Primeres conseqüències del fals debat del vel integral

A banda de la meva posició que podeu trobar a araponent.cat, voldría recordar en aquest espai que a l’últim ple de la Paeria, “gràcies” als vots de CiU, PSC i PP es va aprovar una moció que prohibeix l’ús del vel integral a les dependències municipals. El regidor d’ICV-EUiA Ramon Camats va ser l’únic que va votar en contra. A la seva argumentació ja va advertir que aquest tipus de mesures, del tot innecessàries, inoportunes i contraproduents, tot lamentant que fos una moció electoralista, oportunista, “que aprofita una certa xenofòbia sempre latent a la nostra societat, xenofòbia que s’accentua en temps de crisi i que té per efecte donar la culpa de tots els nostres mals als nouvinguts o als diferents (els nazis van fer el mateix amb notable èxit per a arribar al poder). D’això s’ha aprofitat també el partit PxC per tal de nèixer i de créixer.

-Si a les properes eleccions municipals es presenta el PxC (que té com a signes ideològics: control immigració, xauvinisme de l’estat del benestar—primer nosaltres, identitat catalana única…) nosaltres li haurem fet la campanya… El que ens disposem a aprovar serà un element més en la «lepenització» (de Le Pen, el feixista francès, fundador del partit del mateix nom), lepenització espiritual de la ciutadania lleidatana… podrem estar ben satisfets d’haver-hi contribuït.”

Una decisió que ara troba la seva resposta en altres indrets de Catalunya i d’altres poblacions de Lleida com Tàrrega i Cervera. Les paraules de Camats ja advertien. Ara el linxament també està en mans dels polítics, d’alguns polítics irresponsables que algun dia haur(i)an de donar la cara.

“Pueblo, no bajéis la cabeza, no hay otro camino que resistir y luchar”

Davant les mesures indecents del socialisme de cartro, no ens queda més remei que sortir al carrer. Ni empleats públics, ni pensionistes, ni dependents, són els culpables d’aquesta crisi. Ho són els especuladors, la banca i aquells empresaris que han estirat més la ma que la màniga. Aquells que ara aplaudeixen les mesures de ZP. Aquell, per cert, que va lapidar el superavit amb xecs per a tothom (bé, menys als desempleats).

NO HI HA CAP MÉS RESPOSTA QUE SORTIR AL CARRER!

Enderrocar el Palau de Vidre per recuperar l’Estany dels Camps Elsisi

El grup municipal a l’ajuntament de Lleida d’ICV-EUiA insta al govern municipal (PSC) a enderrocar el malmès Palau de Vidre a fi de recuperar l’antic estany dels Camps Elisis

Magraners necessita un Pla de Barris

El grup municipal d’ICV-EUiA a l’ajuntament de Lleida exigeix al govern municipal (PSC) acollir-se al Pla de Barris per a una reforma integral del barri dels Magraners

Hipocresia partidista

No fa massa, respecte a la crisi econòmica, sentia que quan hi han guanys aquests repercuteixen en els dividends dels alts directius dels bancs, però que quan hi han pèrdues, per contra, aquestes repercuteixen directament al client. Això sembla passar amb la premsa osonenca “El 9 Nou“, doncs deixa aparcada l’ètica i el rigor periodístic a l’assumir en el seva editorial d’ahir 15 de gener que les crítiques que està rebent l’equip del govern municipal (CiU, ERC i PSC) de Vic, ho són contra tota la seva població, contra tots els vigatans i vigatanes (!), fins i tot, relativitzant el que suposa aplicar arbitràriament les lleis segons la condició de l’administrat. Trist, molt trist i molt poc ètic, doncs precisament una gran bona part de la societat vigatana, a través de les seves associacions o grups polítics, estant demanant la retirada de la tristament famosa i polèmica decisió.

Es de suposar que tants anys de govern de Pujol, amb les seves reiterades defenses a les crítiques que rebia el seu govern com a dirigides directament contra la nació catalana, ha creat escola, sobretot entre els seus coreligionaris, en la manera de fer política. Una trista forma de fer política, i de fer editorials, que únicament enfronta als ciutadans (vinguin d’on vinguin) i, de pas, dona més argument al xenòfob PxC.

VÍCtimes de la xenofòbia

Ahír mateix vaig poder escoltar una bona notícia: la pesca es recupera a la costa de Kenia! Es més, els petits pescadors kenians podràn (almenys per ara) guanyar-se la vida o, simplement, portar algún peix a taula. I tot gràcies als pirates somalís (o això sembla), doncs a l’anar-se els grans pescadors internacionals (grans depredadors, entre ells els espanyols) per causa de la por als pirates, els caladors han tornat a crèixer.

En tot cas, aquesta “estranya” noticia contrasta amb el que tristament està succeïnt a Vic. Occident, el primer món, l’explotador, l’esquilmador, que viu per damunt de les seves possibilitats reals a costa d’explotar i esquilmar als “altres”, al tercer i quart món fonamentalment, interpreta la llei a coveniència, convertint en il·legals als explotats i refugiats de les pràctiques d’un primer món que, fins i tot, els vol negar qualsevol dret fonamental, fins i tot a poder viure.

Crec que el contrast entre aquestes dues notícies d’actualitat ens hauria de fer reflexionar a tots, però per damunt de tot, a l’èquip de govern de l’ajuntament de Vic.

Finalment, recomanar dos post (de dos blocs també recomanables):

I ara on VI(s)C?

VICtimari?

Els tutti frutti i els hippie happy flowers

flower200És trist, molt trist el que ens està passant. I el problema és ben nostre. Els tutti frutti únicament ens han de fer una ullada i ja tenen artilleria amb la que destrossar-nos. Trist. Molt trist que a més siguem nosaltres mateixos qui els assenyalem els objectius a batre. En aquest casos no hi conta la vella camaraderia. Tot és un campi qui pugui. Tothom es creu amb el dret de dir la seva, públicament! Som o no som un partit polític? De vegades, massa vegades, sembla que no. Que som la coalició de diversos crepuscles independents.

Crec que si volem jugar a primera divisió, hem de ser un equip de primera. I això passa per tancar files, com tot partit seriòs, davant situacions com les que estem visquem i protegir als nostres més enllà de les pròpies apreciacions, consciències personals o discussions de carrer. De ben poc serveix celebrar assemblees congressuals si no som capaços de creure i ser fidels a uns òrgans de direcció i unes línies ideològiques escollits i escollides democràticament per la majoria de la nostra militància. O és que les tanquem en fals?

I mentrestant els tutti frutti s’ho passen d’allò més bé tot observant com ens apunyalem públicament i, de pas, deixem sols, ben sols, als nostres representants davant l’acosament mediàtic que patim i patirem mentre siguem decisius per mantenir governs realment d’esquerres. Objectius per al seu encarnissament.