Avui són noticia les declaracions de la Pimec i del Banc d’Espanya que, amb discursos diferents, aboquen per emprendre un mateix camí, el del capitalisme salvatge.
A aquestes altures, amb una crisi galopant propiciada des del capitalisme desmesurat per acció dels especuladors financers, la banca, la bombolla immobiliària, empresaris i poders mediàtics, encara, lluny de “refundar el capitalisme”, tenen la sang freda (per no dir poca vergonya) de continuar amb la seva campanya de descrèdit de tot el que representa estat del benestar o poder social.
Així, a la Pimec no li cou la llengua a dir mitges veritats, amb vocació de mentir i buscar culpables entre els “putejats” d’aquesta crisi. Diuen que s’ha incrementat el nombre d’empleats públics, però no diuen, sinó que amaguen, que aquest increment s’ha produït entre els cossos de seguretat, bombers, sanitat i educació, principalment.
Més enllà es situa el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández, gurú del ultracapitalisme, al carregar contra el conjunt dels treballadors i treballadors al demanar la desaparició de les clàusules de revisió salarial. La culpa és dels nostres salaris, no dels estratosfèrics salaris i incentius dels alts directius del sector financer.
Està clar, els culpables de la crisi giren cap i busquen caps de turc entre els menys afavorits i els més putejats. La crisi els hi senta tant bé que aprofiten per continuar amb les seves receptes ultralliberals per enriquir-se a costa de la resta de mortals. Els culpables ho som els empleats públics, els sindicalistes, els pensionistes, els immigrants, els treballadors i treballadores en general, culpables de cobrar un sou, sense cap més incentiu que el de sobreviure.
Demà més. Més receptes ultralliberals per conservar el seu poder. Rectificar diuen que és de savis. Per alguns “rectificar” és buscar culpables entre els innocents.
Josep Antoni Moreno 