#cosasquehanhecholoscatalanes

Ningú pot retallar les teves idees

Dimarts vam presentar la web del nostre alcaldable, Ramon Camats, el lema i el vídeo de precampanya “Ningú pot retallar les teves idees”.

Com veureu, la nostra intenció és aconseguir una ciutat més amable, més cohesionada, més participativa, més accessible. Una Lleida a l’alçada de les persones. Una idea de ciutat inclusiva, amb la cultura a l’abast de tothom, educadora, que genera ocupació de qualitat, responsable, amb una paeria amb parets de vidre, on els infants puguin jugar al carrer, on la gent gran puguin viure i envellir dignament a casa seva, amb un transport públic eficient, ràpid i de qualitat, … en fí, que ningú pot retallar les teves idees.

“Pueblo, no bajéis la cabeza, no hay otro camino que resistir y luchar”

Davant les mesures indecents del socialisme de cartro, no ens queda més remei que sortir al carrer. Ni empleats públics, ni pensionistes, ni dependents, són els culpables d’aquesta crisi. Ho són els especuladors, la banca i aquells empresaris que han estirat més la ma que la màniga. Aquells que ara aplaudeixen les mesures de ZP. Aquell, per cert, que va lapidar el superavit amb xecs per a tothom (bé, menys als desempleats).

NO HI HA CAP MÉS RESPOSTA QUE SORTIR AL CARRER!

La violació dels drets humans al Sàhara Occidental

Aquesta mateixa setmana l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, va denunciar al Parlament Europeu les repetides violacions dels Drets Humans al Sàhara Occidental a mans de les autoritats marroquines, i va demanar la intervenció de la UE per posar fi a aquestes violacions, donat que la situació al Sàhara Occidental és inherent al problema d’una descolonització inacabada, considerant que Espanya, i per tant, també la UE, té responsabilitats a aquest respecte que no es poden eludir. “Tanto más cuando el mismo Consejo de Naciones Unidas ha hecho nuevamente un llamado a que el conflicto se resuelva con una solución justa y duradera acorde con el Derecho Internacional, lo cual significa, como todas y todos sabemos, que se aplique el derecho de autodeterminación.”

Cal recordar que la sortida d’Espanya del Sàhara Occidental en novembre de 1975 es produeix desprès dels Acords Tripartits signats a Madrid pels govern d’Espanya, el Marroc i Mauritània, segons els quals Espanya els cedia l’administració, però no la sobirania del territori.

Més de trenta anys de privació, violacions dels drets humans i de les llibertats fonamentals practicats per les forces d’ocupació marroquines, que han estat denunciats per Amnistia Internacional, Human Rights Watch, AFAPREDESA, OMCT, Serpaj Europa, AMDH. etc.

Precisament, l’Associació de Familiars, Presoners i Desapareguts Sahrauís (AFAPREDESA) és l’entitat que s’encarrega de recollir el testimoni de les famílies implicades, de difondre la problemàtica i d’incidir a les autoritats competents per a obtenir l’alliberament i el compliment dels drets humans.

Un d’aquests casos és el de l’activista i defensor dels Drets Humans BRAHIM JALIL HAMUDI TAYEB (Sabbar), conegut com BRAHIM SABBAR, Secretari General de l’Associació Saharaui de Víctimes de Violacions Greus de Drets Humans Comesses per l’Estat del Marroc (ASVDH):

Fue detenido por primera vez el 14 de agosto de 1981 en Dajla y trasladado a la famosa cárcel de Maguna, condenado a 10 años de prisión mayor. Actualmente se halla en “La Cárcel Negra” de El Aaiún.

Condena: 18 meses año de prisión mayor.

Fecha de nacimiento: 06/08/1959.

El encarcelamiento se produjo junto a 321 ciudadanos saharauis, que fueron víctimas de desaparición forzosa. En ese tiempo estuvo recluido sin cargos ni juicio en varios centros de detención secreta y quedó en libertad en 1991.

Entre 2005 y 2006 fue detenido en varias ocasiones, la última el 17 de junio de este año. Ese día, fue arrestado por la policía marroquí en El Aaiún cuando regresaba en coche junto a otros tres militantes de derechos humanos de la localidad de Bojador. En esta ciudad mantuvo una reunión con objeto de crear la sección local de la Asociación Saharaui de Víctimas de Graves Violaciones de Derechos Humanos Cometidas por el Estado Marroquí, de la que es Secretario General, y una entrevista con un periodista del semanario marroquí “Al Beidaui”.

Brahim Sabbar fue condenado a dos años de cárcel el 27 de junio de 2006. En el mismo juicio fueron declarados culpables de los mismos cargos dos hermanos, Ahmed y Saleh Haddi, que viajaban con Brahim Sabbar y Ahmed Esbai en el momento de la detención; al primero lo condenaron a tres años de cárcel, y al segundo a un año de prisión. Las condenas fueron confirmadas el 20 de julio de 2006 en la vista de apelación.

En numerosas ocasiones ha sufrido torturas y malos tratos por parte de las fuerzas de seguridad marroquíes.

Ha protagonizado numerosas huelgas de hambre, la última del 30 de enero de 2007 al 4 de marzo del presente año.

El 6 de marzo fue condenado por el Tribunal de Apelación de El Aaiún a un año de cárcel y en mayo, tras recurso, vio aumentada su condena a 18 meses de prisión mayor.

Més informació: AFAPREDES

  • Intervención en plenaria de Raül Romeva (ICV – Greens/EFA) con relación al Informe Cappato sobre DDHH (7 mayo 2008):

[…] Y finalmente, aunque son muchos los casos específicos que deberíamos mencionar aquí, cosa que no podemos hacer ni por espacio ni por tiempo, sí quiero, al menos, aprovechar este debate para poner una vez más sobre la mesa la vulneración de los derechos humanos que está teniendo lugar en el Sáhara Occidental, a manos de las autoridades marroquíes. Siendo como es éste, un caso claro de descolonización inacabada, es obligación de España, y por extensión de la UE, no inhibirse en este asunto. Tanto más cuando el mismo Consejo de Naciones Unidas ha hecho nuevamente un llamado a que el conflicto se resuelva con una solución justa y duradera acorde con el Derecho Internacional, lo cual significa, como todas y todos sabemos, que se aplique el derecho de autodeterminación.

Tots amb el Sàhara

Tornem al Sàhara, doncs cal recordar que el passat 5 de maig es va presentar a Madrid la plataforma TODOS CON EL SAHARA, liderada per l’actor Javier Bardem, i que va sorgir durant la V edició del Festival Internacional de cine del Sàhara celebrat el passat mes d’abril.

El seu objectiu és aconseguir un mínim de 500.000 signatures abans del 15 de setembre per demanar al govern espanyol el reconeixement de l’estatus diplomàtic del Front Polisari.

Per un altra banda, recomanar l’excel·lent documental (en procés de muntatge), de Jordi Ferrer i Pablo Vidal, “EL PROBLEMA. Testimonio del pueblo saharaui“.

Roine, Roine, Roine

Ferreres. Publicat a El Periodico de Catalunya, 11/04/08

Roine, Roine, Roine, … aquesta és la única proposta que escoltem de CiU per solucionar la sequera de Catalunya però… per quan? Per al 2020 si tot va bé, doncs les autoritats franceses no preveuen arribar fins a la ciutat de Narbona, a 80 quilòmetres de la frontera amb Catalunya, amb el seu pla regional Aqua 2020 del Llenguadoc-Rosselló. I encara sense data fins a Perpinyà. Tot això sense tenir en compte les veus en contra que ja s’han alçat al país veí dels agricultors francesos, sense tenir en compte que en aquest últim tram les aigües estan molt contaminades i que, a més, es tractaria d’una infraestructura molt cara i que atempta contra el que suposa una nova cultura de l’aigua: reducció del consum, reutilització i eficiència. Una dada: l’aigua dessalada és més barata que el transvasament del Roine, doncs té un cost de 0,55 € el metro cubic, mentre que el transvasament del Roine representaria el 0,80 €, sense tenir en compte el preu ambiental i que l’aixeta de pas es trobaria en mans d’una empresa concessionària francesa, no pas catalana.

I del compromís de ZP per tenir en compte el transvasament del Roine? Res de res! Una estratagema del candidat a la presidència del govern espanyol per obtenir l’abstenció del grup de CiU. Ara ja, res de res. No es comprometran mai, com tampoc aporten cap solució per la sequera, per la sequera de passat demà. Doncs per fer front a la possible sequera dels propers anys ha estat aquest govern de la Generalitat, especialment la conselleria de Medi Ambient i Habitatge, la que ha treballat per posar-hi solució amb la promoció de l’estalvi i la, la recuperació dels aqüífers i la posada en marxa de tres noves dessalinitzadores reutilització tzadores (Cunit, el Prat, i Tordera) que ens faran més autònoms al comptar amb recursos propis.

I en quant al possible transvasament del Segre, d’entrada no, tal i com diu el biòleg Narcís Prat, i en tot cas, com a última opció, amb les condicions que sigui temporal i, per tant, reversible, que es respecti un cabal ecològic suficient i, fins i tot, amb compensacions per als pagesos que deixarien d’obtenir aquesta aigua per als seus conreus. Condicions, totes, acceptades pel conseller Baltasar

Per tant, esperem que hi hagin altres alternatives possibles que ho pugin evitar, fins i tot que plogui suficientment per evitar aquesta sequera, encara que hi hagi alguns polítics irresponsables, com l’exalcalde de Tarragona i diputat de CiU, Joan Miquel Nadal, que assegura que resa cada dia perquè no plogui. Unes afirmacions que demostren que CiU està utilitzant la sequera per atacar el Govern de la Generalitat sense presentar cap solució, únicament un entestament amb el transvasament del Roine que no és cap solució als problemes actuals.

(La vinyeta és de Ferreres, publicada al Periodico de Catalunya a 10/04/08).

La frustració de la gent d’esquerres està carregada de vots útils

38197.jpgPersonalment crec que candidatures d’ICV-EUiA vam aturar molt dignament aquesta gran onada polaritzadora i bipartidista, que ha dibuixat el panorama polític al Congrés de diputats menys representatiu de tota la historia de la nostra democràcia amb la pèrdua de representació parlamentaria de partits d’esquerres històrics com EA o últimament la CHA.

En quant a Lleida, la nostra campanya va estar molt dirigida a lluitar contra aquesta crida al vot útil i de la por, marcant diferències entre els dos partits més grans, sobretot perquè ens diferènciem molt fortament del PP, però també d’aquelles altres polítiques més dretanes que van contra els treballadors, i gens progressives, com la política de xecs, el retorn dels 400 €, o les reformes fiscals en benefici dels que més tenen, per part del PSOE.

ICV-EUiA vam fer una campanya on vam posar de manifest la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt d’assalariats (un 4% en termes absoluts) mentre augmentaven els beneficis empresarials (un 78%),  la dels empleats públics, que porten 20 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb crides al reconeixement del dret de la dona a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb crides a la defensa dels nostres espais naturals (Timoneda d’Alfés i Congost de Mont-Rebei), …

Crec que les nostres propostes van arribar al conjunt de la ciutadania, amb nous votants d’altres forces polítiques que van veure en la nostra opció una solidesa i una sinceritat en les propostes que cap altra força política va demostrar al llarg de la campanya electoral. Doncs les nostres propostes anaven més enllà de les promeses electorals, de la cerca fàcil del vot, sobretot del vot de la por (com si van fer tant el PSC o la mateixa ERC). Les nostres propostes eren justes, lògiques i, sobretot, valentes, amb questions com la configuració d’un estat laïc, el dret a l’avortament lliure i gratuït, o el dret a l’eutanasia… i vam estar els únics…

Per tant, la nostra tasca, el nostre repte, està molt clar. Hem de treballar per fer entendre a la gent que es sent d’esquerres, a la gent catalanista i ecologista, i que lluita per unes polítiques que unicament o en bona part troba en ICV perquè confii en que únicament nosaltres podem representar plenament el seu vot útil. I per fer-ho, aprofitarem els propers processos assamblearis per reflexionar i actuar en conseqüència. El nostre espai i el nostre discurs són molt clars i únics. ICV és la força de l’esquerra catalanista i ecologista compromesa amb la transformació d’un món més just, solidari i sostenible.