La frustració de la gent d’esquerres està carregada de vots útils

38197.jpgPersonalment crec que candidatures d’ICV-EUiA vam aturar molt dignament aquesta gran onada polaritzadora i bipartidista, que ha dibuixat el panorama polític al Congrés de diputats menys representatiu de tota la historia de la nostra democràcia amb la pèrdua de representació parlamentaria de partits d’esquerres històrics com EA o últimament la CHA.

En quant a Lleida, la nostra campanya va estar molt dirigida a lluitar contra aquesta crida al vot útil i de la por, marcant diferències entre els dos partits més grans, sobretot perquè ens diferènciem molt fortament del PP, però també d’aquelles altres polítiques més dretanes que van contra els treballadors, i gens progressives, com la política de xecs, el retorn dels 400 €, o les reformes fiscals en benefici dels que més tenen, per part del PSOE.

ICV-EUiA vam fer una campanya on vam posar de manifest la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt d’assalariats (un 4% en termes absoluts) mentre augmentaven els beneficis empresarials (un 78%),  la dels empleats públics, que porten 20 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb crides al reconeixement del dret de la dona a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb crides a la defensa dels nostres espais naturals (Timoneda d’Alfés i Congost de Mont-Rebei), …

Crec que les nostres propostes van arribar al conjunt de la ciutadania, amb nous votants d’altres forces polítiques que van veure en la nostra opció una solidesa i una sinceritat en les propostes que cap altra força política va demostrar al llarg de la campanya electoral. Doncs les nostres propostes anaven més enllà de les promeses electorals, de la cerca fàcil del vot, sobretot del vot de la por (com si van fer tant el PSC o la mateixa ERC). Les nostres propostes eren justes, lògiques i, sobretot, valentes, amb questions com la configuració d’un estat laïc, el dret a l’avortament lliure i gratuït, o el dret a l’eutanasia… i vam estar els únics…

Per tant, la nostra tasca, el nostre repte, està molt clar. Hem de treballar per fer entendre a la gent que es sent d’esquerres, a la gent catalanista i ecologista, i que lluita per unes polítiques que unicament o en bona part troba en ICV perquè confii en que únicament nosaltres podem representar plenament el seu vot útil. I per fer-ho, aprofitarem els propers processos assamblearis per reflexionar i actuar en conseqüència. El nostre espai i el nostre discurs són molt clars i únics. ICV és la força de l’esquerra catalanista i ecologista compromesa amb la transformació d’un món més just, solidari i sostenible.

Vota sense por. Vota amb il·lussió

El PP ja ha estat derrotat. Votar per resignació o per por no ens farà un país més lliure, ens farà més dependents d’uns socialistes que no desenvolupen l’Estatut i han renunciat al federalisme.
Només el creixement d’ICV-EUiA és la garantia del catalanisme d’esquerres exigent a Madrid. Doncs, quan els socialistes criden al vot útil no és per derrotar la dreta, doncs la dreta ja ha perdut, cap enquesta dóna com a guanyador el PP; sinó evitar que ICV-EUiA creixi més, i així tenir les mans lliures per girar a la dreta o pactar amb CiU.
Ara no és tracta de què Zapatero tregui 15 ó 20 diputats més d’avantatge al PP. Ara es tracta que l’esquerra catalanista d’ICV-EUiA creixi per assegurar (per decidir) que es faran polítiques d’esquerres i ecologistes.

També a Andorra: una crida a la rebel·lia!

verdslleida02.jpgParticiparan: Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida, Josep Mª Carles, regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Acte de Cloenda de ICV-EUiA a Andorra

Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i el Partit Verds d’Andorra amb motiu del final de campanya de les Eleccions Generals a l’Estat Espanyol, us convidem a l’Acte Central de Campanya al Principat d’Andorra.

Amb les intervencions de:

Josep Antoni MORENO Cap de llista al congrés de diputats per Lleida
Josep Mª CARLES Regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell
Isabel LOZANO Presidenta del Partit Verds d’Andorra

Cada dia es desplacen uns 2.000 treballadors  de l’Alt Urgell a Andorra per treballar en unes condicions laborals que vulneren les normes i els drets internacionals, donat que tots els treballadors andorrans pateixen una greu falta de garanties legals, com la llibertat sindical, el dret a vaga i la consagració de l’acomiadament lliure. Per a tots ells, reclamen unes pensions dignes i l’increment de les prestacions socials de la Llei de residents a l’estranger.

En aquest acte participaran Josep Antoni Moreno, cap de llista al congrés de diputats per Lleida; Josep Mª Carles, 3r candidat i regidor ICV-EUiA Ajuntament de la Seu d’Urgell; i Isabel Lozano, presidenta del Partit Verds d’Andorra.

Dia: Divendres 07 Març de 2008

Hora: 17:00 hores
Lloc: espaiobert. Seu del partit Verds d’Andorra (carrer Ciutat de Consuegra Ed. Orió 1era Planta – Andorra la Vella).

Tothom esta convidat al acte!

Una crida a la rebel·lia

solucions-justes-logiques-v.gifFem una crida a la rebel·lia de totes aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el bell somni de l’esquerra d’una societat i un món més just i igualitari, lliure, solidari i sostenible.

Una crida al vot a ICV-EUiA, doncs només el creixement d’ICV-EUiA és la garantia del catalanisme d’esquerres exigent a Madrid.

ICV-EUiA representa el catalanisme d’esquerres que permet avançar nacionalment en l’autogovern.

Faig una crida a la gent catalanista i d’esquerres a votar ICV-EUiA, la força que representa el catalanisme valent, exigent, la que defensa els drets nacionals de Catalunya i que somia un país lliure.

Aquesta legislatura hem d’acabar amb el victimisme i la resignació. El victimisme dels que diuen que a Madrid tenim sempre les de perdre; la resignació dels que diuen que ja hem perdut la batalla de l’Estatut

El PP ja ha estat derrotat. Votar per resignació o per por no ens farà un país més lliure, ens farà més dependents d’uns socialistes que no desenvolupen l’Estatut i han renunciat al federalisme

Nosaltres no representem al català emprenyat, tampoc a l’optimista ingenu i confiat, nosaltres representem al català crític, exigent i lluitador.

El PSC no és independent de Madrid, hi està supeditat, no té les mans lliures. Votar PSC és votar Zapatero, que ja té la victòria feta. Però Zapatero per si sol no garanteix cap avenç en l’autogovern. És més, el PSOE ha afirmat que l’Estat de les autonomies s’havia tancat amb les reformes dels Estatuts

Som la única força d’esquerres i catalanista útil. I així ho indiquen les enquestes: ICV-EUiA és la única força d’esquerres catalanista que augmenta en intenció de vots. Avui estem més a prop que mai d’obtenir el diputat per Lleida.

Som els únics que parlem clar, amb propostes valentes, com l’el·laboració d’un pla de xoc “Pobresa zero”, universalitzar l’escolarització gratuïta de 0 a 3 anys, incrementar la pensió mínima contributiva fins al salari mínim i un pla de xoc contra el frau fiscal, l’exigència del traspàs de Rodalies i Regionals, la reforma federal de l’Estat amb el reconeixement del dret a decidir de Catalunya com a nació, l’augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros, de combatre la precarietat laboral i incrementar la despesa pública d’habitatge fins al 2% del PIB, l’elaboraració una llei d’estalvi i eficiència, una d’energies renovables, i d’una de mobilitat sostenible en lluita contra el canvi climàtic, de la derogació dels acords amb la Santa Seu, de l’impuls de la llei de despenalització de la interrupció voluntaria de l’embaràs de forma lliure i gratuïta i de l’eutanàsia, aixi com la de donar el dret de vots a les persones migrades, entre d’altres.

El proper 9 de març és el moment de recuperar el somni de l’esquerra. L’esquerra que fa possible governs d’esquerra i polítiques d’esquerres.

Recuperem el somni de l’esquerra. Parafrasejant Albert Camús: “rebel·lar-se és existir”. El 9 de març cridem a la rebel·lia de totes aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el bell somni de l’esquerra d’una societat i un món més just i igualitari, lliure, solidari i sostenible.

Tenim la convicció, l’energia, la determinació de fer-ho possible amb el vostre suport.

EL SOMNI DE L’ESQUERRA

rdpintercanvi.gifZapatero no representa el somni de l’esquerra davant un Rajoy xenòfob totalment a la dreta més extrema

Ahir vam poder assistir, per no dir patir, a un altre cara a cara entre Zapatero i Rajoy que no representa gens els sentiments de Catalunya.

Per un banda, davant uns atacs gairebé xenòfobs sobre la immigració i davant uns atacs directes contra Catalunya per part del Sr. Rajoy, el Sr. Zapatero no va saber respondre adequadament, va amagar les seves propostes (les té?) i va recórrer a exemples domèstics sense concretar com pensa afrontar aquests importants reptes per al nostre futur:

  • el d’una necessaria reforma de la Llei d’estrangeria, aprovada anteriorment pel PP i que el govern del PSOE no ha volgut modificar, que retalla drets fonamentals, per una veritable política d’inclusió social de la immigració amb l’ampliació de més serveis socials per al conjunt de la ciutadania.
  • així com el del reconeixement d’un estat espanyol que necessàriament ha d’esdevenir un estat federal plurinacional amb el reconeixement de Catalunya com a nació, amb el seu dret a decidir.

Aquestes qüestions requereixen propostes concretes i valentes. Davant la xenofòbia i catalanofobia del Sr. Rajoy no caben discursos buits de contingut, calen solucions concretes i valentes. El Sr. Zapatero no representa, de cap manera, el somni de l’esquerra.

I per un altra banda, donat que encara així, Zapatero va ser el clar guanyador del cara a cara, ara ja no hem de tenir cap por a que pugui guanyar el PP i que “tornin ells”. Per tant, ara ja podem anar a votar sense por, anar a votar lliurement segons ens dicti la nostra consciència.

Ara, per la gent que creu en una societat i un món més just, solidari, igualitari i sostenible, és el moment de recuperar el somni de l’esquerra. Ara és el moment de rebel·lar-se votant ICV-EUiA.

Jiménez Villarejo: “Diez razones para votar a Joan Herrera”

Votar a Joan Herrera es hacerlo por todas las candidaturas de ICV-EUiA en Catalunya

images.jpeg

Ante el panorama de una campaña electoral con mas espectáculo que ideología y una excesiva demagogia, centrada en “a ver quien da mas”, resu lta indispensable apoyar a quienes ofrecen una autentica polític a de izquierdas, acreditada en la anterior legislatura, para construir una sociedad mas igualitaria y mas justa frente a los poderosos. La coalición que encabeza J. Herrera ya ha contribuido decisivamente en el proceso de construccion del Estado del Bienestar y, ahora, debe ser apoyada para aumentar el peso de la izquierda en el futuro Gobierno de España. Hay muchas razones para prestarle el apoyo que necesitan, para votarles. Hay muchas razones, entre las que están las siguientes:

1.- Es la única formación política que plantea “una reforma fiscal para mejorar la la progresividad y la equidad del sistema fiscal”, es decir, un sistema de impuestos capaz de generar mas riqueza para realizar una mas justa redistribución de la misma entre las clases mas desfavorecidas. Es la única propuesta admisible cuando se sabe que el 86% de las grandes fortunas españolas, con un patrimonio superior a las 10 millones de euros, no declara el Impuesto sobre el Patrimonio. O cuando se sabe, lo saben el PP y el PSOE, que en los últimos diez años muchas empresas españolas han deslocalizado capitales hacia paraísos fiscales, europeos y en las Islas Caiman, por mas de 6.000 millones de euros. J. Herrera solo plantea que el Gobierno practique la política del Gobierno aleman que ha decidido “apretar los tornillos” a los paraísos fiscales europeos para contener el fraude de las grandes fortunas de aquel pais. Sobre todo, en un pais como el nuestro donde el fraude fiscal representa el 23% del PIB.

2.- J. Herrera, en el Grupo Parlamentario de IU-ICV, ha actuado eficazmente para garantizar la transparencia de los partidos políticos en su sistema de financiacion. La Ley de Financiación le debe mucho a esta coalición política. Para suprimir las donaciones anónimas, fuente de sumisión de los partidos a los poderes fácticos. Para aumentar la transparencia en la relacion de los partidos con las entidades de crédito. Particularmente, ante operaciones financieras irregulares, como la condonacion de intereses -una forma encubierta de donación prohibida-, condonacion de la que se han beneficiado indebidamente el PSC -siete millones de euros- y Esquerra -dos millones setecientos mil-.

3.- Como asimismo defendió, contra el criterio del PP y del PSOE, que, como viene exigiendo el Consejo de Europa, las formas mas graves de financiación irregular de los partidos se consideren delictivas como factor de prevencion y de represion de la utilización de la politica como medio de enriquecimiento personal o de los propios partidos.

4.- En aras de una efectiva ética en la actividad pública, la coalición ha defendido y exigido, aunque sin éxito por falta de apoyos parlamentarios, que los Altos Cargos de la Administración Central desde que cesen en sus cargos dejen de percibir el 80% de sus anteriores retribuciones, que además son compatibles con las que perciban en cualquier actividad privada o pública posterior. El pago de dichas retribuciones representó al erario público, cuando cesó el Gobierno del PP, un coste de 2.940.341 euros. Una verdadera inmoralidad contra la que levantó la voz J. Herrera y su Grupo.
5.- J. Herrera y la coalición que encabeza es un ejemplo de actividad política entendida como servicio a los intereses generales. Por ello, cuando se descubrió el mayor fraude fiscal de nuestra historia, el atribuido al B. de Santander por un importe aproximado de 84 millones de euros, ejerció la acción popular y acusó a E. Botin. Solo el concierto de fiscales y tribunales, con una posición tan infundada como improcedente, ha hecho posible lo insólito, que ni siquiera se celebre el juicio contra los acusados que, por tanto, no han quedado exculpados.
6.- Ante la corrupción urbanística, expresada de forma palmaria en el Informe del Parlamento europeo sobre el “enladrillado” del litoral mediterráneo, J. Herrera reclamó en el Congreso de Diputados (5-5-2006), reformas legales sobre la planificación urbanística, mayor control ciudadano sobre dicha actividad pública, garantías de sostenibilidad en el desarrollo urbano y respuestas eficaces ante las demandas y necesidades de los ciudadanos. Así consiguió importantes avances en la Ley del Suelo y en actualización y modernización del regimen de incompatibilidades de Alcades y Concejales, asi como en lo relativo al control sobre sus bienes. Hizo frente de forma abierta y eficaz al “urbanismo basura” para contener y evitar la colusión de concejales e intereses inmobiliarios.

7.- Coherentemente con su firme posición contra la corrupción, ha planteado en el Congreso la aplicación inmediata de la Convención de NNUU contra la corrupción (2003), proponiendo reformas para hacer mas eficaz la lucha contra esa amenaza para la democracia, tanto en la investigación criminal como en la sanción de conductas que ya los Gobiernos anteriores debían haber llevado a cabo, como considerar delictivo el “enriquecimiento ilícito” de los servidores públicos. Ademas de ampliar los plazos para declarar prescritos esta clase de delitos, los de corrupción y fraude fiscal, para evitar situaciones como la Sentencia del Tribunal Consticional sobre los “Albertos” dejando sin efecto la condena penal que le habia sido impuesta, que solo puede incrementar aún mas la desconfianza respecto de los tribunales y la desmoralización cívica.

8.- Como aplicación de una política fundada la igualdad ante la ley y la no-discriminación, la coalición que representa J. Herrera ha procurado constantemente ante el Gobierno, mediante constantes Preguntas e Interpelaciones, garantizar los derechos de los inmigrantes contra cualquier forma de discriminación y de xenofobia, ha exigido politicas presididas por el principio de igualdad de trato, particularmente en las relaciones laborales, ha denunciado las expulsiones en frontera sin ninguna formalidad, ha denunciado las condiciones y la propia existencia de los Centros de Internamientos de Extranjeros y, entre otras muchas iniciativas, ha reclamado el derecho al voto de los mismos, como en otros paises europeos. Ha sido un ejemplo de politica de respeto y de integración hacia quienes ya representan el 10,3 % de los cotizantes a la Seguridad Social.

9.- J. Herrera ha denunciado vigorosamente los Acuerdos con el Vaticano exigiendo que el Gobierno supere sus complacencias con la Jerarquía católica para construir un Estado laico. El Acuerdo vigente de 1976 afirma que el Estado español reconoce (haciendo referencia a la Ley franquista de libertad religiosa de 1967, derogada en 1980) que “debe haber normas adecuadas al hecho de que la mayoría del pueblo español profesa la religión católica”, afirmación radicalmente incompatible con el planteamiento constitucional. Y los Acuerdos de 1979 sobre enseñanza se firmaron cuando la Constitución acababa de entrar en vigor, pero se negociaron bajo la presión de una jerarquía ávida de conservar sus privilegios antes de que aquella fuera aprobada. La Jerarquía está violando sistemáticamente la Ley de libertad religiosa en cuanto presiona y coacciona a colectivos sociales a los que no admite en la plenitud de sus derechos.

10.- Finalmente, hay otra buena razón para votar ICV-EUiA, el papel que ha jugado en la aprobación de la Ley de la Memoria Histórica. Sencillamente, sin dicha coalición hoy no habría Ley o sería manifiestamente inaceptable. Gracias a J. Herrera, la Ley condena el franquismo, lo declara ilegal e ilegítimo y, por tanto, causante de gravisimas violaciones de los derechos humanos, declara que sus Tribunales, procesos y condenas eran contrarios a los principios de un juicio justo y asi, sucesivamente, hasta constituir la herramienta legal que cierra el proceso de la transición, consuma la ruptura y abre nuevas perspectivas a todos los ciudadanos y organizaciones cívicas para reclamar derechos, acceder a los archivos y, sobre todo, investigar el destino de los represaliados desaparecidos.

Son algunas razones y sólidas para no abstenerse y, sobre todo, para votar a una fuerza de izquierda transformadora y radical, ICV-EUiA.

Carlos Jiménez Villarejo

ICV-EUiA: el vot útil de l’esquerra catalanista. De Lleida per a Lleida.

passatge.gif

El dia 9 de març no ens juguem si guanyen uns o tornen uns altres, com si d’un dolent llargmetratge de serie B es tractés. Ens juguem si apostem per reduir les desigualtats socials o si aquestes s’incrementen com ha passat durant els anteriors 15 anys de creixement econòmic amb els govern del PP i del PSOE que no han destinat aquest creixement a lluitar contra el risc de pobresa, millorar els salaris i augmentar l’estat de benestar en consonància amb la resta de la Unió Europea.

En aquestes eleccions ens juguem si volem el desenvolupament de polítiques socials, com l’increment de les pensions mínimes i el salari mínim interprofessional a 1000€, en consonància amb la UE, o que els més rics continuen enriquint-se mentre la resta de les famílies tenen dificultats per arribar a final de mes.

Ens juguem si volem ampliar llibertats com el dret de les dones a decidir lliurement sobre el seu propi cos, amb el dret per l’avortament lliure i gratuït, el dret a morir dignament i el dret a vots dels immigrants o, pel contrari, si únicament anem deixant el temps sota les pressions de la dreta del PP i de la jeràrquica eclesiàstica.

Ens juguem, també a Lleida, si apostem per l’esquerra catalanista útil de debò o, pel contrari, escollim amb por, com a mal menor. Per barrar el pas a la dreta de CiU i PP s’han de desenvolupar polítiques d’esquerres. Per aconseguir el dret a decidir dels catalans i les catalanes, s’ha d’apostar pel dret a l’autodeterminació. Les altres “esquerres” o estan invisibles a Madrid o s’han instal·lat a la contra de tot i per tot. La seva utilitat ha estat, també per Lleida, totalment nul·la.

El que ens juguem el dia 9 de març a Lleida és si apostem per una força catalanista i d’esquerres de debò amb plantejaments valents per la nostre territori, amb solucions justes per als lleidatans i lleidatanes o, pel contrari, si ens deixem embogir per la por i els cants de sirena d’un PSC (que pacta les polítiques econòmiques amb la dreta de CiU per fer les polítiques de la dreta de Rajoy o Aznar) i una ERC (que és diu lliberal i s’ha instal·lat al centre polític -segons el propi Ausàs-) que no representen aquest vot útil de l’esquerra catalanista i, en conseqüència, perdem l’oportunitat de tenir una veu catalanista i progressista de debò de Lleida per a Lleida.

“Piques”, abscències, trobades, actes, …

Primer dia de campanya: A primera hora debat a Radio Lleida – SER, bastant mogudet amb pique (que no Piqué) entre el Sr. Llorenç i la pròpia Mercè March, moderadora del debat. Dues hores més tard: un altre debat a Onda Cero, però aquesta vegada no acudeix la cap de llista de PSC, Sra. Tere Cunillera, amb l’excusa de “tinc que fer campanya” (?!)…

A dinar i a tornar de visita al barri obrer i immigrant dels Magraners de Lleida, amb contacte molt càlid de la seva gent, i on he volgut deixar clar que amb major influència d’ICV-EUiA, modificarem radicalmet l’actual Llei d’estrangeria, substituint els seus aspectes repressius i de control policíac per una veritable política d’inclusió social de la immigració”.

El segueix una entrevista i cap a Anglesola, a celebrar un acte obert amb l’assistència de molt més d’un centenar de persones… El que semblava un primer dia de desgast, ha finalitzat amb una bocanada d’Il·lusió, força i solidesa per fer encara més possible que desprès del dia 9 de març ICV tingui més influència al govern de l’estat.

I ara us deixo amb la resta dels vídeos de campanya:

Espot electoral: “Què menja un mileurista?”

Espot electoral:” Què fem amb el canvi climàtic?”

COMENÇA LA CAMPANYA

Aquesta campanya “oficialment” comença avui, aquesta nit. A partir d’ara, durant 15 dies frenètics els diferents partits intentarem “convencer” amb les nostres propostes (així ho espero) a la participació el proper 9 de març. Doncs ens hi juguem molt. I no és fàcil, doncs menys del 60% de l’electorat ha declarat la seva intenció d’anar ha votar segons l’última enquesta del CEO. Es destacable d’aquesta enquesta, que els nostres votants (els d’ICV-EUiA) són els menys “desvinculats insatisfets” i el més participatius. Crec que cada vegada queda més clar que no es pot aturar a la dreta copiant ni els valors ni les propostes de la dreta i que ICV-EUiA som l’esquerra que atura a la dreta del PP i a CiU, garantint polítiques d’esquerres, catalanistes i ecologistes.

Per un altra banda, també volia destacar que el passat 15 de febrer vam poder gaudir de la visita del nostre eurodiputat d’ICV i del grup Els Verds, Raül Romeva, amb qui vam tenir diverses reunions amb associacions i ONG’s, visites i actes. El mateix ho explica millor que ningú al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81448. Gràcies Raül!

Finalment, us deixo, com avançament, al que és un dels tres vídeos que ICV-EUiA hem preparat per les properes eleccions generals. Així, el vídeo sota el títol “Les dones no tenen temps” està ja disponible al web de Joan Herrera (http://www.joanherrera.cat/multimedia/video-destacat) i al seu canal Youtube (http://es.youtube.com/watch?v=m6dnFBENb_8). Els altres dos vídeos titulats “Com menja un mileurista?” i “Què fem amb el canvi climàtic” es podran veure a partir de demà a la xarxa.

Els tres espots són de 30 segons cadascun ja que enguany s’insereixen dins de la publicitat i no com fins ara que estaven en blocs electorals específics.

Apa, fins demà! (per cert, aviat tindré les respostes a l’enquesta 2.0. Ànims per anar a votar!)

Entrevista 2.0

glamboy69-32.jpgGràcies a Roger, més conegut com Arqueòleg glamurós, a través del seu bloc “Reflexions d’un arqueòleg glamurós… & co. La ploma més àcida de la xarxa” tindré l’oportunitat (i l’obligació!) a contestar les preguntes que a través del seu bloc i en aquest post, s’estan recollint des de la xarxa. Pel que ja he pogut comprovar, tindré molta feina en anar contestant a les preguntes que per ara ja s’han formulat, encara que estic (com no) encantat amb la proposta i a l’oportunitat que representa poder fer una “entrevista” oberta a la participació de la ciutadania des de la xarxa.
Agrair l’oportunitat que em brinda Roger i animar-vos a participar d’aquesta iniciativa.