1r. de maig: jornada reivindicativa pels treballadors/es?

Doncs sembla evident que així ho és i que així ha estat des de que aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors i treballadores fou establerta al congrés de constitució de la Segona Internacional celebrat a París al 1889. I precisament, es va decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago l’1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres.

El primer de maig, té el sentit històric de la reivindicació dels treballadors i les treballadors com a tal, enfront a la classe posseïdora dels mitjans de producció. Així neix la justa aspiració dels treballadors i treballadores de tot el món per a obtenir una conquesta laboral, “la jornada de vuit hores”, que actualment és Llei en quasi tots els països, encara que es busqui la forma d’evadir-la.

Avui els treballadors, les treballadores i els sectors populars de tot el món estant vivint una situació d’incertesa fruit de la crisi del sector financer, les constants pujades del preu del petroli i l’augment dels preus dels aliments que està afectant els sectors més dèbils de la societat.

I a l’estat espanyol concretament, ens trobem davant una desacceleració, a causa de l’esgotament d’un model econòmic laboral i social, fràgil i injust, que pot provocar una nova situació difícil pel conjunt dels treballadors i les treballadores.

I és en aquest context, que arreu Catalunya aquest 1r de maig es defensarà UN NOU MODEL DE CREIXEMENT, TREBALL DIGNE I MILLORS SALARIS… excepte a Lleida capital (?!) que per primera vegada es convoca una manifestació conjuntament amb la patronal (i com no, amb la participació de partits polítics tant progressistes com CiU i el PP) en defensa del Compromís per Lleida

Realment, i breument, crec que resten 364 dies de l’any per fer aquest tipus de reivindicacions. Alguns deuen d’estar molt contents…

Anuncis

Pedro Arrojo: “és un transvasament conjuntural”

Ahir, Mónica Terribes va entrevistar al Dr. Pedro Arrojo, president de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, al programa “La nit al dia” (en aquest enllaç podeu accedir a la seva entrevista) per parlar, sobretot, de la sequera i les solucions que s’aporten.

En aquest sentit, davant tanta demagògia per diferents interessos, agrada poder escoltar un gran entès en aquest tema que, a més, va ser i és abanderat d’una nova cultura de l’aigua i s’atreveix amb aquest tema tant controvertit, proposant, entre d’altres, un banc d’aigües, o centre d’intercanvi, de mutu acord amb els regants del Segre amb compensacions en cas de necessitat per tal de fer cultius de secà.

Arrojo defensa considera que “el pla de l’ACA és consistent i coherent en matèria estratègica, doncs és raonable al plantejar produir amb mitjans propis a línia de mar, de costa, 200 hectometres cúbics que, fins i tot, permetrà recuperar el Ter al no tenir cap necessitat de transvasaments”, com el del Roine que el mateix Arrojo desmunta, fins i tot, amb “pragmatisme econòmic”, doncs és molt més car per la infraestructura que suposa, però també per l’energia que consumiria al tenir que bombejar l’aigua fins a Barcelona. A més, “ara estem discutint una estratègia de sequera i no un pla hidrològic que ja està fet i garantit amb les dessalinitzadores”. En aquest sentit, Arrojo defensa la política portada a terme per l’ACA com a antitransvasistes, considerant que l’opció de l’Ebre “és un transvasament conjuntural”.

Una entrevista i unes paraules a tenir molt en compte en aquests temps que corren…

“Si el dia després que es resolgui l’emergència es continua bombejant aigua cap a Barcelona, ICV marxarà del Govern”

Jordi Guillot, secretari general d’ICV, ha fet aquestes declaracions després que ahir el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat es reunissin per acordar portar aigua de l’Ebre per abastar l’àrea metropolitana de Barcelona davant de la situació excepcional de sequera.

Pel que fa a la reunió d’ahir, Guillot ha valorat positivament les exigències que va posar sobre la taula el Govern de la Generalitat i el Departament de Medi Ambient al Govern de l’Estat per tal de condicionar la proposta de transvasar aigua de l’Ebre. “La concreció del cabal del riu, la doble autorització per part dels dos governs per poder utilitzar l’aigua provinent de l’Ebre, o la proposta de modernització dels regadius del Delta de l’Ebre són condicions necessàries per garantir que aquest transvasament és temporal”, ha sentenciat Guillot alhora que ha destacat que “seguim insistint que calen mesures com el desmuntatge d’una part de la canonada que evidenciïn la temporalitat i la reversibilitat del projecte”. 

En aquest sentit Guillot ha volgut destacar que “el mini-transvasament de l’Ebre només ha estat motivat per la sequera severa que pateix Catalunya i que posa en risc l’abastament d’aigua de boca a Barcelona i l’àrea metropolitana a partir de l’octubre i fins que entrin en funcionament la dessalinitzadora del El Prat”. 

El secretari general ha volgut deixar molt clar que “són mesures que no posen en risc el cabal del riu Ebre ja que estem parlant dels excedents d’aigua i la compra de drets”. “Una mesura com aquesta és del tot temporal i només està justificada per una situació d’emergència, no es pot entendre com un gir de les polítiques del Govern com a transvasistes”, ha remarcat. .

Per tot això, Guillot ha afirmar que “si el dia després de resolta l’emergència es segueix portant aigua cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana, ICV marxarà del Govern ja que mai avalarem polítiques transvasistes”. 

Finalment, per Guillot, “la resolució d’aquesta crisis pot representar un punt de partida per la creació del banc d’aigües de Catalunya i avançar en la nova cultura de l’aigua” i ha demanat al Govern “un major esforç en les polítiques territorials així com el restabliment de les compensacions necessàries a l’esforç que estan fent davant d’aquesta crisi amb la situació excepcionalitat que duu es terme des de fa molts anys la conca de Ter”. 

Roine, Roine, Roine

Ferreres. Publicat a El Periodico de Catalunya, 11/04/08

Roine, Roine, Roine, … aquesta és la única proposta que escoltem de CiU per solucionar la sequera de Catalunya però… per quan? Per al 2020 si tot va bé, doncs les autoritats franceses no preveuen arribar fins a la ciutat de Narbona, a 80 quilòmetres de la frontera amb Catalunya, amb el seu pla regional Aqua 2020 del Llenguadoc-Rosselló. I encara sense data fins a Perpinyà. Tot això sense tenir en compte les veus en contra que ja s’han alçat al país veí dels agricultors francesos, sense tenir en compte que en aquest últim tram les aigües estan molt contaminades i que, a més, es tractaria d’una infraestructura molt cara i que atempta contra el que suposa una nova cultura de l’aigua: reducció del consum, reutilització i eficiència. Una dada: l’aigua dessalada és més barata que el transvasament del Roine, doncs té un cost de 0,55 € el metro cubic, mentre que el transvasament del Roine representaria el 0,80 €, sense tenir en compte el preu ambiental i que l’aixeta de pas es trobaria en mans d’una empresa concessionària francesa, no pas catalana.

I del compromís de ZP per tenir en compte el transvasament del Roine? Res de res! Una estratagema del candidat a la presidència del govern espanyol per obtenir l’abstenció del grup de CiU. Ara ja, res de res. No es comprometran mai, com tampoc aporten cap solució per la sequera, per la sequera de passat demà. Doncs per fer front a la possible sequera dels propers anys ha estat aquest govern de la Generalitat, especialment la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, la que ha treballat per posar-hi solució amb la promoció de l’estalvi i la, la recuperació dels aqüífers i la posada en marxa de tres noves dessalinitzadores reutilització tzadores (Cunit, el Prat, i Tordera) que ens faran més autònoms al comptar amb recursos propis.

I en quant al possible transvasament del Segre, d’entrada no, tal i com diu el biòleg Narcís Prat, i en tot cas, com a última opció, amb les condicions que sigui temporal i, per tant, reversible, que es respecti un cabal ecològic suficient i, fins i tot, amb compensacions per als pagesos que deixarien d’obtenir aquesta aigua per als seus conreus. Condicions, totes, acceptades pel conseller Baltasar

Per tant, esperem que hi hagin altres alternatives possibles que ho pugin evitar, fins i tot que plogui suficientment per evitar aquesta sequera, encara que hi hagi alguns polítics irresponsables, com l’exalcalde de Tarragona i diputat de CiU, Joan Miquel Nadal, que assegura que resa cada dia perquè no plogui. Unes afirmacions que demostren que CiU està utilitzant la sequera per atacar el Govern de la Generalitat sense presentar cap solució, únicament un entestament amb el transvasament del Roine que no és cap solució als problemes actuals.

(La vinyeta és de Ferreres, publicada al Periodico de Catalunya a 10/04/08).

MOCIÓ SOBRE L’AIGUA

Avui, el ple de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat una moció conjunta del PSC i ICV manifestant l’adhesió del govern de la Paeria a la Declaració del Segre així com el seu suport als continguts del Compromís per Lleida. Entre d’altres coses, es demana a la Generalitat que posi en marxa polítiques estructurals de l’aigua, que es deixi sense efecte la captació de la capçalera del riu Segre, i es reclama un gran pacte per Lleida.

El contingut de la moció és el següent:

“1. L’Ajuntament de Lleida manifesta la seva adhesió a la “Declaració del Segre” signada el 31 de març a la Diputació de Lleida per representats de totes les administracions locals de les Terres de Lleida.

2. L’Ajuntament de Lleida manifesta de nou el seu suport als principis continguts en el “Compromís per Lleida”, que de fet és el compromís per Catalunya, de forma especial, amb la necessitat de que el Govern de la Generalitat posi en marxa polítiques estructurals de l’aigua i polítiques d’equilibri territorial.

3. L’Ajuntament de Lleida manifesta el seu ferm compromís de ser solidaris en una conjuntura excepcional, com la que es pot plantejar en termes de la disponibilitat d’aigua de boca a l’àrea de Barcelona. Així, en cas de donar-se aquesta situació d’emergència recolzarà al Govern de la Generalitat en la seva obligació de garantir l’abastiment d’aigua de boca, utilitzant en aquesta conjuntura excepcional i d’una forma acotada en el temps, els recursos hídrics del conjunt de Catalunya, amb la màxima informació i amb el màxim diàleg possible amb el territori.”

Què diu la Declaració del SegreEl text el trobaràs aquí. Però en tot cas, els acords són els següents:

1- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que escolti i tingui en compte l’opinió dels representants del territori abans de tirar endavant qualsevol projecte de transvasament.

2- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya que deixi sense efecte el punt de captació projectat actualment a la capçalera del riu Segre, d’acord amb l’informe tècnic encarregat per la Diputació de Lleida i que prengui en consideració altres alternatives per donar solució a l’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona.

3- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi un Pacte Nacional de l’Aigua amb totes les institucions i els agents socials i econòmics afectats.

4- Instar a la Conselleria de Medi Ambient, d’acord amb l’oferiment del conseller Francesc Baltasar, en la reunió mantinguda amb data 31 de març de 2008 a la Diputació de Lleida, la constitució d’una Comissio de Seguiment integrada per representants del territori (amb representació de totes les comarques afectades), de la Diputació de Lleida, de la pròpia Conselleria i de la Universitat de Lleida.

5- Acordar que les conclusions de la Comissió siguin vinculants a l’hora d’adoptar qualsevol decisió.

— 

Què és el Compromís per Lleida? És un decàleg, impulsat pels mateixos promotors del denominat Manifest de Vallbona (que el mes de maig del 2004 ja va demanar una gestió sostenible del canal Segarra-Garrigues), en què es reclama un gran pacte per fer les obres pendents i el foment dels sectors agroalimentaris i econòmics lleidatans. El document vol establir les bases per a un gran pacte de progrés de les comarques lleidatanes i fer reflexionar sobre la situació actual i el futur de les Terres de Ponent.

Penós: davant la crisis hídrica, més demagògia!

sequera.gifSembla mentida. Ara tots els polítics, a més de ser polítics, també són els millors i irrefutables tècnics! Que la ciutadania vulgui opinar, és comprensible i el seu dret. Que els polítics es posin a la seva altura, com qui no té cap responsabilitat, no és gens gratuït, és deixadesa del seu compromís. És la cerca dels vots roïns, de la desinformació, de la deixadesa davant el problema al que s’ha de fer front: la sequera a la que ens enfrontem que amenaça de deixar sense aigua de boca a 5 milions de persones. La de certs polítics que critiquen gratuïtament qualsevol mesura, sense aportar cap altra, no perquè aquesta no sigui efectiva (ens agradi o no ens agradi), sinó perquè no quadra amb la seva estratègia política de cerca de rendiments polítics.
 
Ho sento, avui em sento enganyat, molt enganyat, però sobretot indignat, molt indignat, per aquests responsables polítics que d’una situació d’emergència semblen voler treure, únicament, un rendiment polític totalment roí. Qualsevol polític responsable el que ha de fer es prendre les decisions que calguin per governar davant qualsevol situació, sobretot d’emergència. No fer-ho, i a més, fer demagògia i voler treure profit d’aquests tipus de situacions, és caure molt baix, molt! Si us plau, valentia i responsabilitat. Valentia per prendre decisions i responsabilitat per assumir-les. No fer-ho es deixadesa. No fer-ho i criticar les proposades és demagògia.
 
I per adobar el debat, una entrevista de La Vanguardia al prestigiós ecòleg Josep Peñuelas. Us deixo amb una part. La resta en aquest enllaç
 

“El trasvase puntual de agua del Segre no es una mala opción en caso extremo”

El prestigioso ecólogo será galardonado hoy con el Premio de Medioambiente 2008

Josep Peñuelas es noticia porque acaba de recibir el Premio Medioambiente 2008 que otorgan el Institut d’Estudis Catalans y la Obra Social Caixa Sabadell. Este biólogo y farmacéutiuco nacido en Vic es doctor cum laude en ecología y sus trabajos docentes y de investigación, especialmente en ecofisiología, le han convertido en uno de los nombres de referencia en el conjunto de losa diferentes campos científicos que existen dentro del medioambiente. Entre los temas de trabajo que ha desarrollado recientemente destacan el cambio climático, la contaminación atmosférica y el funcionamiento de los ecosistemas mediterraneos. Según Peñuelas, el corazón de la Tierra es cada vez más latente y el hombre debe aferrarse a su evolución cultural para aprovechar la evolución biológica de nuestro planeta. De momento, la estamos malbaratando. 

-Todas las agendas políticas mundiales tienen al medio ambiente como asignatura pendiente. ¿Tenemos motivos para estar preocupados? 

– Sí, lógicamente tenemos motivos de sobras para estar preocupados. Más que preocuparse, diría que hay que ocuparse. Es espectacular ver como estamos consumiendo el planeta que tenemos. Si no ponemos freno a esta situación nos lo van a poner igualmente las leyes, que nos echarán de todo esto. 

-¿Por qué ahora?

-Cualquier variable que te mires, desde la utilización de recursos o la de combustibles fósiles, se ha incrementado exponencialmente durante los últimos años y el resultado evidente es la alteración extraordinaria de este planeta en el que vivimos. El cambio es muy rápido y todo tiene un límite porque este planeta es pequeño y limitado. 

-Dejemos por un momento a los políticos de lado. ¿Qué podemos hacer a título personal para evitar llegar a este límite de recursos? 

-Tener sentido común. ¿Cómo? Utilizando adecuadamente todos los recursos y no malbaratarlos. Tener una vida más sencilla de la que nos corresponde. 

-Sentido común. Pide usted mucho… 

-No, el problema es que vivimos la vida a corto plazo y no le damos importancia a cosas como éstas, que realmente representan un problema importante. 

-O sólo lo vemos como problema cuando lo tenemos encima. ¿La sequía que nos azota hubiera sido evitable con el sentido común de la clase política o es derivada de este cambio climático acelerado? 

-Hay un poco de todo. Yo estoy un poco decepcionado con los políticos porque quiero profundamente a este país. Pero ellos son el producto de nuestra sociedad y también somos nosotros los que estamos fallando. Es cierto que no ha existido previsión ni se ha actuado correctamente, pero también es cierto que el clima no ayuda nada y, de hecho, el clima cambia por nuestro comportamiento. 

-¿El trasvase es la mejor opción? 

– Es complicado (sonríe). Desde el punto de vista de un ecólogo lo más prudente sería utilizar los recursos propios de un territorio de la forma más eficaz e inteligente posible. 

-Entiendo que haya sequía, pero mójese un poco por favor… 

-En un caso extremo como este, que ya hay un territorio y una población como Barcelona en estado crítico, es evidente que hay que encontrar una solución. Y si es algo puntual yo no veo que mal que se pueda sacar agua del Segre en caso extremo. El caso del Ebro ya era distinto porque se quería llevar agua a un sitio que no tenía, para construir casitas y campos de golf. Vaya, para enriquecer a unos cuantos, algo que, desde mi punto de vista, es inconcebible. A veces, nos comportamos igual que otras especies, no hemos superado esta fase del gen egoísta.