Dimarts vam presentar la web del nostre alcaldable, Ramon Camats, el lema i el vídeo de precampanya “Ningú pot retallar les teves idees”.
Com veureu, la nostra intenció és aconseguir una ciutat més amable, més cohesionada, més participativa, més accessible. Una Lleida a l’alçada de les persones. Una idea de ciutat inclusiva, amb la cultura a l’abast de tothom, educadora, que genera ocupació de qualitat, responsable, amb una paeria amb parets de vidre, on els infants puguin jugar al carrer, on la gent gran puguin viure i envellir dignament a casa seva, amb un transport públic eficient, ràpid i de qualitat, … en fí, que ningú pot retallar les teves idees.
Fa ja uns mesos, amb el nostre regidor i actual alcaldable, Ramon Camats, vam iniciar el procès participatiu “Diàlegs amb Lleida” per tal de recollir propostes i treballar-les amb el conjunt de la societat lleidatana amb la finalitat de redactar la nostra proposta de programa municipal per a la ciutat de Lleida.
El procés es va iniciar amb l’acte de presentació del procés on diverses personalitats vinculats a diferents associacions, col·lectius o experts en temes sensibles, com l’antropòleg i professor universitari, Carles Feixa, ens feien arribar determinades reflexions i preguntes que anava contestant el regidor i alcaldable Ramon Camats.
Crec que val la pena recuperar aquells videos que recollien aquestes aportacions, a través de les quals s’està confeccionant les nostres propostes per a Lleida.
Vosaltres direu…
Des de fa uns mesos aquest bloc ha estat una mica abandonat per la meva part. En tot cas, aprofito per actualitzar una mica la seva imatge amb el compromís d’actualitzar-lo setmanalment.
Sou molts els companys i companyes que ens vam interelacionar mitjançant aquesta eina. Espero que aquesta “nova” etapa pugui servir per recuperar aquells diàlegs.
Sigueu benvinguts!
Avui són noticia les declaracions de la Pimec i del Banc d’Espanya que, amb discursos diferents, aboquen per emprendre un mateix camí, el del capitalisme salvatge.
A aquestes altures, amb una crisi galopant propiciada des del capitalisme desmesurat per acció dels especuladors financers, la banca, la bombolla immobiliària, empresaris i poders mediàtics, encara, lluny de “refundar el capitalisme”, tenen la sang freda (per no dir poca vergonya) de continuar amb la seva campanya de descrèdit de tot el que representa estat del benestar o poder social.
Així, a la Pimec no li cou la llengua a dir mitges veritats, amb vocació de mentir i buscar culpables entre els “putejats” d’aquesta crisi. Diuen que s’ha incrementat el nombre d’empleats públics, però no diuen, sinó que amaguen, que aquest increment s’ha produït entre els cossos de seguretat, bombers, sanitat i educació, principalment.
Més enllà es situa el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández, gurú del ultracapitalisme, al carregar contra el conjunt dels treballadors i treballadors al demanar la desaparició de les clàusules de revisió salarial. La culpa és dels nostres salaris, no dels estratosfèrics salaris i incentius dels alts directius del sector financer.
Està clar, els culpables de la crisi giren cap i busquen caps de turc entre els menys afavorits i els més putejats. La crisi els hi senta tant bé que aprofiten per continuar amb les seves receptes ultralliberals per enriquir-se a costa de la resta de mortals. Els culpables ho som els empleats públics, els sindicalistes, els pensionistes, els immigrants, els treballadors i treballadores en general, culpables de cobrar un sou, sense cap més incentiu que el de sobreviure.
Demà més. Més receptes ultralliberals per conservar el seu poder. Rectificar diuen que és de savis. Per alguns “rectificar” és buscar culpables entre els innocents.
A banda de la meva posició que podeu trobar a araponent.cat, voldría recordar en aquest espai que a l’últim ple de la Paeria, “gràcies” als vots de CiU, PSC i PP es va aprovar una moció que prohibeix l’ús del vel integral a les dependències municipals. El regidor d’ICV-EUiA Ramon Camats va ser l’únic que va votar en contra. A la seva argumentació ja va advertir que aquest tipus de mesures, del tot innecessàries, inoportunes i contraproduents, tot lamentant que fos una moció electoralista, oportunista, “que aprofita una certa xenofòbia sempre latent a la nostra societat, xenofòbia que s’accentua en temps de crisi i que té per efecte donar la culpa de tots els nostres mals als nouvinguts o als diferents (els nazis van fer el mateix amb notable èxit per a arribar al poder). D’això s’ha aprofitat també el partit PxC per tal de nèixer i de créixer.
-Si a les properes eleccions municipals es presenta el PxC (que té com a signes ideològics: control immigració, xauvinisme de l’estat del benestar—primer nosaltres, identitat catalana única…) nosaltres li haurem fet la campanya… El que ens disposem a aprovar serà un element més en la «lepenització» (de Le Pen, el feixista francès, fundador del partit del mateix nom), lepenització espiritual de la ciutadania lleidatana… podrem estar ben satisfets d’haver-hi contribuït.”
Una decisió que ara troba la seva resposta en altres indrets de Catalunya i d’altres poblacions de Lleida com Tàrrega i Cervera. Les paraules de Camats ja advertien. Ara el linxament també està en mans dels polítics, d’alguns polítics irresponsables que algun dia haur(i)an de donar la cara.
Davant les mesures indecents del socialisme de cartro, no ens queda més remei que sortir al carrer. Ni empleats públics, ni pensionistes, ni dependents, són els culpables d’aquesta crisi. Ho són els especuladors, la banca i aquells empresaris que han estirat més la ma que la màniga. Aquells que ara aplaudeixen les mesures de ZP. Aquell, per cert, que va lapidar el superavit amb xecs per a tothom (bé, menys als desempleats).
NO HI HA CAP MÉS RESPOSTA QUE SORTIR AL CARRER!
El grup municipal a l’ajuntament de Lleida d’ICV-EUiA insta al govern municipal (PSC) a enderrocar el malmès Palau de Vidre a fi de recuperar l’antic estany dels Camps Elisis
Josep Antoni Moreno 