Paraula de miner



Ningú pot retallar les teves idees

Dimarts vam presentar la web del nostre alcaldable, Ramon Camats, el lema i el vídeo de precampanya “Ningú pot retallar les teves idees”.

Com veureu, la nostra intenció és aconseguir una ciutat més amable, més cohesionada, més participativa, més accessible. Una Lleida a l’alçada de les persones. Una idea de ciutat inclusiva, amb la cultura a l’abast de tothom, educadora, que genera ocupació de qualitat, responsable, amb una paeria amb parets de vidre, on els infants puguin jugar al carrer, on la gent gran puguin viure i envellir dignament a casa seva, amb un transport públic eficient, ràpid i de qualitat, … en fí, que ningú pot retallar les teves idees.

Diàlegs amb Lleida: Emancipació, cohesió i jovent

Fa ja uns mesos, amb el nostre regidor i actual alcaldable, Ramon Camats, vam iniciar el procès participatiu “Diàlegs amb Lleida” per tal de recollir propostes i treballar-les amb el conjunt de la societat lleidatana amb la finalitat de redactar la nostra proposta de programa municipal per a la ciutat de Lleida.

El procés es va iniciar amb l’acte de presentació del procés on diverses personalitats vinculats a diferents associacions, col·lectius o experts en temes sensibles, com l’antropòleg i professor universitari, Carles Feixa, ens feien arribar determinades reflexions i preguntes que anava contestant el regidor i alcaldable Ramon Camats.

Crec que val la pena recuperar aquells videos que recollien aquestes aportacions, a través de les quals s’està confeccionant les nostres propostes per a Lleida.

Vosaltres direu…

“Pueblo, no bajéis la cabeza, no hay otro camino que resistir y luchar”

Davant les mesures indecents del socialisme de cartro, no ens queda més remei que sortir al carrer. Ni empleats públics, ni pensionistes, ni dependents, són els culpables d’aquesta crisi. Ho són els especuladors, la banca i aquells empresaris que han estirat més la ma que la màniga. Aquells que ara aplaudeixen les mesures de ZP. Aquell, per cert, que va lapidar el superavit amb xecs per a tothom (bé, menys als desempleats).

NO HI HA CAP MÉS RESPOSTA QUE SORTIR AL CARRER!

Magraners necessita un Pla de Barris

El grup municipal d’ICV-EUiA a l’ajuntament de Lleida exigeix al govern municipal (PSC) acollir-se al Pla de Barris per a una reforma integral del barri dels Magraners

Els tutti frutti i els hippie happy flowers

flower200És trist, molt trist el que ens està passant. I el problema és ben nostre. Els tutti frutti únicament ens han de fer una ullada i ja tenen artilleria amb la que destrossar-nos. Trist. Molt trist que a més siguem nosaltres mateixos qui els assenyalem els objectius a batre. En aquest casos no hi conta la vella camaraderia. Tot és un campi qui pugui. Tothom es creu amb el dret de dir la seva, públicament! Som o no som un partit polític? De vegades, massa vegades, sembla que no. Que som la coalició de diversos crepuscles independents.

Crec que si volem jugar a primera divisió, hem de ser un equip de primera. I això passa per tancar files, com tot partit seriòs, davant situacions com les que estem visquem i protegir als nostres més enllà de les pròpies apreciacions, consciències personals o discussions de carrer. De ben poc serveix celebrar assemblees congressuals si no som capaços de creure i ser fidels a uns òrgans de direcció i unes línies ideològiques escollits i escollides democràticament per la majoria de la nostra militància. O és que les tanquem en fals?

I mentrestant els tutti frutti s’ho passen d’allò més bé tot observant com ens apunyalem públicament i, de pas, deixem sols, ben sols, als nostres representants davant l’acosament mediàtic que patim i patirem mentre siguem decisius per mantenir governs realment d’esquerres. Objectius per al seu encarnissament.

La frustració de la gent d’esquerres està carregada de vots útils

38197.jpgPersonalment crec que candidatures d’ICV-EUiA vam aturar molt dignament aquesta gran onada polaritzadora i bipartidista, que ha dibuixat el panorama polític al Congrés de diputats menys representatiu de tota la historia de la nostra democràcia amb la pèrdua de representació parlamentaria de partits d’esquerres històrics com EA o últimament la CHA.

En quant a Lleida, la nostra campanya va estar molt dirigida a lluitar contra aquesta crida al vot útil i de la por, marcant diferències entre els dos partits més grans, sobretot perquè ens diferènciem molt fortament del PP, però també d’aquelles altres polítiques més dretanes que van contra els treballadors, i gens progressives, com la política de xecs, el retorn dels 400 €, o les reformes fiscals en benefici dels que més tenen, per part del PSOE.

ICV-EUiA vam fer una campanya on vam posar de manifest la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt d’assalariats (un 4% en termes absoluts) mentre augmentaven els beneficis empresarials (un 78%),  la dels empleats públics, que porten 20 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb crides al reconeixement del dret de la dona a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb crides a la defensa dels nostres espais naturals (Timoneda d’Alfés i Congost de Mont-Rebei), …

Crec que les nostres propostes van arribar al conjunt de la ciutadania, amb nous votants d’altres forces polítiques que van veure en la nostra opció una solidesa i una sinceritat en les propostes que cap altra força política va demostrar al llarg de la campanya electoral. Doncs les nostres propostes anaven més enllà de les promeses electorals, de la cerca fàcil del vot, sobretot del vot de la por (com si van fer tant el PSC o la mateixa ERC). Les nostres propostes eren justes, lògiques i, sobretot, valentes, amb questions com la configuració d’un estat laïc, el dret a l’avortament lliure i gratuït, o el dret a l’eutanasia… i vam estar els únics…

Per tant, la nostra tasca, el nostre repte, està molt clar. Hem de treballar per fer entendre a la gent que es sent d’esquerres, a la gent catalanista i ecologista, i que lluita per unes polítiques que unicament o en bona part troba en ICV perquè confii en que únicament nosaltres podem representar plenament el seu vot útil. I per fer-ho, aprofitarem els propers processos assamblearis per reflexionar i actuar en conseqüència. El nostre espai i el nostre discurs són molt clars i únics. ICV és la força de l’esquerra catalanista i ecologista compromesa amb la transformació d’un món més just, solidari i sostenible.

Vota sense por. Vota amb il·lussió

El PP ja ha estat derrotat. Votar per resignació o per por no ens farà un país més lliure, ens farà més dependents d’uns socialistes que no desenvolupen l’Estatut i han renunciat al federalisme.
Només el creixement d’ICV-EUiA és la garantia del catalanisme d’esquerres exigent a Madrid. Doncs, quan els socialistes criden al vot útil no és per derrotar la dreta, doncs la dreta ja ha perdut, cap enquesta dóna com a guanyador el PP; sinó evitar que ICV-EUiA creixi més, i així tenir les mans lliures per girar a la dreta o pactar amb CiU.
Ara no és tracta de què Zapatero tregui 15 ó 20 diputats més d’avantatge al PP. Ara es tracta que l’esquerra catalanista d’ICV-EUiA creixi per assegurar (per decidir) que es faran polítiques d’esquerres i ecologistes.

També a Andorra: una crida a la rebel·lia!

verdslleida02.jpgParticiparan: Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida, Josep Mª Carles, regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Acte de Cloenda de ICV-EUiA a Andorra

Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i el Partit Verds d’Andorra amb motiu del final de campanya de les Eleccions Generals a l’Estat Espanyol, us convidem a l’Acte Central de Campanya al Principat d’Andorra.

Amb les intervencions de:

Josep Antoni MORENO Cap de llista al congrés de diputats per Lleida
Josep Mª CARLES Regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell
Isabel LOZANO Presidenta del Partit Verds d’Andorra

Cada dia es desplacen uns 2.000 treballadors  de l’Alt Urgell a Andorra per treballar en unes condicions laborals que vulneren les normes i els drets internacionals, donat que tots els treballadors andorrans pateixen una greu falta de garanties legals, com la llibertat sindical, el dret a vaga i la consagració de l’acomiadament lliure. Per a tots ells, reclamen unes pensions dignes i l’increment de les prestacions socials de la Llei de residents a l’estranger.

En aquest acte participaran Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida; Josep Mª Carles, 3r candidat i regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell; i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Dia: Divendres 07 Març de 2008

Hora: 17:00 hores
Lloc: espaiobert. Seu del partit Verds d’Andorra (carrer Ciutat de Consuegra Ed. Orió 1era Planta – Andorra la Vella).

Tothom esta convidat al acte!

EL SOMNI DE L’ESQUERRA

rdpintercanvi.gifZapatero no representa el somni de l’esquerra davant un Rajoy xenòfob totalment a la dreta més extrema

Ahir vam poder assistir, per no dir patir, a un altre cara a cara entre Zapatero i Rajoy que no representa gens els sentiments de Catalunya.

Per un banda, davant uns atacs gairebé xenòfobs sobre la immigració i davant uns atacs directes contra Catalunya per part del Sr. Rajoy, el Sr. Zapatero no va saber respondre adequadament, va amagar les seves propostes (les té?) i va recórrer a exemples domèstics sense concretar com pensa afrontar aquests importants reptes per al nostre futur:

  • el d’una necessaria reforma de la Llei d’estrangeria, aprovada anteriorment pel PP i que el govern del PSOE no ha volgut modificar, que retalla drets fonamentals, per una veritable política d’inclusió social de la immigració amb l’ampliació de més serveis socials per al conjunt de la ciutadania.
  • així com el del reconeixement d’un estat espanyol que necessàriament ha d’esdevenir un estat federal plurinacional amb el reconeixement de Catalunya com a nació, amb el seu dret a decidir.

Aquestes qüestions requereixen propostes concretes i valentes. Davant la xenofòbia i catalanofobia del Sr. Rajoy no caben discursos buits de contingut, calen solucions concretes i valentes. El Sr. Zapatero no representa, de cap manera, el somni de l’esquerra.

I per un altra banda, donat que encara així, Zapatero va ser el clar guanyador del cara a cara, ara ja no hem de tenir cap por a que pugui guanyar el PP i que “tornin ells”. Per tant, ara ja podem anar a votar sense por, anar a votar lliurement segons ens dicti la nostra consciència.

Ara, per la gent que creu en una societat i un món més just, solidari, igualitari i sostenible, és el moment de recuperar el somni de l’esquerra. Ara és el moment de rebel·lar-se votant ICV-EUiA.