Primeres conseqüències del fals debat del vel integral

A banda de la meva posició que podeu trobar a araponent.cat, voldría recordar en aquest espai que a l’últim ple de la Paeria, “gràcies” als vots de CiU, PSC i PP es va aprovar una moció que prohibeix l’ús del vel integral a les dependències municipals. El regidor d’ICV-EUiA Ramon Camats va ser l’únic que va votar en contra. A la seva argumentació ja va advertir que aquest tipus de mesures, del tot innecessàries, inoportunes i contraproduents, tot lamentant que fos una moció electoralista, oportunista, “que aprofita una certa xenofòbia sempre latent a la nostra societat, xenofòbia que s’accentua en temps de crisi i que té per efecte donar la culpa de tots els nostres mals als nouvinguts o als diferents (els nazis van fer el mateix amb notable èxit per a arribar al poder). D’això s’ha aprofitat també el partit PxC per tal de nèixer i de créixer.

-Si a les properes eleccions municipals es presenta el PxC (que té com a signes ideològics: control immigració, xauvinisme de l’estat del benestar—primer nosaltres, identitat catalana única…) nosaltres li haurem fet la campanya… El que ens disposem a aprovar serà un element més en la «lepenització» (de Le Pen, el feixista francès, fundador del partit del mateix nom), lepenització espiritual de la ciutadania lleidatana… podrem estar ben satisfets d’haver-hi contribuït.”

Una decisió que ara troba la seva resposta en altres indrets de Catalunya i d’altres poblacions de Lleida com Tàrrega i Cervera. Les paraules de Camats ja advertien. Ara el linxament també està en mans dels polítics, d’alguns polítics irresponsables que algun dia haur(i)an de donar la cara.

Anuncis

7 thoughts on “Primeres conseqüències del fals debat del vel integral

  1. La cara al descobert. Mocador al cap si, també el duen les monges catòliques.
    El problema acabara el dia que una o un amb el vel integral deixi una motxilla plena d’explosius i faci una matança, o s’immoli en un mercat.
    A les hores tot seran plors i lamentacions.
    Si venen a casa meva que s’integrin i amollint a les meves costums o que marxin.

  2. Benvolgut company, Josep Antoni,
    Per una banda, vull donar-te les gràcies, com ja t’he comentat al mur, per voler ser amic meu a la xarxa i per una altra vull dir-te que m’he estat mirant una mica el teu bloc, com sempre faig abans d’acceptar les meves noves amistats i també quan vull demanar a algú, que no conec personalment, si vol passar a formar part de la colla de gent amb qui desitjo relacionar-me en aquest món virtual.
    Doncs, tot llegint-me el teu bloc, he pogut constatar, que tenim sens dubte, moltes coses en comú, tots dos som persones que hem crescut en un barri perifèric, amb els inconvenients que això pot comportar, per no parlar dels avantatges, que podrien ésser molts, també. Tots dos hem estudiat tot treballant, cosa que encara ara continuem fent i anem mantenint pel que veig les nostres respectives aficions, tu la fotografia, i potser ja has vist al meu bloc que la meva és el teatre.
    Si em coneguessis sabries que sóc donada a fer aquesta mena d’introduccions, abans d’anar al grà, però aquest no vull que sigui el cas, i el cas és, que se’m fa estrany i em costa de creure, que ICV pugui estar en contra de la prohibició del vel integral, ho dic amb tota franquesa!!
    I ara copio aquí unes paraules molt ben dites pel teu company Toni Salado al seu bloc POLITIKON
    “El qué? per mi és clar: el burca i el nicab, a diferència del hiyab o del xador, son indumentàries discriminatòries cap a les dones, i s’han d’erradicar a qualsevol lloc del món. (Fantàstic)
    La dificultat ve en el com?. La política de prohibicions no crec que ens aporti cap solució; de fet, crec que ens crearà un altre problema: aquestes dones no es podran apropar a un equipament públic, i per tant, es reduirà la seva capacitat de socialització comunitària…(Molt bé)”
    I ara, permet-me que t’expliqui des de la meva perspectiva de dona que no es dedica a fer política sinó que fa teatre, i assaja en un local social a Lleida (i això és circumstancial, gairebé irònic). Local, en el qual s’hi exposen unes fotografies d’una ONG que dóna a conèixer els objectius del mil·lenni, amb els que estic completament d’acord. Al 2015 s’haurien d’haver aconseguit, de fet, a hores d’ara ja hauríem d’haver avançat més. Fotografies, insisteixo. Una d’una dona que està votant, que està fent ús d’un dret, que fins no fa pas gaire temps les dones no teníem, el dret al vot!… però amb el burca?? I una altra ampliada d’unes dones que, en teoria, reivindiquen també els seus drets com a poble,…però amb el burca?? Em fa por que caiguem sense adonar-nos en fer una apologia d’aquests tipus de vestimentes vexatòries i discriminatòries.
    Si que és cert, que fins no fa pas massa temps, hi havia dones ven aprop nostre que anaven molt tapades i amb vestits negres fins als peus, però, permetem dir que aquestes dones eren també molt poques, molt tossudes i que gairebé totes vivien, o havien viscut gran part de la seva vida en aldees, o en petites poblacions rurals. Eren dones d’una gran incultura (encara que fossin les nostres avies o rebesàvies), eren dones que no portaven calces sota les seves faldilles i que podien, de fet ho feien, pixar de peu al carrer.
    D’acord és un exemple extrem…però, no sé com expressar la indignació que sento quan veig, aquestes dones allí retratades, reivindicant no sé quins drets, quan el primer que haurien de demanar és no haver de portar aquestes vestimentes, però a cara descoberta, amb perill de la seva vida? doncs, sí! com han hagut de fer les dones occidentals al llarg de la història per aconseguir molts dels drets que tenen (que tenim). Penso que hi ha moltes altres fotografies que poden il·lustrar, fins i tot millor, quins són els objectius del mil·lenni.
    Espero, que poder expressar lliurement la meva opinió sobre aquest tema, no ens faci ser menys amics.
    Rep una forta abraçada.

    Isabel Sala

    • Moltes gràcies Isabel per la teva aportació. No em molesta gens, tot el contrari! La democràcia creix des de la llibertat d’expressió i, sobretot, des del diàleg, que no és el mateix.
      Dir-te que subratllo tot el que dius i tot el comentava també el company Toni Salado. És que fonamentalment diem el mateix. La única puntualització que jo afegeixo, igual que molts companys a Lleida, és que amb prohibicions l’únic que fem és posar un altre vel a aquestes dones. Un nou vel que pot esdevenir invisible, doncs es circumscriu al seu àmbit familiar.
      Comparteixo totalment la denigració que significa vestimentes com el burka, igualment que ho eren les de les nostres avantpassades. Però crec que es deuen al mateix, a les impossicions masclistes de les societats de torns i, per extensió, dels pares, marits i, no oblidem, familiars en general. És una qüestió de costums, però també, com no, amb més responsabilitat, de fer les polítiques correctes, per anar canviant aquests costums i extendre, al conjunt de la societat, els valors de la democràcia, que no d’una determinada societat. Vull dir que hi ha uns valors inalienables que no es poden posar en qüestió, per cap costum, model de societat o legislació. Aquest és el valor de la veritable democràcia. Ara bé, prohibir, sense més, és voler donar l’esquena al problema, doncs no l’afronta, sinó que l’esquiva, l’amaga, el fa invisible, deixant ben poques opcions a les dones que pateixen aquestes impossicions a avançar cap al reconeixement dels seus drets com a dona, a la seva integritat, a la seva dignitat. Per això penso que és un fals debat, doncs obeeix més a un populisme electoral que amb una veritable preocupació per aquestes dones. Preocupació seria intervenir des de Serveis Socials, preocupant-se per les seves situacions personals, familiars i, com no, laborals. Els valors democràtics s’assumeixen quan són entessos i compressos. Amb prohibicions i sense formació aquestes dones continuaran patin l’exclusió social i la discriminació.
      Comparteixo amb tu que han de reivindicar els seus drets, però també crec que han de tenir les eines al seu abast. La prohibició no les aporta. La tutela, la formació, la informació sí. Recordem que fins desprès de la dictadura, les dones d’aquest país que van patir-la no van tenir al seu abast aquestes eines per reivindicar els seus drets.
      Finalment, comparteixo amb tu la preocupació d’aquestes imatges que només busquen idealitzar i amagar una situació que suposa la discriminació cap a les dones. El problema està a les dues bandes, per a qui imposa (que amb la prohibició queda indemne i lliure per continuar-la exercint) i per a qui no l’afronta, sinó que l’amaga amb prohibicions que unicament s’adrecen a les victimes.
      Crec que és amb exemples com aquest que es pot arribar a un consens sobre la millor solució. Consens que tampoc s’ha cercat ni produït al consistori lleidatà.
      Una abraçada i moltes gràcies per les teves reflexions, sempre benvingudes!

  3. Teniu tota la raó companys.
    Molt bona Rafael.
    Bon comentari Toni.
    Arqueòleg, l’aquelarre de PPCIU té un company de viatge: PSC. Això encara el fa més preocupant. Encara ho cremarem tot! I com sempre, a la foguera, els immigrants i les dones!
    Lamentable!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s