Ningú pot retallar les teves idees

Dimarts vam presentar la web del nostre alcaldable, Ramon Camats, el lema i el vídeo de precampanya “Ningú pot retallar les teves idees”.

Com veureu, la nostra intenció és aconseguir una ciutat més amable, més cohesionada, més participativa, més accessible. Una Lleida a l’alçada de les persones. Una idea de ciutat inclusiva, amb la cultura a l’abast de tothom, educadora, que genera ocupació de qualitat, responsable, amb una paeria amb parets de vidre, on els infants puguin jugar al carrer, on la gent gran puguin viure i envellir dignament a casa seva, amb un transport públic eficient, ràpid i de qualitat, … en fí, que ningú pot retallar les teves idees.

Diàlegs amb Lleida: Emancipació, cohesió i jovent

Fa ja uns mesos, amb el nostre regidor i actual alcaldable, Ramon Camats, vam iniciar el procès participatiu “Diàlegs amb Lleida” per tal de recollir propostes i treballar-les amb el conjunt de la societat lleidatana amb la finalitat de redactar la nostra proposta de programa municipal per a la ciutat de Lleida.

El procés es va iniciar amb l’acte de presentació del procés on diverses personalitats vinculats a diferents associacions, col·lectius o experts en temes sensibles, com l’antropòleg i professor universitari, Carles Feixa, ens feien arribar determinades reflexions i preguntes que anava contestant el regidor i alcaldable Ramon Camats.

Crec que val la pena recuperar aquells videos que recollien aquestes aportacions, a través de les quals s’està confeccionant les nostres propostes per a Lleida.

Vosaltres direu…

Capitalisme salvatge: campi qui pugui

Avui són noticia les declaracions de la Pimec i del Banc d’Espanya que, amb discursos diferents, aboquen per emprendre un mateix camí, el del capitalisme salvatge.

A aquestes altures, amb una crisi galopant propiciada des del capitalisme desmesurat per acció dels especuladors financers, la banca, la bombolla immobiliària, empresaris i poders mediàtics, encara, lluny de “refundar el capitalisme”, tenen la sang freda (per no dir poca vergonya) de continuar amb la seva campanya de descrèdit de tot el que representa estat del benestar o poder social.

Així, a la Pimec no li cou la llengua a dir mitges veritats, amb vocació de mentir i buscar culpables entre els “putejats” d’aquesta crisi. Diuen que s’ha incrementat el nombre d’empleats públics, però no diuen, sinó que amaguen, que aquest increment s’ha produït entre els cossos de seguretat, bombers, sanitat i educació, principalment.

Més enllà es situa el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández, gurú del ultracapitalisme, al carregar contra el conjunt dels treballadors i treballadors al demanar la desaparició de les clàusules de revisió salarial. La culpa és dels nostres salaris, no dels estratosfèrics salaris i incentius dels alts directius del sector financer.

Està clar, els culpables de la crisi giren cap i busquen caps de turc entre els menys afavorits i els més putejats. La crisi els hi senta tant bé que aprofiten per continuar amb les seves receptes ultralliberals per enriquir-se a costa de la resta de mortals. Els culpables ho som els empleats públics, els sindicalistes, els pensionistes, els immigrants, els treballadors i treballadores  en general, culpables de cobrar un sou, sense cap més incentiu que el de sobreviure.

Demà més. Més receptes ultralliberals per conservar el seu poder. Rectificar diuen que és de savis. Per alguns “rectificar” és buscar culpables entre els innocents.

Primeres conseqüències del fals debat del vel integral

A banda de la meva posició que podeu trobar a araponent.cat, voldría recordar en aquest espai que a l’últim ple de la Paeria, “gràcies” als vots de CiU, PSC i PP es va aprovar una moció que prohibeix l’ús del vel integral a les dependències municipals. El regidor d’ICV-EUiA Ramon Camats va ser l’únic que va votar en contra. A la seva argumentació ja va advertir que aquest tipus de mesures, del tot innecessàries, inoportunes i contraproduents, tot lamentant que fos una moció electoralista, oportunista, “que aprofita una certa xenofòbia sempre latent a la nostra societat, xenofòbia que s’accentua en temps de crisi i que té per efecte donar la culpa de tots els nostres mals als nouvinguts o als diferents (els nazis van fer el mateix amb notable èxit per a arribar al poder). D’això s’ha aprofitat també el partit PxC per tal de nèixer i de créixer.

-Si a les properes eleccions municipals es presenta el PxC (que té com a signes ideològics: control immigració, xauvinisme de l’estat del benestar—primer nosaltres, identitat catalana única…) nosaltres li haurem fet la campanya… El que ens disposem a aprovar serà un element més en la «lepenització» (de Le Pen, el feixista francès, fundador del partit del mateix nom), lepenització espiritual de la ciutadania lleidatana… podrem estar ben satisfets d’haver-hi contribuït.”

Una decisió que ara troba la seva resposta en altres indrets de Catalunya i d’altres poblacions de Lleida com Tàrrega i Cervera. Les paraules de Camats ja advertien. Ara el linxament també està en mans dels polítics, d’alguns polítics irresponsables que algun dia haur(i)an de donar la cara.

“Pueblo, no bajéis la cabeza, no hay otro camino que resistir y luchar”

Davant les mesures indecents del socialisme de cartro, no ens queda més remei que sortir al carrer. Ni empleats públics, ni pensionistes, ni dependents, són els culpables d’aquesta crisi. Ho són els especuladors, la banca i aquells empresaris que han estirat més la ma que la màniga. Aquells que ara aplaudeixen les mesures de ZP. Aquell, per cert, que va lapidar el superavit amb xecs per a tothom (bé, menys als desempleats).

NO HI HA CAP MÉS RESPOSTA QUE SORTIR AL CARRER!

Eradicar la LGTfòbia

Avui, Dia Internacional contra la Homofòbia i la Transfòbia, podem dir que ens trobem davant una aparent “normalització” del fet LGTB per les lleis aprovades, però malauradament, la LGTBfòbia encara continua ben latent i en alguns ambients, fins i tot, en augment.

Malauradament, es constaten pocs avenços en el camp de l’educació, on la qüestió LGTB encara no forma part dels currículums ni tampoc dels elements a incloure en accions de prevenció. És així com continua un alt índex de suïcidis de joves LGTB, donada la manca de polítiques preventives en el camp de l’educació i del treball social.

És evident que encara queda un important camí a recórrer, començant per l’eradicació de la LGTBfòbia, treballant en el camp de l’educació per aconseguir la igualtat social, considerant els drets LGTB com a drets humans a l’hora de dissenyar la política internacional i, sobretot, amb la promoció d’una llei integral contra la LGTBfòbia, amb incidència en els àmbits educatiu, laboral i sanitari. Però també, sense oblidar la necessitat de l’aprovació d’una llei de violència en el si de les parelles homosexuals, la promoció de mesures positives per la integració social i laboral dels i les transsexuals, així com campanyes per combatre el rebuig i la discriminació.

Únicament donant passos en aquesta direcció, podrem aconseguir una societat oberta, participativa i respectuosa amb les diferències de cada persona. 

 

* Per cert, l’amic Carles Sampietro, em recorda que, certament, avui també és el Dia Internacional d’Internet, i el Dia Internacional del Reciclatge. Sobre aquest últim us recomano el seu interessant post.