Un altra mirada musical també és possible: Sigur Rós

Fa pocs dies (el passat 5 de novembre de 2007) el grup islandès Sigur Rós va llançar el seu nou treball Hvarf-Heim, un doble album amb rareces i temes acustics que, com els anteriors, invita a sommiar i gaudir plenament de la música.

En tot cas, em volia referir donat que els treballs d’aquest grup inviten, amb una gran sensibilitat, a donar un altra mirada a la nostra societat (potser molt influenciats pel pensament nordic, amb un sistema social molt avançat), com la dels ancians que, potser en rebel·lia a acceptar unes condicions imposades segons la seva edat, juguen com a nens, com els que van ser, com els que volen ser, … (“…però sempre m’aixeco…”), Hoppípolla (Saltant als tolls):

com la mirada innocent de l’amor pur, sense falsos condicionants, en la història d’amor entre dos adolescents (“…teniem un somni, ho teniem tot, …“), Viðar Vel Tl Loftárasa (Bon temps per a un atac aèri):

o com la visió d’uns àngels, potser amagats dintre nostre, potser no reconeguts, potser desplaçats (“aquí estic de nou, al teu interior, m’encanta estar aquí, però no em quedarè molt de temps, estic flotant, hibernat sota l’aigua, en un hotel, alimentant-me en el planell elèctric, …“), … un magnífic vídeo realitzat en col·laboració amb el grup de teatre islandès Perlan, tots amb síndrome de Down. El seu títol Svenf-g-englar (Àngels sonàmbuls)