Paraula de miner



Ningú pot retallar les teves idees

Dimarts vam presentar la web del nostre alcaldable, Ramon Camats, el lema i el vídeo de precampanya “Ningú pot retallar les teves idees”.

Com veureu, la nostra intenció és aconseguir una ciutat més amable, més cohesionada, més participativa, més accessible. Una Lleida a l’alçada de les persones. Una idea de ciutat inclusiva, amb la cultura a l’abast de tothom, educadora, que genera ocupació de qualitat, responsable, amb una paeria amb parets de vidre, on els infants puguin jugar al carrer, on la gent gran puguin viure i envellir dignament a casa seva, amb un transport públic eficient, ràpid i de qualitat, … en fí, que ningú pot retallar les teves idees.

Capitalisme salvatge: campi qui pugui

Avui són noticia les declaracions de la Pimec i del Banc d’Espanya que, amb discursos diferents, aboquen per emprendre un mateix camí, el del capitalisme salvatge.

A aquestes altures, amb una crisi galopant propiciada des del capitalisme desmesurat per acció dels especuladors financers, la banca, la bombolla immobiliària, empresaris i poders mediàtics, encara, lluny de “refundar el capitalisme”, tenen la sang freda (per no dir poca vergonya) de continuar amb la seva campanya de descrèdit de tot el que representa estat del benestar o poder social.

Així, a la Pimec no li cou la llengua a dir mitges veritats, amb vocació de mentir i buscar culpables entre els “putejats” d’aquesta crisi. Diuen que s’ha incrementat el nombre d’empleats públics, però no diuen, sinó que amaguen, que aquest increment s’ha produït entre els cossos de seguretat, bombers, sanitat i educació, principalment.

Més enllà es situa el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández, gurú del ultracapitalisme, al carregar contra el conjunt dels treballadors i treballadors al demanar la desaparició de les clàusules de revisió salarial. La culpa és dels nostres salaris, no dels estratosfèrics salaris i incentius dels alts directius del sector financer.

Està clar, els culpables de la crisi giren cap i busquen caps de turc entre els menys afavorits i els més putejats. La crisi els hi senta tant bé que aprofiten per continuar amb les seves receptes ultralliberals per enriquir-se a costa de la resta de mortals. Els culpables ho som els empleats públics, els sindicalistes, els pensionistes, els immigrants, els treballadors i treballadores  en general, culpables de cobrar un sou, sense cap més incentiu que el de sobreviure.

Demà més. Més receptes ultralliberals per conservar el seu poder. Rectificar diuen que és de savis. Per alguns “rectificar” és buscar culpables entre els innocents.

“Pueblo, no bajéis la cabeza, no hay otro camino que resistir y luchar”

Davant les mesures indecents del socialisme de cartro, no ens queda més remei que sortir al carrer. Ni empleats públics, ni pensionistes, ni dependents, són els culpables d’aquesta crisi. Ho són els especuladors, la banca i aquells empresaris que han estirat més la ma que la màniga. Aquells que ara aplaudeixen les mesures de ZP. Aquell, per cert, que va lapidar el superavit amb xecs per a tothom (bé, menys als desempleats).

NO HI HA CAP MÉS RESPOSTA QUE SORTIR AL CARRER!

La frustració de la gent d’esquerres està carregada de vots útils

38197.jpgPersonalment crec que candidatures d’ICV-EUiA vam aturar molt dignament aquesta gran onada polaritzadora i bipartidista, que ha dibuixat el panorama polític al Congrés de diputats menys representatiu de tota la historia de la nostra democràcia amb la pèrdua de representació parlamentaria de partits d’esquerres històrics com EA o últimament la CHA.

En quant a Lleida, la nostra campanya va estar molt dirigida a lluitar contra aquesta crida al vot útil i de la por, marcant diferències entre els dos partits més grans, sobretot perquè ens diferènciem molt fortament del PP, però també d’aquelles altres polítiques més dretanes que van contra els treballadors, i gens progressives, com la política de xecs, el retorn dels 400 €, o les reformes fiscals en benefici dels que més tenen, per part del PSOE.

ICV-EUiA vam fer una campanya on vam posar de manifest la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt d’assalariats (un 4% en termes absoluts) mentre augmentaven els beneficis empresarials (un 78%),  la dels empleats públics, que porten 20 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb crides al reconeixement del dret de la dona a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb crides a la defensa dels nostres espais naturals (Timoneda d’Alfés i Congost de Mont-Rebei), …

Crec que les nostres propostes van arribar al conjunt de la ciutadania, amb nous votants d’altres forces polítiques que van veure en la nostra opció una solidesa i una sinceritat en les propostes que cap altra força política va demostrar al llarg de la campanya electoral. Doncs les nostres propostes anaven més enllà de les promeses electorals, de la cerca fàcil del vot, sobretot del vot de la por (com si van fer tant el PSC o la mateixa ERC). Les nostres propostes eren justes, lògiques i, sobretot, valentes, amb questions com la configuració d’un estat laïc, el dret a l’avortament lliure i gratuït, o el dret a l’eutanasia… i vam estar els únics…

Per tant, la nostra tasca, el nostre repte, està molt clar. Hem de treballar per fer entendre a la gent que es sent d’esquerres, a la gent catalanista i ecologista, i que lluita per unes polítiques que unicament o en bona part troba en ICV perquè confii en que únicament nosaltres podem representar plenament el seu vot útil. I per fer-ho, aprofitarem els propers processos assamblearis per reflexionar i actuar en conseqüència. El nostre espai i el nostre discurs són molt clars i únics. ICV és la força de l’esquerra catalanista i ecologista compromesa amb la transformació d’un món més just, solidari i sostenible.

Vota sense por. Vota amb il·lussió

El PP ja ha estat derrotat. Votar per resignació o per por no ens farà un país més lliure, ens farà més dependents d’uns socialistes que no desenvolupen l’Estatut i han renunciat al federalisme.
Només el creixement d’ICV-EUiA és la garantia del catalanisme d’esquerres exigent a Madrid. Doncs, quan els socialistes criden al vot útil no és per derrotar la dreta, doncs la dreta ja ha perdut, cap enquesta dóna com a guanyador el PP; sinó evitar que ICV-EUiA creixi més, i així tenir les mans lliures per girar a la dreta o pactar amb CiU.
Ara no és tracta de què Zapatero tregui 15 ó 20 diputats més d’avantatge al PP. Ara es tracta que l’esquerra catalanista d’ICV-EUiA creixi per assegurar (per decidir) que es faran polítiques d’esquerres i ecologistes.

També a Andorra: una crida a la rebel·lia!

verdslleida02.jpgParticiparan: Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida, Josep Mª Carles, regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Acte de Cloenda de ICV-EUiA a Andorra

Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i el Partit Verds d’Andorra amb motiu del final de campanya de les Eleccions Generals a l’Estat Espanyol, us convidem a l’Acte Central de Campanya al Principat d’Andorra.

Amb les intervencions de:

Josep Antoni MORENO Cap de llista al congrés de diputats per Lleida
Josep Mª CARLES Regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell
Isabel LOZANO Presidenta del Partit Verds d’Andorra

Cada dia es desplacen uns 2.000 treballadors  de l’Alt Urgell a Andorra per treballar en unes condicions laborals que vulneren les normes i els drets internacionals, donat que tots els treballadors andorrans pateixen una greu falta de garanties legals, com la llibertat sindical, el dret a vaga i la consagració de l’acomiadament lliure. Per a tots ells, reclamen unes pensions dignes i l’increment de les prestacions socials de la Llei de residents a l’estranger.

En aquest acte participaran Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida; Josep Mª Carles, 3r candidat i regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell; i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Dia: Divendres 07 Març de 2008

Hora: 17:00 hores
Lloc: espaiobert. Seu del partit Verds d’Andorra (carrer Ciutat de Consuegra Ed. Orió 1era Planta – Andorra la Vella).

Tothom esta convidat al acte!

EL SOMNI DE L’ESQUERRA

rdpintercanvi.gifZapatero no representa el somni de l’esquerra davant un Rajoy xenòfob totalment a la dreta més extrema

Ahir vam poder assistir, per no dir patir, a un altre cara a cara entre Zapatero i Rajoy que no representa gens els sentiments de Catalunya.

Per un banda, davant uns atacs gairebé xenòfobs sobre la immigració i davant uns atacs directes contra Catalunya per part del Sr. Rajoy, el Sr. Zapatero no va saber respondre adequadament, va amagar les seves propostes (les té?) i va recórrer a exemples domèstics sense concretar com pensa afrontar aquests importants reptes per al nostre futur:

  • el d’una necessaria reforma de la Llei d’estrangeria, aprovada anteriorment pel PP i que el govern del PSOE no ha volgut modificar, que retalla drets fonamentals, per una veritable política d’inclusió social de la immigració amb l’ampliació de més serveis socials per al conjunt de la ciutadania.
  • així com el del reconeixement d’un estat espanyol que necessàriament ha d’esdevenir un estat federal plurinacional amb el reconeixement de Catalunya com a nació, amb el seu dret a decidir.

Aquestes qüestions requereixen propostes concretes i valentes. Davant la xenofòbia i catalanofobia del Sr. Rajoy no caben discursos buits de contingut, calen solucions concretes i valentes. El Sr. Zapatero no representa, de cap manera, el somni de l’esquerra.

I per un altra banda, donat que encara així, Zapatero va ser el clar guanyador del cara a cara, ara ja no hem de tenir cap por a que pugui guanyar el PP i que “tornin ells”. Per tant, ara ja podem anar a votar sense por, anar a votar lliurement segons ens dicti la nostra consciència.

Ara, per la gent que creu en una societat i un món més just, solidari, igualitari i sostenible, és el moment de recuperar el somni de l’esquerra. Ara és el moment de rebel·lar-se votant ICV-EUiA.

DE LES IDEES ALS FETS

Davant la campanya més subhastera de tota la democràcia, sense propostes concretes ni valentes per la resta de caps de llista, ICV-EUiA aporta solucions justes, lògiques i valentes: de les idees als fets!

Cada dia estem més a prop d’aconseguir el diputat per Lleida. ICV-EUiA som la única força d’esquerres i catalanista que augmenta en intenció de vot, dia a dia, aconseguint més suports.

Entre tots recuperarem el somni de l’esquerra.


 

ICV-EUiA: el vot útil de l’esquerra catalanista. De Lleida per a Lleida.

passatge.gif

El dia 9 de març no ens juguem si guanyen uns o tornen uns altres, com si d’un dolent llargmetratge de serie B es tractés. Ens juguem si apostem per reduir les desigualtats socials o si aquestes s’incrementen com ha passat durant els anteriors 15 anys de creixement econòmic amb els govern del PP i del PSOE que no han destinat aquest creixement a lluitar contra el risc de pobresa, millorar els salaris i augmentar l’estat de benestar en consonància amb la resta de la Unió Europea.

En aquestes eleccions ens juguem si volem el desenvolupament de polítiques socials, com l’increment de les pensions mínimes i el salari mínim interprofessional a 1000€, en consonància amb la UE, o que els més rics continuen enriquint-se mentre la resta de les famílies tenen dificultats per arribar a final de mes.

Ens juguem si volem ampliar llibertats com el dret de les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb el dret per l’avortament lliure i gratuït, el dret a morir dignament i el dret a vots dels immigrants o, pel contrari, si únicament anem deixant el temps sota les pressions de la dreta del PP i de la jeràrquica eclesiàstica.

Ens juguem, també a Lleida, si apostem per l’esquerra catalanista útil de debò o, pel contrari, escollim amb por, com a mal menor. Per barrar el pas a la dreta de CiU i PP s’han de desenvolupar polítiques d’esquerres. Per aconseguir el dret a decidir dels catalans i les catalanes, s’ha d’apostar pel dret a l’autodeterminació. Les altres “esquerres” o estan invisibles a Madrid o s’han instal·lat a la contra de tot i per tot. La seva utilitat ha estat, també per Lleida, totalment nul·la.

El que ens juguem el dia 9 de març a Lleida és si apostem per una força catalanista i d’esquerres de debò amb plantejaments valents per la nostre territori, amb solucions justes per als lleidatans i lleidatanes o, pel contrari, si ens deixem embogir per la por i els cants de sirena d’un PSC (que pacta les polítiques econòmiques amb la dreta de CiU per fer les polítiques de la dreta de Rajoy o Aznar) i una ERC (que és diu lliberal i s’ha instal·lat al centre polític -segons el propi Ausàs-) que no representen aquest vot útil de l’esquerra catalanista i, en conseqüència, perdem l’oportunitat de tenir una veu catalanista i progressista de debò de Lleida per a Lleida.