Ningú pot retallar les teves idees

Dimarts vam presentar la web del nostre alcaldable, Ramon Camats, el lema i el vídeo de precampanya “Ningú pot retallar les teves idees”.

Com veureu, la nostra intenció és aconseguir una ciutat més amable, més cohesionada, més participativa, més accessible. Una Lleida a l’alçada de les persones. Una idea de ciutat inclusiva, amb la cultura a l’abast de tothom, educadora, que genera ocupació de qualitat, responsable, amb una paeria amb parets de vidre, on els infants puguin jugar al carrer, on la gent gran puguin viure i envellir dignament a casa seva, amb un transport públic eficient, ràpid i de qualitat, … en fí, que ningú pot retallar les teves idees.

Anuncis

Diàlegs amb Lleida: Emancipació, cohesió i jovent

Fa ja uns mesos, amb el nostre regidor i actual alcaldable, Ramon Camats, vam iniciar el procès participatiu “Diàlegs amb Lleida” per tal de recollir propostes i treballar-les amb el conjunt de la societat lleidatana amb la finalitat de redactar la nostra proposta de programa municipal per a la ciutat de Lleida.

El procés es va iniciar amb l’acte de presentació del procés on diverses personalitats vinculats a diferents associacions, col·lectius o experts en temes sensibles, com l’antropòleg i professor universitari, Carles Feixa, ens feien arribar determinades reflexions i preguntes que anava contestant el regidor i alcaldable Ramon Camats.

Crec que val la pena recuperar aquells videos que recollien aquestes aportacions, a través de les quals s’està confeccionant les nostres propostes per a Lleida.

Vosaltres direu…

Capitalisme salvatge: campi qui pugui

Avui són noticia les declaracions de la Pimec i del Banc d’Espanya que, amb discursos diferents, aboquen per emprendre un mateix camí, el del capitalisme salvatge.

A aquestes altures, amb una crisi galopant propiciada des del capitalisme desmesurat per acció dels especuladors financers, la banca, la bombolla immobiliària, empresaris i poders mediàtics, encara, lluny de “refundar el capitalisme”, tenen la sang freda (per no dir poca vergonya) de continuar amb la seva campanya de descrèdit de tot el que representa estat del benestar o poder social.

Així, a la Pimec no li cou la llengua a dir mitges veritats, amb vocació de mentir i buscar culpables entre els “putejats” d’aquesta crisi. Diuen que s’ha incrementat el nombre d’empleats públics, però no diuen, sinó que amaguen, que aquest increment s’ha produït entre els cossos de seguretat, bombers, sanitat i educació, principalment.

Més enllà es situa el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández, gurú del ultracapitalisme, al carregar contra el conjunt dels treballadors i treballadors al demanar la desaparició de les clàusules de revisió salarial. La culpa és dels nostres salaris, no dels estratosfèrics salaris i incentius dels alts directius del sector financer.

Està clar, els culpables de la crisi giren cap i busquen caps de turc entre els menys afavorits i els més putejats. La crisi els hi senta tant bé que aprofiten per continuar amb les seves receptes ultralliberals per enriquir-se a costa de la resta de mortals. Els culpables ho som els empleats públics, els sindicalistes, els pensionistes, els immigrants, els treballadors i treballadores  en general, culpables de cobrar un sou, sense cap més incentiu que el de sobreviure.

Demà més. Més receptes ultralliberals per conservar el seu poder. Rectificar diuen que és de savis. Per alguns “rectificar” és buscar culpables entre els innocents.

“Pueblo, no bajéis la cabeza, no hay otro camino que resistir y luchar”

Davant les mesures indecents del socialisme de cartro, no ens queda més remei que sortir al carrer. Ni empleats públics, ni pensionistes, ni dependents, són els culpables d’aquesta crisi. Ho són els especuladors, la banca i aquells empresaris que han estirat més la ma que la màniga. Aquells que ara aplaudeixen les mesures de ZP. Aquell, per cert, que va lapidar el superavit amb xecs per a tothom (bé, menys als desempleats).

NO HI HA CAP MÉS RESPOSTA QUE SORTIR AL CARRER!

Enderrocar el Palau de Vidre per recuperar l’Estany dels Camps Elsisi

El grup municipal a l’ajuntament de Lleida d’ICV-EUiA insta al govern municipal (PSC) a enderrocar el malmès Palau de Vidre a fi de recuperar l’antic estany dels Camps Elisis

Magraners necessita un Pla de Barris

El grup municipal d’ICV-EUiA a l’ajuntament de Lleida exigeix al govern municipal (PSC) acollir-se al Pla de Barris per a una reforma integral del barri dels Magraners

1r. de maig: jornada reivindicativa pels treballadors/es?

Doncs sembla evident que així ho és i que així ha estat des de que aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors i treballadores fou establerta al congrés de constitució de la Segona Internacional celebrat a París al 1889. I precisament, es va decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago l’1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres.

El primer de maig, té el sentit històric de la reivindicació dels treballadors i les treballadors com a tal, enfront a la classe posseïdora dels mitjans de producció. Així neix la justa aspiració dels treballadors i treballadores de tot el món per a obtenir una conquesta laboral, “la jornada de vuit hores”, que actualment és Llei en quasi tots els països, encara que es busqui la forma d’evadir-la.

Avui els treballadors, les treballadores i els sectors populars de tot el món estant vivint una situació d’incertesa fruit de la crisi del sector financer, les constants pujades del preu del petroli i l’augment dels preus dels aliments que està afectant els sectors més dèbils de la societat.

I a l’estat espanyol concretament, ens trobem davant una desacceleració, a causa de l’esgotament d’un model econòmic laboral i social, fràgil i injust, que pot provocar una nova situació difícil pel conjunt dels treballadors i les treballadores.

I és en aquest context, que arreu Catalunya aquest 1r de maig es defensarà UN NOU MODEL DE CREIXEMENT, TREBALL DIGNE I MILLORS SALARIS… excepte a Lleida capital (?!) que per primera vegada es convoca una manifestació conjuntament amb la patronal (i com no, amb la participació de partits polítics tant progressistes com CiU i el PP) en defensa del Compromís per Lleida

Realment, i breument, crec que resten 364 dies de l’any per fer aquest tipus de reivindicacions. Alguns deuen d’estar molt contents…