Uns transvasaments que atempten contra l’estalvi i l’eficiència. Un transvasament, en el cas del Roine, molt car i que suposaria que l’aixeta de pas estigués en mans d’una empresa concessionària francesa, no pas catalana. Uns transvasaments que cerquen el benefici de certs sectors econòmics i que van en contra d’una nova cultura de l’aigua. En fi, una aposta pel consum de l’aigua sense límits per a nous camps de golf, noves urbanitzacions, etc. És la cultura d’un turisme insostenible i una cultura del totxo, davant l’evidència que l’aigua és un bé escàs i comú.
 
    Qui sostè aquest suposat transvasament del Segre? Únicament ho fa CiU i alguns mitjans de comunicació afins. El que hi ha realment és una sequera històrica (un dels efectes del canvi climàtic que aquestes dretes sempre negaven), un desequilibri territorial monumental que ha fixat més del 70% de la població de Catalunya a la costa i una falta d’infraestructures per poder-hi fer front a aquesta demanda. La realitat és la de un país desequilibrat poblacionalment i econòmicament, que fins fa ben poc no havia pres cap mesura per reduir la seva petjada ecològica i, sobretot, el seu consum d’aigua.
 
    Cal recordar que a principis del segle XX, quan Barcelona i el seu entorn creixia gràcies a les empreses i industries que s’anaven instal·lant, aquestes ja demandaven uns recursos naturals que venien a buscar a les comarques de Lleida: l’aigua i, gràcies a la força d’aquesta, l’electricitat. Cal recordar-ho com a exemple del que representa Lleida: una ciutat de pas, lleure i recursos naturals per a la metròpoli, bàsicament. Una terra que pateix el desequilibri territorial de Catalunya, la necessitat de l’aigua com a font de la seva riquesa i principal recurs motor de la seva economia agrària i la falta històrica de la seva oportunitat de desenvolupament econòmic. Cal recordar-ho en aquest moments que es parla d’aquest possible transvasament. Un transvasament o captació puntual, en tot cas, que no sembla possible ni lògic, per cert, de la part alta del Segre donat que aquest afectaria profundament el seu cabal ecològic.
 
    La possible captació d’aigua de la capçalera del Segre no és, de lluny, la millor opció. De cap manera. El Govern haurà de prendre les solucions que calguin, la decisió més encertada. Així ho esperem. Però en tot cas, serà una decisió del Govern o no serà.
 
    Cal recordar-ho, sobretot, a qui als debats de la campanya electoral (tots excepte ICV-EUiA) defensaven els camps de golf com a fonts de riquesa turística per a les nostres comarques. Doncs en moments de crisi no ens quedarà més remei que ser solidaris. Una solidaritat, això si, que haurà de ser puntual, reversible i, sobretot, lligat a un acord amb el territori. Lleida necessita, té dret! al seu propi desenvolupament econòmic i, com no, a la salvaguarda del seu patrimoni natural, davant el creixement insostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a la que s’ha de posar remei sense falta.
 

La frustració de la gent d’esquerres està carregada de vots útils

38197.jpgPersonalment crec que candidatures d’ICV-EUiA vam aturar molt dignament aquesta gran onada polaritzadora i bipartidista, que ha dibuixat el panorama polític al Congrés de diputats menys representatiu de tota la historia de la nostra democràcia amb la pèrdua de representació parlamentaria de partits d’esquerres històrics com EA o últimament la CHA.

En quant a Lleida, la nostra campanya va estar molt dirigida a lluitar contra aquesta crida al vot útil i de la por, marcant diferències entre els dos partits més grans, sobretot perquè ens diferènciem molt fortament del PP, però també d’aquelles altres polítiques més dretanes que van contra els treballadors, i gens progressives, com la política de xecs, el retorn dels 400 €, o les reformes fiscals en benefici dels que més tenen, per part del PSOE.

ICV-EUiA vam fer una campanya on vam posar de manifest la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt d’assalariats (un 4% en termes absoluts) mentre augmentaven els beneficis empresarials (un 78%),  la dels empleats públics, que porten 20 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb crides al reconeixement del dret de la dona a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb crides a la defensa dels nostres espais naturals (Timoneda d’Alfés i Congost de Mont-Rebei), …

Crec que les nostres propostes van arribar al conjunt de la ciutadania, amb nous votants d’altres forces polítiques que van veure en la nostra opció una solidesa i una sinceritat en les propostes que cap altra força política va demostrar al llarg de la campanya electoral. Doncs les nostres propostes anaven més enllà de les promeses electorals, de la cerca fàcil del vot, sobretot del vot de la por (com si van fer tant el PSC o la mateixa ERC). Les nostres propostes eren justes, lògiques i, sobretot, valentes, amb questions com la configuració d’un estat laïc, el dret a l’avortament lliure i gratuït, o el dret a l’eutanasia… i vam estar els únics…

Per tant, la nostra tasca, el nostre repte, està molt clar. Hem de treballar per fer entendre a la gent que es sent d’esquerres, a la gent catalanista i ecologista, i que lluita per unes polítiques que unicament o en bona part troba en ICV perquè confii en que únicament nosaltres podem representar plenament el seu vot útil. I per fer-ho, aprofitarem els propers processos assamblearis per reflexionar i actuar en conseqüència. El nostre espai i el nostre discurs són molt clars i únics. ICV és la força de l’esquerra catalanista i ecologista compromesa amb la transformació d’un món més just, solidari i sostenible.

Anàlisis dels resultats electorals del 9 de març

urna.jpgEncara amb l’estrès de tota la campanya, tenia pendent fer una reflexió respecte als resultats electorals del 9 de març. Però abans, m’agradaria introduïr alguns anàlisis i reflexions, d’altres blocs, molt a tenir en compte:

El primer, el del nostre Secretari General d’ICV, Jordi Guillot, que al seu bloc comenta que els resultats d’ICV-EUiA “són poc satisfactoris”, amb bons candidats, candidates i bona campanya encara que “insuficients per evitar l’efecte del vot útil”. Guillot apunta a tres possibles causes: la forta polarització, la pèrdua de vots a les ciutats metropolitanes i la debilitat d’IU.

Per la seva banda, rassputin, al seu bloc fa una oportuna reflexió sobre el vot útil / inútil, del que diu que “ha estat útil per erradicar de forma definitiva el pluralisme democràtic i l’espai d’una esquerra política amb unes propostes dignes, almenys, de ser qualificades com a socialistes”.

El company Raül Romeva diu al seu bloc que primer s’han de “païr els resultats”, deprès “cal pensa” i “finalment toca actuar”, “confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional”. Raül també destaca la dimensió del vot útil “legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l’actual llei electoral”.

Per al company i també candidat, per Tarragona, Lluís Suñé “el vot útil ha tingut efectes devastadors, aquest cop encara més. El vot nacionalista i d’esquerres ha marxat al PSOE per aturar la dreta rància espanyola”.

Finalment, Joan Herrera destaca al seu bloc que “ICV-EUiA és, després de CiU i BNG, qui més ha resistit l’onada bipartidista” i que “en un context de forta polarització és evident que ens va afectar el vot útil, o milor dit, el vot de la por aque vingués la dreta”.

Totes aquestes reflexions destaquen, per damunt de tot l’efecte del mal anomenat “vot útil” que, a més a Lleida, va fer que fos totalment inútil per al PSC però, en canvi, va facilitar el diputat del PP, perdent vots respecte al 2004 però aprofitant la devallada de la resta de l’esquerra. Per tant, a Lleida, aquesta crida al vot útil per part del PSC ha facilitat la tornada del candidat del PP, Jose Ignació Llorens, al Congrés de diputats. Coses del vot útil / inútil…

Blocs: Jordi Guillot; Ja que hi som ; Raül Romeva ; Lluís Suñé ; Joan Herrera

CONDEMNA A L’ATEMPTAT I CRIDA A VOTAR MASSIVAMENT I SENSE POR

Finalment, el que avia de ser una festa ha estat, desgraciadament, enterbolit per qui vol marcar l’agenda política amb les armes.

Des d’ICV-EUiA volem transmetre el condol als familiars de la víctima mortal i em suspès els actes de tancament de campanya

ICV-EUiA CONDEMNEM L’ATEMPTAT D’ETA I FEM UNA CRIDA A VOTAR MASSIVAMENT I SENSE POR

Ja davant els mitjans, he condemnat l’atemptat terrorista perpetrat per la banda terrorista ETA d’aquest migdia al País Basc.

Crec que la millor resposta a l’atemptat terrorista és que el proper diumenge sigui una jornada democràtica on els ciutadans i ciutadanes anem a  vota i en aquest sentit faig una crida a tota la ciutadania a fer-ho de forma serena, sense por i de forma massiva. També una crida a la unitat de totes les forces democràtiques davant del terrorisme.

Com a gest de solidaritat amb els familiars, amics i companys de partit de la víctima, la formació ecosocialista ha suspès tots els actes de tancament de campanya previstos per aquesta tarda i pel vespre a Andorra i a La Seu d’Urgell, al mateix temps volem transmetre el condol i la nostra solidaritat als familiars de Isaias Carrasco.

Vota sense por. Vota amb il·lussió

El PP ja ha estat derrotat. Votar per resignació o per por no ens farà un país més lliure, ens farà més dependents d’uns socialistes que no desenvolupen l’Estatut i han renunciat al federalisme.
Només el creixement d’ICV-EUiA és la garantia del catalanisme d’esquerres exigent a Madrid. Doncs, quan els socialistes criden al vot útil no és per derrotar la dreta, doncs la dreta ja ha perdut, cap enquesta dóna com a guanyador el PP; sinó evitar que ICV-EUiA creixi més, i així tenir les mans lliures per girar a la dreta o pactar amb CiU.
Ara no és tracta de què Zapatero tregui 15 ó 20 diputats més d’avantatge al PP. Ara es tracta que l’esquerra catalanista d’ICV-EUiA creixi per assegurar (per decidir) que es faran polítiques d’esquerres i ecologistes.